Agenda farcida i ben plena. Així es pot definir el plenari que la setmana vinent celebrarà el Tribunal Constitucional a partir del 23 de setembre, sobretot, per la munió de recusacions presentades a diferents magistrats en els recursos d’empara per inaplicació de l’amnistia. Segons l’ordre del dia al qual ha tingut accés El Món, els magistrats començaran a debatre el mateix dimarts les recusacions interposades tant pels condemnats i processats pel delicte de malversació com per l’advocacia de l’Estat.

En concret, els magistrats tenen sobre la taula la recusació contra el magistrat català José Maria Macías, ja apartat del recurs d’inconstitucionalitat de la llei d’amnistia a petició, entre d’altres del ministeri fiscal. Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Puigdemont, Antoni Comín i l’advocacia de l’Estat han demanat al Tribunal que expulsi de la causa Macias per la seva animadversió a l’amnistia i com a signant d’un informe, quan era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), contra l’aprovació de la llei i impulsar manifestos i procediments contra la seva aplicació.

José Maria Macías i Cándido Conde Pumpido, en l'acte de presa de possessió de Macías com a membre del Tribunal Constitucional/TC
José Maria Macías i Cándido Conde Pumpido, en l’acte de presa de possessió de Macías com a membre del Tribunal Constitucional / TC

Més magistrats

Però no és l’únic magistrat recusat. El partit polític ultraespanyolista, Vox, també ha demanat apartar el president del Tribunal, Cándido Conde-Pumpido. Per la seva banda, Puigdemont i Comín també han reclamat foragitar de la causa els magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, per les seves opinions escrites i orals contra el Procés i contra la llei d’amnistia, especialment incisives en la crítica del president a l’exili. El tràmit de les recusacions allargarà més el debat de l’aixecament de les mesures cautelars, com ara, les ordres de detenció estatal contra els exiliats que encara resten vigents. La maniobra de les defenses i de l’advocacia de l’Estat respon també a un càlcul polític de temps i calendari per fer coincidir en el temps la resolució del Tribunal Constitucional amb la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a les qüestions prejudicials presentades.

Comparteix

Icona de pantalla completa