Les conclusions de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) han servit per afegir més arguments a la petició de l’exili al Tribunal Constitucional per tal que retiri les ordres de detenció. Aquesta és la nova fase que ha obert la defensa del president i del conseller a l’exili, Carles Puigdemont i Toni Comín. En un escrit, de 7 pàgines al qual ha tingut accés El Món, l’equip que dirigeix Gonzalo Boye reclama la suspensió cautelar prevista a l’article 56 Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, per tal que, mentre es tramita el recurs d’emparament per la inaplicació de la llei d’amnistia, anul·li les ordres de detenció emeses pel jutge instructor del Procés, Pablo Llarena.
En concret, la defensa recorda que de no aixecar aquesta suspensió es podria produir un “perjudici irreparable que faria perdre la finalitat al recurs d’empara”. En aquest sentit, remarca que la valoració que ha de fer el tribunal ha d’integrar el dret intern, el marc constitucional i el context jurídic europeu aplicable. I aquí és on branda, tant les sentències, de moment tres, que avalen la constitucionalitat de la llei d’amnistia i, per altra banda, les conclusions de l’advocat general del TJUE que arran de les qüestions prejudicials també certifica la coherència de la llei de l’oblit penal per l’independentisme amb el dret europeu. En cas que s’estimi la petició de l’escrit, Puigdemont i Comín podrien tornar sense risc a ser detinguts a causa del judici del Procés.
Dos paràmetres que convergeixen”
D’aquesta manera, l’escrit emfatitza que aquests dos paràmetres són “convergents” i “reforcen el deure d’assegurar que el recurs d’empara no perdi la finalitat sense més excuses ni dilacions injustificables”. És a dir, que “una llei declarada constitucional no pot ser privada d’eficàcia pràctica per la persistència de mesures penals restrictives”. “La fase cautelar no es pot convertir en un instrument per reobrir indirectament un debat constitucional ja tancat”, sosté la defensa de l’exili.
En la mateixa línia, apunta que cal afegir la “dimensió europea, incorporada per les conclusions de l’advocat general del TJUE”. Si bé subratlla que les conclusions no són vinculants si que ressalta que “tenen una autoritat interpretativa indiscutible, ja que el mateix Advocat General assenyala que l’amnistia pertany a la competència exclusiva dels estats membres” . A més, l’advocat general va puntualitzar clarament “l’oportunitat, l’abast i el contingut d’una amnistia queden fora del control del dret de la Unió”. “Aquest tipus d’afirmacions tenen un impacte directe en la ponderació cautelar, en dissipar qualsevol dubte sobre la validesa europea de la norma”, argüeix Boye.
En conclusió, l’escrit argumenta que tant el TC com l’Advocat General, defensant la constitucionalitat i el respecte pel dret europeu de l’amnistia, permet considerar la llei de “plenament eficaç i aplicable durant la tramitació” del recurs d’empara. De fet, reclama aplicar el “fumus boni iuris” -l’aparença de bon dret- que exigeix “assegurar la protecció cautelar per evitar danys irreparables. “No hi ha cap dubte jurídic raonable que justifiqui la persistència d’ordres de detenció en un escenari en què tant el dret nacional com l’europeu avalen l’eficàcia immediata de la llei d’amnistia”, sentencia el recurs. Així entén que l’aixecament de l’ordre de detenció és “jurídicament obligada per garantir l’efectivitat del recurs d’empara i evitar la lesió irreversible dels drets fonamentals” de Puigdemont i de Comín.
