Aquest dimarts comença el debat a la totalitat de la proposició de llei orgànica de la llei d’amnistia. Un text pactat en el marc de les negociacions per a la investidura del socialista Pedro Sánchez, facilitada ERC, Sumar, Podem, Bildu i PNB. A més, el mateix plenari que ha de donar el tret de sortida a la tramitació de la llei també aprovarà una altra qüestió cabdal per entendre els pactes i el marc i l’aplicació de l’amnistia als independentistes. En concret, una de les dues comissions d’investigació sobre l’Operació Catalunya —a la qual segurament s’incorporarà la comissió demanada sobre l’espionatge amb Pegasus, tal com reclama el PSOE. L’altra comissió que s’aprovarà és la dels atemptats del 17-A, una insistent reclamació política des de Catalunya.
La llei d’amnistia i les seves esmenes van molt lligades a la comissió sobre l’Operació Catalunya. Per una banda, perquè les esmenes han de servir per perfilar alguns conceptes que ara per ara poden ser ambigus en el redactat. I, per altre costat, ha de servir per aprofundir quins casos contra independentistes es poden encabir en el concepte de lawfare o guerra judicial en els darrers deu anys: malgrat que aquest concepte no s’esmenta directament, la proposició de llei està impregnada de la filosofia d’apartar del terreny judicial el conflicte polític. Per tant, la investigació parlamentària sobre l’operació de les clavegueres per entrebancar el Procés sobiranista ajudaria a clarificar i registrar en quins casos hi va haver víctimes de lawfare que mereixerien ser amnistiades.
De fet, el Consell General del Poder Judicial va recordar el passat 5 de desembre que es mantindrà vigilant a les “comissions d’investigació”, ja que veu que poden convertir-se en les escletxes per ressaltar els casos de lawfare que la judicatura i el ministeri fiscal neguen que existeixi.
Què passa amb la responsabilitat civil dels condemnats que siguin amnistiats, què són exactament els delictes de terrorisme que s’han d’excloure de l’amnistia, que passa amb les multes i sancions per la llei de seguretat ciutadana –la llei mordassa– que hagin de quedar sense efecte però que ja hagin estat pagades i com s’aplica la suspensió dels processos per una qüestió d’inconstitucionalitat seran altres elements que hauran de ser revisats en tràmit d’esmenes.
Revisar causes contra independentistes
El pacte subscrit entre el PSOE i Junts per Catalunya feia una menció expressa al lawfare en l’apartat que justificava l’amnistia. “En aquest sentit”, assegurava l’acord, “les conclusions de les comissions d’investigació d’aquesta legislatura es tindran en compte en l’aplicació de la llei d’amnistia”. Així, subratllava que es tindran en compte “en la mesura que se’n puguin derivar situacions compreses en el concepte lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si s’escau, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives”. De fet, per a Junts és absolutament imprescindible que en la roda de l’amnistia entrin els casos de lawfare.
És a dir, les conclusions de les comissions que s’aprovin aquest dimarts, i que es constitueixin, com està previst, el 19 de desembre, seran claus per aclarir l’abast de la llei que exonera de responsabilitats penals. Amb aquest algoritme és amb el que treballen ara els negociadors i els tècnics dels partits per detallar i donar seguretat jurídica a aquells casos susceptibles d’interpretar que els implicats són víctimes de la guerra judicial contra l’independentisme. Això sí, amb prou delicadesa perquè poder judicial, que es va sollevar en veure aquest concepte negre sobre blanc, no entengui el text que s’aprovi com una revisió de la seva feina. És a dir, que no s’interpreti que el Congrés, com a poder legislatiu, fiscalitza l’acció dels tribunals. D’aquí la importància de la interpretació i les conclusions polítiques de les comissions.
