El cas Marcel Vivet va adquirir caràcter de simbòlic. Va ser processat i condemnat per una agressió a un agent de la Brigada Mòbil, la Brimo, dels Mossos d’Esquadra en una manifestació del sindicat de policia espanyo Jusapol, el 29 de novembre del 2018. De fet, va ser condemnat per un delicte d’atemptat i un de lesions. Els serveis jurídics de la Generalitat van demanar una rebaixa de la pena en segona instància i, finalment, li va ser reduïda i va evitar la presó.
Ara, el tribunal ha donat termini a les parts perquè manifestin si estan d’acord o no amb l’aplicació de l’amnistia en aquest cas. L’acusació particular, que representa el mosso que va resultar agredit, defensat per l’advocat José Antonio Bitos, considera que en el cas de Vivet no es dona “cap dels elements que exigeix la llei d’amnistia”, sobretot si es té present “el relat de fets provats de la sentència”. Uns fets que considera “únics”, atès que no es pot fer “un nou judici sobre fets o elements que no va recollir la sentència”.
Les preguntes que planteja l’advocat del mosso
L’escrit, de quatre pàgines i al qual ha tingut accés El Món, formula socràticament tres preguntes al tribunal per abonar la tesi que no es pot aplicar l’amnistia al cas de Vivet. Així, es pregunta: “Quina relació té agredir un mosso d’esquadra amb reivindicar, promoure o procurar la secessió de Catalunya de l’Estat espanyol?”. “Atiar amb pals els mossos d’esquadra és reivindicar la independència de Catalunya?”, afegeix. I, finalment, planteja: “En què ajuda la secessió de Catalunya de la resta d’Espanya violentar la integritat física d’un policia que només manté una línia policial perquè no es trobin dues manifestacions?”.
Són tres preguntes amb què l’advocat desafia el tribunal i els fets relatats en la sentència. Fets que, per altra banda, recorda que no van ser impugnats per la defensa de Vivet. A més de demanar respostes, l’advocat recorda que el delicte de lesions no forma part dels delictes que es poden amnistiar. En aquesta línia, considera que la interpretació de la llei ha de ser restrictiva, “atès que preval el dret fonamental a la tutela judicial efectiva del perjudicat”. Per tant, reclama al tribunal que “no faci interpretacions rocambolesques per considerar que el delicte d’atemptat lesions absorbeix el de lesions sota pena de destruir les bases del dret penal espanyol”. “I, molt menys, tampoc no pot suplir el legislador amnistiant delictes que no són a la mateixa llei”, afegeix.
També una qüestió d’inconstitucionalitat i al TJUE
L’escrit fa una passa més enllà i contempla la possibilitat d’anar al Tribunal Constitucional. Ho fa amb un punt d’ironia sobre l’aplicació de la llei als independentistes. “Fins i tot en el supòsit que la sala consideri que la promoció de la independència de Catalunya s’aconsegueix pegant a tort i a dret qualsevol mosso d’esquadra, i que només poden pegar impunement a la policia aquells que a l’interior es considerin independentistes, considero que la sala s’hauria de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucionalitat i una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, argüeix.
De fet, l’advocat del mosso considera que si Vivet obté l’amnistia s’estaria vulnerant el dret fonamental a la igualtat, “on s’indica expressament que no pot existir desigualtat de tracte motivada en les idees polítiques”. “És impossible entendre que en un estat democràtic i social de dret, la mateixa acció delictiva comesa per dues persones a un li surti de franc i a l’altre se’l condemni amb una pena de presó, tot en funció de si és independentista o no”. I conclou amb una complexa paradoxa comparativa: “Si s’acollís la sol·licitud d’amnistia, de facto s’estaria introduint un nou motiu d’extinció de responsabilitat criminal a l’art. 20 CP, equiparant el fet de ser independentista amb què l’acusat es trobi en estat d’intoxicació plena per consum de drogues o pateixi un trastorn mental greu”.
