El cas de la trama russa del Procés arriba de nou a l’Audiència de Barcelona. De fet, al mateix tribunal que va estirar sonorament les orelles al jutge instructor del cas, el magistrat Joaquín Aguirre, per haver continuat una investigació sense justificació des del mes de gener de 2023. Aquesta vegada és el president Artur Mas, que de la mà del seu advocat, Jordi Pina, ha presentat un duríssim i desacomplexat recurs d’apel·lació contra la interlocutòria d’Aguirre que li nega l’amnistia en el sumari de traïció, malversació i organització criminal en el qual va imputar per una inversemblant connexió del Procés amb els serveis d’intel·ligència del Kremlin. El que el recurs descriu com a “fabulació”.
El recurs, de deu pàgines i al que ha tingut accés El Món, resulta un manual dels tres delictes imputats al president Mas així com un eficaç recordatori que algú que no ostenta cap càrrec públic des del 2016 pugui cometre malversació. De fet, l’escrit remarca als magistrats el contingut de la interlocutòria és “sorprenent” i “inversemblant” així com els raonaments jurídics i els fets que s’hi exposen. També emfatitza als magistrats “el gran esforç argumental” que usa el jutge per construir la imputació i una descarada vulneració del dret i les garanties processals per “un ús flagrant de l’analogia contrària al reu -ja que els darrers anys mai s’ha declarat un estat de guerra a Catalunya”.
“Fabulacions impròpies d’un jutge d’instrucció”
L’apel·lació presentada arriba a especular, fins i tot, en acceptar el que titlla de “discutibles i inversemblants raonaments -per no parlar directament de fabulacions impròpies d’un Jutge d’Instrucció rigorós-“, per concloure que és “totalment indiscutible” que a Catalunya no hi va haver cap guerra. De fet, li aporta com a prova de càrrec la mateixa sentència del Tribunal Suprem sobre el Procés. En aquesta línia, Pina subratlla que “que la resolució és absolutament incapaç d’explicar quina mera de relació el President Mas hauria tingut amb els fets (suposats desordres públics)o quina connexió hi ha entre la suposada ingerència russa i els fets en qüestió”.
En tot cas, l’apel·lació ressalta que si els fets explicats fossin un il·lícit penal -“que no ho són”- s’emmarcarien de ple en els supòsits de l’amnistia, tal com determina la competència material de la llei. Per altra banda, Pina fa memòria que Mas no ostenta cap càrrec públic des del 2016 i, per tant, tindria molt difícil fer una malversació. En aquest sentit, ridiculitza la tesi del jutge que utilitza el risc per les finances europees d’una virtual independència de Catalunya, perquè la mateixa resolució d’imputació, deixa ben clar que “mai va existir aquest risc”.
Especialment punyent és la resposta a la referència que el jutge instructor fa a les despeses a l’Oficina de Catalunya a Moscou recollides a l’informe 1319 del Tribunal de Comptes. “El que no es pot pretendre és obrir una nova investigació prospectiva sobre una qüestió que ha estat sobradament investigada en altres procediments sense que s’hagi advertit cap irregularitat en aquesta concreta Delegació“, destaca. “No hi ha ni una sola referència a Rússia o Moscou a cap dels procediments derivats de l’Informe de fiscalització del Tribunal de Cuentas sobre l’acció exterior de la Generalitat i el Diplocat dels anys 2011 a 2017”, rebla. Pel que fa a l’organització criminal, l’advocat es dirigeix directament als magistrats exclamant el dubte sobre la “sorprenent imputació per organització criminal”. Pina es pregunta quin “paper tindria Mas en aquesta suposada organització criminal” que el jutge ni descriu ni cap altre procés obert pel referèndum ha vist per enlloc.