Una de les fórmules que podria entrar a través de les esmenes és com s’ha resolt l’amnistia per als agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil que van actuar durant el Primer d’Octubre a Catalunya. En aquest punt, l’exposició de motius obre camí a l’article primer del text, que delimita l’àmbit objectiu de l’amnistia —és a dir, qui empara—, en referència a la repercussió que té per als cossos i forces de seguretat de l’Estat que van actuar contra el Procés. “Convé precisar”, diu l’exposició de motius, “que el fet que aquesta llei estengui l’amnistia a les accions delictives que s’haurien executat en la defensa de la legalitat i de l’ordre constitucional no suposa cap demèrit o cap retret per als col·lectius concernits”. “En cap cas no implica la criminalització dels funcionaris que van intervenir en defensa de l’ordre públic”, insisteix el text que comença la seva singladura. Una idea que es podria incorporar, segons fonts parlamentàries, als “operadors del poder jurisdiccional, com la fiscalia o el poder judicial”.
Acotar el terrorisme
Una altra de les preocupacions que ha sorgit des de la presentació del text és l’entrada en joc del concepte de terrorisme. La qualificació del fiscal de l’Audiència Nacional per als dotze acusats de terrorisme de l’Operació Judes ha disparat les alarmes. De fet, el ministeri públic els demana 27 anys de presó i l’acusació particular, 33. Una interpretació que ha fet despertar els negociadors independentistes per delimitar amb més precisió l’amnistia amb relació als casos amb acusacions de terrorisme, per no deixar-ho a criteri únicament de la fiscalia. I més quan es dona el cas que el mateix fiscal de l’Operació Judes no veu terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic, on consten com a imputats el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també a l’exili. Una postura del fiscal que és nova –curiosament, al juliol sí que veia terrorisme en el cas del Tsunami– i que topa frontalment amb la del jutge instructor, el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional.
En aquest cas, els negociadors han de fer punta al llapis per perfilar amb més cura l’apartat c) de l’article 2, que regula les exclusions. Actualment, aquest apartat regula que seran exclosos “els actes tipificats com a delictes de terrorisme castigats al Capítol VII del Títol XXII del Llibre II del Codi Penal, sempre que hagi recaigut sentència ferma i hagin consistit en la comissió d’alguna de les conductes descrites a l’article 3 de la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març del 2017”. Així, consideren que s’ha de delimitar encara més tècnicament aquesta exclusió pensant en el cas Judes o en el de Tsunami Democràtic. Tot i que el redactat ja deixa clar que cal que hi hagi sentència ferma, la segona part deixar marge a les interpretacions extensives de l’exclusió quan addueix “conductes descrites en la directiva” antiterrorista de la Unió Europea. En definitiva, perquè els imputats en aquests dos casos en què el jutge s’entesta a posar l’etiqueta de terrorisme poguessin veure’s inclosos en l’amnistia, la llei hauria de precisar més quan es refereix a les conductes enjudiciades i deixar clar que hi ha d’haver tres elements: voluntat, dol –intenció de fer mal– i resultat.
Multes i responsabilitat civil
Un altre dels punts importants de la llei és el retorn de les multes imposades. La proposició de llei determina que no es retornaran els imports ja pagats en concepte de multa o sancions imposades, per exemple, per la llei mordassa o per ordenances municipals. Una condició que han posat en dubte des de la Caixa de Solidaritat, que reclama el retorn dels imports pagats, o Òmnium, que esperava incloure en l’amnistia els euros abonats per aquests conceptes.
Per altra banda, els impulsors del text també s’han conjurat per mantenir la responsabilitat civil tal com recull la proposició. En aquest sentit, l’actual redactat permet reclamar la responsabilitat civil, però fora de la jurisdicció penal i sempre que sigui per a particulars. Val a dir, que des del PP i Vox veien en aquest punt una escletxa per entorpir l’aplicació de la llei, en considerar que s’imposa una obligació extra als que volen reclamar algun dany perpetrat, per exemple, durant alguna protesta independentista, com ara, la crema d’un vehicle.
