L’encara comissari en cap del cos de Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, ha presentat davant el jutge instructor del Tribunal Suprem en la causa del Procés, Pablo Llarena, un informe sobre el fiasco de l’operació que havia de permetre la detenció del president a l’exili, Carles Puigdemont, el passat vuit d’agost, el dia de la investidura de Salvador Illa com a 130è president de la Generalitat. Un profús informe de 24 pàgines al qual ha tingut accés El Món, on relaten els antecedents de l’operatiu, els preparatius i les diferents “amenaces” que segons ells es presentaven i descriuen les seves clamoroses errades tant d’informació com estratègia i operatives.
L’atestat, però, sorprèn per les explicacions que el comissari dona al magistrat Pablo Llarena sobre les amenaces que, des del seu punt de vista, suposen els Comitès de Defensa de la República (CDR) i els activistes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que classifiquen com a amenaces molt superiors a la ultradreta o els moviments “constitucionalistes”. El document també admet que van tenir en el radar “funcionaris del Parlament” dels quals sospitaven que podien col·laborar amb Puigdemont per a la seva entrada al Parlament. De fet, i seguint el contingut de l’informe policial, els analistes d’elit dels Mossos no van ni arribar a plantejar-se que Puigdemont vingués a Catalunya per tornar a marxar i només van contemplar que aniria a la cambra catalana per ser detingut.
L’amenaça “molt alta” de l’ANC i no de la ultradreta
Els Mossos exposen a Llarena, com a context, els antecedents de l’operatiu policial, amb un dens relat sobre els diferents “actors” que podrien participar en el retorn del líder de Junts per Catalunya en el marc del debat d’investidura. Unes “consideracions prèvies” en què puntuen el nivell de “risc i amenaça” que suposaven possibles grups participants en l’acte de rebuda. Sallent reflecteix en l’atestat els estudis preparatius realitzats per la Comissaria General d’Informació i la influent Unitat Central d’Anàlisi i Elaboració d’Intel·ligència Estratègica (UCAE) sobre les amenaces de la jornada. Comissaria i unitat que pengen de l’anterior cap de la Brigada Mòbil (Brimo) l’intendent Carles Hernàndez.
En aquestes “consideracions prèvies”, els Mossos d’Esquadra qualifiquen de “nivell d’amenaça alt” els col·lectius “d’ultraesquerra de marxisme-leninisme independentista” que consideren el PSC “còmplice del 155”. Per altra banda, també descriuen els CDR com organitzacions que “accepten la violència per aconseguir els seus objectius” i que suposen una “amenaça alta”. Però sorprèn com avaluen com a “amenaça molt alta” la convocatòria d’una acció en contra per part de l’ANC, a la qual es van sumar Òmnium Cultural, el Consell de la República i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Tot i que els Mossos recullen que aquestes entitats defensen, a diferència dels CDR, “postulats independentistes a través d’accions no violentes, batejades com desobediència civil”, recorden que mostren un “gran rebuig” al pacte entre PSC-Comuns i ERC, de manera que generen una “amenaça molt alta”.
En canvi, el mateix informe redueix a nivell “moderat” l’amenaça que suposaven aquell dia els “col·lectius d’ultradreta”, tot i que “accepten l’ús de la violència com a mitjà de protesta”. També indiquen com a “moderat”, el “moviment constitucionalista” que renegava de la tornada de Puigdemont i havia convocat mobilitzacions com ara el Col·lectiu S’ha acabat o Vox.
Dos escenaris i vigilar funcionaris del Parlament
Segons ressalta el document, la policia va establir dos escenaris. En primer terme, que el retorn de Puigdemont seria dies abans del debat. Per això, van contemplar “la complicitat i ajuda del personal del Parlament” així com del president de la cambra catalana, Josep Rull. És a dir, l’informe suposa que els encarregats de preparar l’operatiu, els agents de la Comissaria General d’Informació, van revisar “conductes, afinitats i comportaments dels funcionaris de la cambra catalana”. La intenció de la policia era evitar que Puigdemont pogués entrar a la cambra “sense ser detectat pel servei de Mossos del Parlament” dies abans del ple. Una acció que només es podria dur a terme amb l’ajuda dels funcionaris de la cambra catalana.
No van preveure que Puigdemont vingués per tornar a marxar
El segon escenari que van plantejar els Mossos va ser el retorn de Puigdemont el mateix dia de la investidura. Precisament, en aquest punt, és on els Mossos es delaten i reconeixen el seu fracàs previsor. “A l’últim informe de la Unitat Central d’Anàlisi i Elaboració d’Intel·ligència Estratègica (UCAE) de la Comissaria General d’Informació (CGINF), de data 6 d’agost, que contempla la valoració de l’amenaça relativa al possible retorn i detenció del senyor Carles Puigdemont respecte a la seguretat pública de Catalunya, es recull que la no detenció del senyor Puigdemont tan sols es podria produir en cas que aquest decidís no tornar a Catalunya”, admeten. “D’aquesta manera, però a contrario sensu, no es planteja en cap moment el seu retorn sense que sigui detingut per la policia”, afegeixen.
Per si en quedava cap dubte del fracàs dels Mossos, el cap del cos sentencia que “en cap moment no es va valorar com a possible o probable que el senyor Puigdemont pogués tornar a Catalunya i no tingués la determinació d’accedir al Parlament”. “Per tots aquests motius, que el senyor Puigdemont tornés a Espanya per després fugir no es va contemplar ni com una mera possibilitat”, es resignen davant Llarena.
