Òmnium Cultural ha presentat un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el passat mes d’octubre va reconèixer el dret d’una alumna de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, a la comarca del Maresme, a rebre una classe en castellà a banda de la troncal. L’entitat considera que aquesta sentència suposa una “intromissió” del poder judicial en el poder legislatiu en marcar el model lingüístic escolar, cosa que vulnera la normativa internacional de protecció de les llengües minoritzades. És sota aquest pretext que Òmnium ha decidit portar la decisió del TSJC a la següent instància.
En concret, la sentència del TSJC fa referència a la casuística d’aquesta alumna, però no modifica el pla educatiu del centre, és a dir, obliga que el castellà sigui vehicular almenys en una assignatura troncal -sense contar llengua castellana- i que se li garanteixi el dret a l’alumna de primària en qüestió a rebre la classe en castellà, però no obliga l’escola a modificar el projecte lingüístic, tal com la família demanava d’entrada, però el Departament d’Educació capitanejat per la consellera Anna Simó s’hi va oposar fermament. Ara, però, el recurs que presenta Òmnium contra la sentència recorda que el mateix TSJC va presentar una qüestió de constitucionalitat davant dels canvis legislatius aprovats pel Govern i el Parlament, que feien impossible aplicar el 25% de castellà a les aules com havia dictaminat fins aleshores. Ara bé, el recurs remarca que en la sentència es diu que no cal esperar a la resolució del Tribunal Constitucional, ja que la decisió del TSJC no afecta tot el sistema educatiu sinó només a la classe de l’alumna afectada.
“Intromissió judicial”
L’escrit que presenta l’entitat, redactat per l’advocat Benet Salellas, acusa el tribunal d’”intromissió” del poder judicial en el legislatiu: “Els jutges i magistrats no poden decidir el model educatiu, només poden valorar l’adequació a aquest model establert pel legislador de les decisions que adopti l’administració educativa”, assenyala Òmnium, que afegeix que “quan els magistrats entren en política és lògic plantejar que existeix una finalitat impròpia, una desviació de dret”. Salellas també considera que s’ha vulnerat la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, que l’Estat espanyol ha signat i que preveu l’ensenyament complet en la llengua minoritzada. De fet, en aquesta línia, al·lega que no existeix el dret individual a rebre l’educació en castellà, ja que no consta en cap normativa legal, per la qual cosa no s’ha vulnerat cap dret, però que, en canvi, sí que s’ha incomplert el dret de la resta d’alumnes de l’aula a rebre les classes en català.
