La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat fil per randa la condemna a 4 anys i mig de presó, 13 anys d’inhabilitació i multa de 36.000 euros imposada a l’expresidenta del Parlament de Catalunya Laura Borràs per delictes de prevaricació administrativa, falsedat en document oficial i com a inductora d’un delicte continuat de falsedat per l’elaboració del portal web de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que dirigia entre el 2013 i el 2018, per valor de 335.700 euros. El Tribunal, per unanimitat, desestima el recurs de Borràs i també descarta l’aplicació de la llei d’amnistia. Ara la defensa de Borràs, pot acudir a l’empara del Tribunal Constitucional així com iniciar el procés per aconseguir l’indult que el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va proposar. La vista es va celebrar el passat 4 de febrer.
La sentència de 55 pàgines, de la que n’ha estat ponent el magistrat Andrés Martínez Arrieta, desestima la base del recurs que considerava la pena desproporcionada i elements distintius entre la documentació falsa i la que és mentida. El Suprem rebutja aquests arguments i considera la pena de proporcionada perquè els fets provats s’emmarquen en una “conducta inserida en la corrupció d’un funcionari públic que se situa al marge de la llei, la desobeeix i vulnera els principis que informen com ha d’actuar de l’administració pública”. De fet, la resolució tampoc fa cas del vot particular del tribunal sentenciador que entenia que calia aplicar una pena menor.
Corrupció? Sí
Els magistrats recorden que la conducta típica en els delictes de corrupció se centra en l’obtenció de llocs dins de l’Estat, directament o mitjançant influències, per delinquir, per obtenir avantatges patrimonials, per desmantellar l’Estat, o per apropiar-se del patrimoni de l’Estat. Una premissa per entendre els delictes pels quals Borràs ha estat condemnada. “De vegades, des d’aquesta ocupació, directa o indirecta, s’utilitza el lloc estatal per extorsionar persones, físiques o jurídiques, o per assegurar-se l’adjudicació de contractes, propiciant situar-se als dos costats de la contractació, com a Estat i com a adjudicatari de la concessió o del contracte, alterant les condicions de la lliure concurrència”, defineixen. “Són imaginables moltes maneres d’actuar, assegurant-se l’enriquiment personal i els favors del poder, des de dins o a través de persones interposades”, afegeix la resolució.
En aquest context, explica que els Codis penals han anat tipificant “noves figures penals i juntament amb les clàssiques de prevaricació, suborn i malversació han sorgit noves figures típiques com el tràfic d’influències, el frau a l’administració”. Conductes que estan “dirigides a reprimir conductes antisocials en què es deriva lícit, perquè es posen en qüestió aspectes bàsics de l’ordenació social, com els principis de transparència, d’igualtat d’oportunitats, d’objectivitat en l’exercici de la funció pública i, per tant, el funcionament mateix del sistema democràtic que es qüestiona amb els comportaments en què el sistema de poder és emprat per a l’enriquiment d’uns quants en detriment de la ciutadania”. A partir d’aquí conclouen que “és difícilment atendible” que la conducta no sigui delicte, “atesa l’entitat del dany produït, perquè no només s’ha produït un trencament patrimonial, a l’Estat o a tercers concurrents, sinó també de dany a les normes a observar les exigències de l’estat de dret”.
Res d’amnistia
Així mateix, la resolució raona que “ni el perfil, ni el desenvolupament d’una acció de govern, a la parcel·la administrativa que dirigia Borràs permeten considerar que la conducta per la qual ha estat condemnada s’emmarca en un context del denominat procés independentista català”. En definitiva, remarca que el fet provat reflecteix una contractació administrativa per facilitar una adjudicació directa a una persona obviant la normativa que està prevista per evitar la corrupció i assegurar la transparència i la igualtat dels possibles adjudicataris que podrien concórrer.
Per al Suprem, en cap dels apartats de la Llei d’Amnistia no es pot enquadrar la conducta de Borràs, “a excepció de la consideració de l’existència d’un perfil intensament independentista, que remet a una consideració pròpia d’un dret penal d’autor i no un dret penal d’actes, que és el que reflecteix el fet provat”
La Sala desestima també la vulneració del dret a la presumpció d’innocència, i destaca que la inobservança de les exigències per a la contractació, el fraccionament dels treballs fets i les quantitats facturades amb incompliment de la normativa aplicable, s’ha declarat pel TSJ català a partir de la constatació documental, els correus electrònics dels quals resulta l’assumpció de les la ILC.
