Just l’endemà de la vista de les qüestions prejudicials per l’amnistia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), moviment de la defensa de Carles Puigdemont. Aquest dijous, Gonzalo Boye ha presentat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional pel rebuig del Tribunal Suprem a aplicar-li l’amnistia. Una demanda que incorpora la petició d’unes mesures cautelaríssimes per tal d’aixecar les ordres de detenció que continuen vigents.
El recurs es dirigeix en base les interlocutòries dictades pel Tribunal Suprem i les resolucions del magistrat instructor del judici del Procés, Pablo Llarena que ha desestimat les peticions d’aplicació de la llei de l’oblit penal pels independentistes. El recurs s’estructura en base la vulneració del dret a un jutge predeterminat per llei i del dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió. L’escrit, de 25 pàgines i al que ha tingut accés El Món, planteja dues qüestions que afecten de ple aquests dos drets. Per una banda, sobre la legitimitat i legalitat del Suprem per decidir sobre l’amnistia i l’extensió de la interpretació del delicte de malversació.
“Incidència en el nucli de l’Estat de dret”
En síntesi, el recurs es qüestiona si un òrgan judicial sense competència legal pot decidir sobre l’aplicació de l’amnistia, i si una interpretació extensiva i “sense suport legal d’una excepció” pot justificar restriccions a drets fonamentals com la llibertat, la igualtat i la participació política. “Ambdues qüestions incideixen en el nucli de l’estat de dret, els límits del poder judicial i la protecció efectiva davant d’abusos jurisdiccionals”, argüeix l’escrit.
El recurs recorda que la llei d’amnistia delimita amb precisió quins òrgans i com aplicar la llei. Una delimitació que segons la defensa del president a l’exili, “exclou interpretacions que permetin a òrgans diferents adoptar decisions substantives”. “La competència no és una qüestió formal: constitueix una garantia essencial del dret al jutge predeterminat per la llei”, afegeix. Així mateix, fa una explicació que contraresta l’obsessió del Suprem en fer una interpretació extensiva del delicte de malversació per negar l’aplicació de l’amnistia.
Per a Boye, la negativa del Suprem a reconèixer la pèrdua de competència jurisdiccional perquè ja no és eurodiputat i sí diputat del Parlament, i per tant la competència seria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Aquesta pràctica suposa una forma de resistència judicial a l’aplicació d’una llei democràtica, el contingut de la qual se substitueix per criteris jurisprudencials que eludeixen el seu compliment”, rebla.
La malversació, en el punt de mira
L’empara contextualitza que el Tribunal Suprem ha buidat la clàusula dels tipus de delictes amnistiables “interpretant-la extensivament per excloure de l’amnistia conductes que no responen al criteri subjectiu que exigeix la norma”. Un fet que infringeix el principi de legalitat penal en “aplicar in malam partem una excepció restrictiva i afecta la llibertat personal per mantenir mesures cautelars sobre fets que han deixat de ser punibles”. En aquest sentit, carrega contra les constants reinterpretacions del delicte de malversació per evitar l’aplicació d’una llei que afavoreix el reu. Una conducta que topa, a parer de l’empara, amb l’estat de dret.
“El caràcter estructural d’aquestes vulneracions exigeix una resposta clara del Tribunal Constitucional, especialment en un context en què encara no hi ha doctrina sobre els límits interpretatius de les excepcions penals ni sobre el deure d’aplicació per part de l’òrgan competent”, argüeix l’escrit. En aquest sentit, subratlla que aquesta doble vulneració planteja un problema de drets fonamentals diferents susceptibles d’empara dels que encara no hi ha doctrina del Tribunal Constitucional.
