Aquesta setmana, el ple del Tribunal Constitucional comença els tràmits i el debat sobre el recurs d’emparament presentat pel president Carles Puigdemont arran de la insistència del Tribunal Suprem de no aplicar-li la llei d’amnistia. Just abans de la celebració del plenari que ha fet una primera valoració del recurs, la defensa del president exiliat, coordinada per Gonzalo Boye, ha presentat un escrit de recusació, de 36 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, contra els magistrats Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José Maria Macías.
A tots els acusa de no tenir “manifestament imparcialitat imprescindible per conèixer el recurs”. De fet, Macías va ser apartat del recurs contra la llei d’amnistia a petició de la Fiscalia. Un procés que ha obligat el ministeri públic a recomanar canvis en la legislació per tramitar amb més eficàcia una recusació en plets manifestament polítics. Puigdemont raona la petició en l’animadversió amb què han tractat els magistrats tant el Procés com la seva figura.
Una recusació un per un
L’escrit detalla un per un els motius de recusació per cadascun dels magistrats. Així recorda, que el magistrat Arnaldo va titllar de “malalts del sectarisme” als que s’oposaven a la querella criminal per rebel·lió interposada contra els líders del Procés així com la signatura del manifest “Parar el Procés”. A més, qualificava Puigdemont de ser representant “d’imberbes i ignorants espadatxins del populisme i de l’independentisme delirant”. Pel que fa Espejel recorda el vot particular discrepant contra l’absolució del major dels Mossos d’Esquadra durant el Primer d’Octubre, José Luis Trapero, i la cúpula d’Interior durant el referèndum. Pel que fa Macías, recupera l’argumentari de la Fiscalia recordant que va titllar de “nazi Puigdemont”, es va vantar de l’amistat amb Pablo Llarena, jutge instructor de la causa del Procés i que signa les ordres de detenció contra el president i les seves valoracions, reflexions i opinions contra la llei d’amnistia.
