Missing 'path' query parameter

Coincidint amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, remetia una comunicació interna per preparar tots els efectius per a una eventual detenció de líders independentistes a l’exili, en cas que tornessin a Catalunya amb una ordre de detenció vigent abans que se’ls faci efectiva la llei d’oblit penal. L’avís no era menor. Sallent, un home organitzat i que no fa cap passa si no té un pla A, B i C per executar-la, va advertir la tropa que qualsevol decisió d’una eventual detenció es prendria des de la Prefectura, d’on sortirien les ordres concretes després d’activar protocols interns de comprovació.

Sia com sia, Sallent volia tenir sota control una acció policial delicadíssima i molt arriscada. De fet, no és la primera vegada que els Mossos d’Esquadra s’han hagut de plantejar la detenció d’un president i han planificat com fer-ho. Ho van preparar per al president Carles Puigdemont després del referèndum del Primer d’Octubre, i en un segon terme, per al president Quim Torra, per si de cas desobeïa les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de despenjar les pancartes de la façana de Palau de la Generalitat. Cap de les dues operacions es va dur a terme finalment. De fet, l’únic membre del Govern que han arribat a detenir ha estat l’exconsellera d’Educació a l’exili, Clara Ponsatí, quan va tornar.

El pla aportat per a practicar les detencions del Govern si calien el 2017

Helicòpter i membres del GEI per detenir Puigdemont

En el cas de Puigdemont, el pla per detenir-lo es va detallar el 21 de gener de 2020, durant les primeres jornades del judici a la cúpula d’Interior, amb el major Josep Lluís Trapero al capdavant, acusat de sedició. Va ser durant el testimoni del comissari Rafael Comes, que després seria el responsable de la Divisió d’Intel·ligència dels Mossos amb Sallent al capdavant del cos. Comes va esbossar el pla que el nucli dur de la Prefectura va dissenyar per si el president Puigdemont declarava la independència i el TSJC ordenava el seu arrest. El testimoni va destapar un informe intern dels Mossos on s’explicava amb tota mena de detalls com es portaria a terme la detenció.

Un helicòpter, binomis de comissaris per detenir els membres del Govern, l’helicòpter i la custòdia per part del Grup Especial d’Intervenció (GEI), la unitat d’elit d’intervenció del cos, n’eren els elements principals. Tot estava a punt a la Prefectura de Trapero, amb els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero disponibles per complir les hipotètiques ordres de Jesús María Barrientos, president del TSJC. Han passat més de sis anys i ara Trapero podria ser aviat el nou director general de la Policia, si es compleix el compromís del candidat del PSC, Salvador Illa, en cas de ser investit president de la Generalitat.

El mail de 25 doctubre que explica com es perfila el pla en cas de dui que preveu les ordres judicials que podien incloure detencions.

Un pla de dues pàgines

L’informe, de només dues planes i al qual ha tingut accés El Món, delata com el 24 d’octubre Trapero va ordenar a López i Molinero el dispositiu amb “l’ordre expressa” que “fos assumit únicament i exclusiva” per ells mateixos com a comissaris superiors. En aquest sentit, reclamava “la màxima discreció per garantir l’efectivitat de l’operatiu”. També ordenava que les detencions fossin practicades per comissaris o intendents, membres de l’escala superior del cos. De fet, es van establir “binomis” per a aquestes detencions. Un mail de 25 d’octubre de 2017, al qual també ha tingut accés El Món, mostra les intencions, amb el títol Escenaris i dispositius dies propers.

També es va planificar l’ús de l’Hèlix, l’helicòpter dels Mossos, per poder practicar les detencions al Palau de la Generalitat o al Parlament, així com el trasllat al Complex Egara, la central dels Mossos, a Sabadell. També s’indica l’habilitació de despatxos especials al mateix quarter general dels Mossos, d’on es “van treure les manetes per obrir les finestres”. Els trasllats serien a càrrec del Grup Especial d’Intervenció, la unitat d’elit dels Mossos d’Esquadra que formen una quarantena d’efectius.

En el plànol directiu, el pla contemplava que el responsable de la Comissaria General d’Investigació Criminal, el comissari Rafael Comes, “gestionés” l’operatiu amb “reserva”, així com que l’inspector Jordi Garcia, cap de l’Oficina de Relació amb la Justícia, es desplacés al TSJC per tal de coordinar la informació i l’operatiu amb el jutjat encarregat d’una detenció d’aforats. En tot cas, cal recordar que la Prefectura es va posar en contacte amb Barrientos i amb l’aleshores fiscal en cap a Catalunya, José María Romero de Tejada, per posar el cos policial a la seva disposició per les decisions que pertoquessin.

Primera plana del dossier del informe de detenció

Reunió de Prefectura per Torra

Menys èpica va ser la preparació d’una eventual detenció del president Quim Torra si desobeïa el TSJC i es negava a abandonar el Palau de la Generalitat per l’afer de les pancartes. Mentre el Parlament i Junts i ERC negociaven com convocar les eleccions sense semblar que es plegaven al poder judicial espanyol des del primer moment, la Prefectura dels Mossos va organitzar una reunió de coordinació on a l’ordre del dia hi havia la preparació d’un pla per a la detenció de Torra.

Segons fonts dels assistents consultades per El Món, els preparatius contemplaven un arrest al Palau de la Generalitat, on la prospectiva feia pensar en una gran manifestació o concentració independentista a la plaça de Sant Jaume. Es va preparar una llista de possibles efectius i diversos escenaris. Una de les idees clares i indiscutibles era que, com amb el pla per a Puigdemont, la detenció es practicaria per comandaments de l’escala superior, és a dir, comissaris o intendents.

Però una de les membres de la Prefectura va advertir els seus companys uniformats que “no calia perdre més temps perquè tothom sabia que Torra no desobeiria”. La base era que, segons els agents d’Informació, el president “no volia forçar el cos de Mossos d’Esquadra ni entrebancar de nou la institució després del 155”. “És evident que no desobeirà”, va afirmar amb seguretat. La resta de comissaris i comandaments van prendre nota i el pla va quedar en un calaix per si de cas les coses es torçaven. Al final, la informant va tenir raó i Torra va abandonar el càrrec sense cap enrenou.

Més notícies
Notícia: El finançament català xoca amb l’ofensiva del PP al Congrés
Comparteix
L'oposició qüestionarà al Congrés els compromisos de Moncloa amb els partits territorials pel que fa a la distribució de recursos | ERC i BNG exploraran la disposició de Sánchez per entomar reformes
Entrevista: Xavier Martínez (crítics d’ERC): “La manera d’eixamplar la base és posar la independència al centre”
Comparteix
ENTREVISTA al portaveu del Col·lectiu Primer d'Octubre d'Esquerra Republicana, que reclama més paper per a la militància
Notícia: L’oposició a Netanyahu pren els carrers contra l’ofensiva a Palestina
Comparteix
150.000 israelians omplen les principals ciutats en protesta per la guerra a Gaza i Cisjordània | El conflicte social arriba mentre les FDI ataquen Hezbollah al sud del Líban
Notícia: La CUP reforça l’estratègia de doble confrontació per al nou cicle polític
Comparteix
La ponència del Procés Garbí prepara els cupaires per a una nova etapa sacsejant principis històrics de l'esquerra independentista

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter