El govern espanyol ha celebrat aquest mateix dijous l’aval del Tribunal Constitucional a la llei d’amnistia com una “molt bona notícia per a Espanya”. La decisió del TC permet tancar una crisi política “que mai hauria d’haver sortit de la política”, ha defensat el president Pedro Sánchez. Però la decisió de l’alt tribunal no permetrà per ara el retorn dels exiliats. El Suprem no aixecarà les ordres de detenció ni tampoc té previst revertir la inhabilitació que arrosseguen Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Aquest matí ha estat el president de la Generalitat, Salvador Illa, qui ha pregat al Suprem que permeti el retorn de Carles Puigdemont i els altres líders exiliats amb “diligència”. I hores més tard, des de Madrid, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha demanat el mateix. “Aquesta amnistia no serà completa fins que no s’apliqui a tots els protagonistes del procés independentista, incloent-hi també els seus líders”.
Els socialistes emmarquen la decisió del Constitucional, que ha validat la llei amb quatre vots en contra, en la “normalització” de la convivència a Catalunya. “Soc molt conscient dels atacs que rep el govern d’Espanya, que també tenen a veure amb l’amnistia, però malgrat tot, crec que el que està fent aquest govern val la pena per la convivència entre ciutadans i la coexistència entre territoris”, ha remarcat Sánchez. Bolaños també ha fet servir l’argument de la normalització, que Illa en fa bandera malgrat els avisos independentistes, per justificar la llei. “Quan vam arribar al govern, Catalunya era un element de crisi dins d’una societat en fase pessimista. Avui Catalunya és la locomotora d’una Espanya que creix en economia, ocupació, drets i convivència. El que el 2018 semblava impossible, avui és una realitat”, ha dit el ministre.
L’independentisme avisa que l’amnistia no resol el conflicte de fons
En tot cas, els partits independentistes s’han desmarcat de les lloances socialistes i avisen que l’amnistia “no resol el problema de fons”. Junts i ERC n’han fet la mateixa lectura i han acusat la justícia espanyola d’actuar amb finalitats polítiques. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha demanat al Tribunal Constitucional que “posi en marxa tots els mecanismes, també els coercitius” perquè el Suprem apliqui la llei d’amnistia. Turull ha avisat que si no hi ha un “efecte pràctic i immediat” de la decisió del TC es demostrarà que a Espanya “no hi ha estat de dret ni una democràcia completa”. Des del Parlament, l’exconseller Joan Ignasi Elena també ha demanat que s’acabi el “calvari i el pelegrinatge” de l’independentisme pels tribunals espanyols.
La pressió sobre el Suprem també arriba de la societat civil. En una piulada, l’Assemblea Nacional de Catalunya també ha avisat que l’amnistia és “una mesura que el PSOE ha defensat per intentar normalitzar-nos i per interessos partidistes” i, per tant, no resol el problema. “Si els jutges que no gosen aplicar la llei d’amnistia al president Puigdemont i als exconsellers Comín i Puig estan perpetrant ja obertament un cop d’estat judicial”, ha afegit l’ANC. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, també creu que l’aval del TC deixa als magistrats contraris a la seva aplicació sense “excuses, argúcies i demores” i n’ha exigit l’aplicació a tots els líders “de manera immediata”.
⬛️⬜️El Constitucional ha avalat una llei d'amnistia que no resol el conflicte polític amb l'Estat espanyol. Una mesura que el PSOE ha defensat per intentar normalitzar-nos i per interessos partidistes.
— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) June 26, 2025
❌❗️Els jutges que no gosen aplicar la llei d'amnistia al president…
