La defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont, ha demanat formalment al Tribunal Suprem que no els faci “perdre el temps” portant la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional a través d’una qüestió d’inconstitucionalitat. De fet, considera que la decisió seria dilatar indegudament el procés. Però si aquest argument no fos prou, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, afegeix la vulneració de drets fonamentals -com el de la tutela judicial efectiva- perquè no descriu de manera clara i concreta quina part de la Constitució topa amb la llei d’amnistia.
L’escrit, de sis pàgines i al que ha tingut accés El Món, respon a la petició del jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, per tal que en el termini de deu dies, al·leguin el que considerin per presentar la qüestió d’inconstitucionalitat. Seguint aquest fil, Puigdemont retreu al jutge la manca d’arguments per sospitar que la llei contravingui la Constitució”. Així, emet una pregunta socràtica amb autoresposta: “Se’ns està demanant que indaguem a la ment del Magistrat? Implícitament, sí”.
“Obligats a especular”
D’aquesta manera, la defensa del president remarca “la manca de claredat en la resolució” que “deixa les parts en una posició en què es veuen obligades a especular sobre els possibles dubtes de constitucionalitat que ell podria tenir”. “Aquest enfocament no sols és ineficient, sinó que també va en contra dels principis de transparència i precisió que han de guiar tot procés judicial”, addueixen. “Sense una exposició detallada dels dubtes de validesa constitucional, es crea una situació d’incertesa que dificulta la tasca de les parts i posa en dubte l’objectivitat i l’equitat del procediment judicial del cas que fa set anys que denunciem”, afegeix.
“Com ens podem pronunciar sobre la constitucionalitat o la inconstitucionalitat d’una norma si no se’ns indiquen quins preceptes serien els que estarien viciats d’inconstitucionalitat?”, indica l’escrit. Un dubte que, per l’advocat, “ressalta una deficiència fonamental en la resolució del passat 1 de juliol que apostava per preguntar dubtes davant el Tribunal Constitucional. “Aquesta manca d’especificitat no només complica el procés d’avaluació, sinó que també mina l’eficàcia del sistema judicial en introduir incertesa i subjectivitat”, raona l’escrit. Per això, demana al jutge una “base clara i concreta sobre la qual treballar per assegurar que les nostres anàlisis i arguments siguin pertinents i ben fonamentats”.
