L’independentisme va perdre bous i esquelles en el que havia de ser el primer pas abans de l’amnistia: la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació. Dos delictes dels tres -cal sumar-hi la desobediència- que consten en les sentències que van condemnar els líders civils i institucionals durant el Primer d’octubre. Tot i les peticions de les defenses, la Fiscalia es va oposar a l’aplicació de la reforma de la malversació i es va negar a demanar l’extinció o, si era el cas, la reducció de la pena dels afectats. La sala penal del Tribunal Suprem es va aliar amb els fiscals del Procés i es va negar en rodó a defensar una rebaixa de la pena per malversació als condemnats. Un fet que suposava el manteniment dels anys d’inhabilitació per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.
De fet, l’argument dels magistrats que presidia de Manuel Marchena era ben simple: la interpretació de la malversació la tenien en potestat els magistrats de la seva sala, que entenien que es donaven les condicions del tipus per continuar aplicant la pena dictada en la sentència del 14 d’octubre de 2019. En aquest sentit, raonaven que el tipus delictiu no havia canviat en els paràmetres principals del delicte.
Però sembla que la reforma de la malversació sí que serveix per a una altra mena de polítics. És el cas de Tomás Pérez Sauquillo, l’expresident de l’empresa pública Invercaria, la societat d’inversions industrials de la Junta d’Andalusia. En una sentència del passat 22 d’octubre, els magistrats van estimar el recurs de Pérez Sauquillo i li van reduir la condemna de 3 anys de presó a dos, aplicant la reforma del delicte de malversació. La sentència la signen els magistrats Andrés Martínez Arrieta, Vicente Magro, Susana Polo, Eduardo de Porres Ortiz i Leopoldo Puente.
La resolució, de 54 pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, jutja el caràcter penal de la concessió d’un préstec de 300.000 euros sense justificació l’any 2008 a una empresa d’un municipi de la Carolina, a la província de Jaén, anomenada Fupama. Curiosament, Jaén ha estat mediàtica aquesta setmana a Catalunya perquè el president de la Generalitat, Salvador Illa, va promocionar el seu oli des de Sabadell. Un fet que ha sollevat els productors catalans. De fet, Pérez-Sauquillo també va ser condemnat a tres anys i mig per malversació per un préstec d’Invercaria a l’empresa Olives Tatis, també de Jaén, a dos anys i tres mesos de presó, per finançar el llançament d’una línia eròtica d’olives amb noms com “polvazos”, “lenguetazos”, “polvitos”, “dulces cuernos” o “polvos picantes”. Pérez-Sauquillo també acumula una altra condemna de tres anys per un préstec concedit d’1,5 milions a Cedes Electria.
Al senyor de Jaén sí, però als independentistes no
L’argument de la Sala Penal del Tribunal Suprem per reduir en un any la presó és que Pérez Sauquillo va ser condemnat en aquesta causa per delictes de prevaricació i malversació en concurs medial, per la concessió d’un préstec participatiu a l’empresa Fumapa. Segons va establir l’Audiència de Sevilla, havia actuat “de manera arbitrària, sense justificació i sense seguir els procediments establerts, perquè l’empresa estava en causa de dissolució en aquesta data a causa del deteriorament progressiu del patrimoni i de la falta de liquiditat”. El criteri de la sala és que això va causar un perjudici a l’Agència d’Innovació i Desenvolupament d’Andalusia (IDEA), l’organisme de qui depèn Invercaria.
A l’expresident d’aquesta darrera societat se li va imposar una pena de 3 anys i 1 dia de presó i 6 anys d’inhabilitació absoluta, i a l’administrador únic de Fumapa, com a inductor de la malversació, 1 any i 6 mesos de presó i 3 anys d’inhabilitació absoluta. A tots dos se’ls va aplicar l’atenuant de dilacions indegudes. El Suprem, tot i desestimar el recurs que va presentar Pérez Sauquillo en altres aspectes, sí que li va concedir la petició de l’aplicació retroactiva de la reforma del delicte de malversació aprovada el desembre del 2022, perquè era “més beneficiosa per al reu”.
“Un criteri d’individualització” que no es va aplicar als condemnats per 1-O
La resolució explica que en ser un concurs de delictes es va imposar motivadament la pena mínima incrementada en un dia (3 anys i 1 dia de presó), per la qual cosa, seguint ara el mateix criteri d’individualització i amb la nova penalitat de la reforma s’hauria imposat la pena de 2 anys i 1 dia de presó, que és la que estableix. El criteri també s’estén al condemnat que no havia presentat recurs, l’administrador únic de l’empresa que va obtenir el préstec, a qui també es va rebaixar la pena. En aquest cas, a un any i un dia de presó. Tot i això, el tribunal ratifica la condemna als dos acusats a indemnitzar de manera conjunta amb 300.000 euros l’agència IDEA.
Pel que fa a l’aplicació del tipus, els magistrats manifesten que “la prova practicada acredita que el préstec participatiu concedit a Fumapa no ho va ser en condicions de mercat, atesa la situació de fallida tècnica de l’empresa, sense que hi hagués un pla de negoci i sense que se li exigissin garanties per a la seva recuperació i control de seguiment”. En definitiva, la resolució conclou que el préstec en realitat encobria una ajuda a una “empresa econòmicament inviable”. Si els diners, presumptament, haguessin estat per fer un referèndum, Pérez Sauquillo mantindria la seva pena que l’obligaria a entrar a presó.
