La vista de les qüestions prèvies del judici per prevaricació a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, ha aportat més sorpreses de les que les defenses preveien. Com a exemple, la part final de la vista quan la defensa de Borràs ha demanat explicacions al ministeri fiscal sobre unes diligències indeterminades de les quals s’incorpora una prova i de la fins ara ningú no en tenia coneixement. Fiscalia ha sortit fde l’embolic al·legant que són unes diligències que el mateix ministeri públic va obrir per “procediments interns”. Són les diligències 42/21 que han aparegut de sobte en un judici emboirat per sospites en la cadena de custòdia, per una prova aportada que hauria excedit els límits de l’autorització judicial i per uns possibles pactes amb la fiscalia que ha desembocat en una veritable batalla campal entre defenses.
La darrera polèmica del judici ha arribat a la part final de les intervencions, quan la defensa de Borràs, formada pels advocats Isabel Elbal i Gonzalo Boye, contestaven la rèplica del ministeri fiscal de la resta d’acusats. De fet, la resta d’acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol se’ls acusa del mateix delicte de Borràs. Al capdavall, per a Herrero la fiscalia li demana la mateixa pena de 6 anys presó i 21 d’inhabilitació que la presidenta suspesa, tot i que a Borràs li aplica l’agreujant de càrrec públic. En canvi, per a Pujol, tres anys de presó. Assumpta Pujol i Teresa Duerto, les fiscals del cas, han negat cap de les vulneracions de drets al·legades per les parts com la del jutge predeterminat per llei, o la manca de cadena de custòdia i ha avalat la voluntat d’arribar a acords de conformitat.
Unes diligències misterioses
Tot ha començat en l’explicació de les qüestions prèvies de la fiscalia. Unes qüestions que han servit per modificar l’escrit d’acusació i aportar nova prova. D’entrada, la modificació que ha assegurat que no alterava el dret a la defensa, no ha agradat gaire als advocats que han vist una aportació detallada de nous documents i modificacions substancials del relat d’acusació. De tota manera, el ministeri públic ha lliurat per escrit els canvis i aquí ha estat quan han aparegut les estranyes diligències indeterminades 42/21 de la Fiscalia, comentades a través de dos mails de la mateixa fiscalia.
Boye, en torn de dúplica, ha demanat sobre aquestes diligències, d’on sortien i de què eren. I més quan procedien d’un altre procediment judicial i al que s’incorporava prova contra Borràs. La fiscal ha assegurat que no eren unes noves diligències d’investigació i que no hi ha més documentació que la que s’ha aportat i que les diligències indeterminades es van obrir per procediments interns del propi ministeri fiscal. La sospita és que fiscalia continuava investigant Borràs tot i tenir coneixement que hi havia una causa judicial en curs i les hauria d’haver conclòs. L’embolic ha generat que s’avanci al pròxim 14 de febrer la vista per escatir totes aquestes qüestions prèvies. De fet, Boye n’ha demanat la suspensió per aclarir aquesta investigació i demanar més prova, si cal. El Tribunal ha accedit avançant la vista el 14 quan el judici no s’havia de reprendre fins el proper 20 de febrer.
35
6
