Vint-i-una. Aquest serà el número de la jornada que reiniciarà aquest dilluns el judici contra els Pujol Ferrusola. Una setmana intensa de testificals que han d’arrodonir la llarga declaració de l’inspector 89140 del Cos Nacional de Policia, Álvaro Ibáñez, que va coordinar i dirigir la cinquantena llarga d’atestats que configuren la causa. De fet, continuarà amb les preguntes pendents d’algunes defenses. No serà l’únic policia que passarà per l’estrada, perquè també és prevista la testifical de 5 agents més, membres del grup 24 de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del CNP, la UDEF, que va investigar el cas.
Però, a més, aquesta setmana aterrarà de ple a la vista oral la trama andorrana de l’operació Catalunya. Per començar, per l’esperada testifical de Celestino Barroso, exagregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra i que va establir contacte amb la propietat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat on els Pujol tenien diners sense declarar a la hisenda espanyola. Precisament, un banc que va tancar les portes després d’una ràpida intervenció quan es va saber que guardaven els diners de la família de l’expresident. A més, no serà l’únic banc protagonista, ja que també extreballadors de la Banca Reig hauran d’explicar les desenes de transferències internes en les quals van embolicar Jordi Pujol Ferrusola, que no consten en els moviments oficials dels titulars del compte sinó només en butlletes d’ingrés.
Un afer mai no aclarit i amb una ingent quantitat de material encara per desclassificar per part de les autoritats andorranes, nord-americanes i espanyoles malgrat les contínues peticions. La relació de la BPA amb elements de la policia patriòtica i les amenaces que haurien rebut els seus directius i propietaris per part de policies integrats en l’estructura de la claveguera serà un dels objectes principals de les sessions d’aquesta setmana. La trama andorrana de l’operació Catalunya aterrarà doncs aquesta setmana al tribunal de l’Audiència Nacional que presideix el magistrat José Ricardo de Prada. Un plat fort que se servirà després del copiós aperitiu que van servir els membres de la policia patriòtica durant les darreres sessions.
Policia i banquer
Cal tenir present que les pressions espanyoles contra la BPA, amb l’objectiu de trobar diners de la família Pujol i altres líders sobiranistes, són investigades per la justícia andorrana, en una llarga causa impulsada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra i que pilota la secció d’instrucció 2 de la Batllia d’Andorra. D’aquí que siguin importants, en la llista de testimonis, Celestino Barroso, Higini Cierco, Rosa Castelló i Joan Pau Miquel. Tots aquests noms formen part la tèrbola història de la policia patriòtica amb la BPA, part de la qual tant l’exdirector adjunt operatiu (DAO) del CNP en l’època de Jorge Fernández Díaz, Eugenio Pino, com l’excap d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia en els mateixos anys, el comissari Marcelino Martín Blas, ja van explicar, amb més o menys passió, en les seves testificals.
En tot cas, les investigacions i els indicis recollits fins ara en la investigació andorrana esbossen que Barroso, com a agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, va contactar telefònicament amb Higini Cierco, aleshores president del consell d’administració de la BPA. L’objectiu de la trucada era celebrar una reunió de manera urgent. Una trobada que s’acaba celebrant a la seu d’Indústries de Muntanya, la societat mare dels Cierco. En la reunió, Barroso explica la situació a Cierco: “Mira, vull que sàpigues que seria convenient que parlessis amb unes persones a Madrid per l’afer del banc. Si no ho fas, el banc morirà”. Li afegeix que els “americans n’estan al cas”. Una informació sorprenent a la vista de les investigacions del Tresor dels Estats Units per enfosquir el prestigi bancari d’Andorra descrivint-la com un paradís pel blanqueig de diners. Cierco va assegurar a la justícia andorrana que no sabia qui era Barroso, ni el poder que podria ostentar.
Més policies i el CEO de la BPA
A la vista de les paraules de Barroso, Cierco li va demanar que s’entrevistés amb el conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, a la seu de la BPA. Miquel va explicar la trobada en la seva declaració davant el tribunal que el jutjava per blanqueig pel cas Gao Ping a Andorra, la primera gran causa contra l’entitat i per la qual va ser condemnat. Miquel va gravar la trobada, que es va celebrar el 6 de juny de 2014, en la qual Barroso li demanava que “col·laborés” amb Espanya si no volia patir una “destralada” al banc. De tota manera, Barroso, segons un certificat emès per la Moncloa del 7 de juny de 2021, tenia una empara total. “Qualsevol procediment obert contra el Sr. Barroso per actes duts a terme durant la seva missió s’enfronta a aquesta disposició protectora, que empara sine die l’agent diplomàtic perquè aquest exerceixi les seves funcions en les millors condicions possibles”, deia el certificat. Així que, set anys després, cap explicació de les seves amenaces.
En aquest entramat apareix, un dels altres testimonis de la setmana, Rosa Castellón, secretària del consell d’administració de la BPA. Podrà parlar d’un antic agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, l’inspector en cap Bonifacio Díaz, Boni, que ja ha declarat i admet aquesta versió. Aquest home, que conserva les amistats i els contactes al Principat, era membre de la direcció adjunta operativa amb Pino al capdavant. Boni, que mantenia una amistat amb Castelló, li va trucar i li va recomanar que advertís els seus caps: “Tienen que ver unas personas en Madrid, aconséjales que colaboren, si no, las cosas no irán bien“.
La col·laboració van ser les trobades, a l’Hotel Villamagna de Madrid, amb un tal “Fèlix Martínez”, que va resultar ser Marcelino Martín Blas. Félix és el nom que una gravació difosa per El Món acredita que Martín Blas havia triat com a nom operatiu i encobert. De fet, Martín Blas va admetre aquesta versió en la seva declaració en el judici dels Pujol. Les trobades de Martín Blas amb Miquel van venir precedides d’un casament en un restaurant, el 23 de juny, curiosament en un restaurant de Madrid que portava el nom de La Camarga. L’excap d’Afers Interns ho va testificar i va puntualitzar que hi van assistir Eugenio Pino i Higini Cierco. Pino va confirmar les converses durant el casament, i les defenses esperen que Cierco les corrobori i en doni més detalls. La setmana promet.
