El passat 28 de maig el Tribunal Suprem (TS) condemnava el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a restituir a la sala capitular del Monestir de Vilanova de Sixena, a la Franja, les pintures murals. De fet, els magistrats de la Sala Primera confirmaven la sentència dictada per l’Audiència d’Osca, que alhora ratificava la sentència de primera instància. Una resolució que estimava la demanda del govern d’Aragó, que actuava en cessió de dret de la comunitat de religioses del Reial Monestir de Sixena i va acordar reclamar les obres. Cap criteri tècnic ni jurídic invocat pel MNAC, la Generalitat de Catalunya -que es va personar- o l’Administració de l’Estat va servir de res.
El Suprem no diu, però, com cal complir aquesta sentència. De fet, la causa era un plet civil exclusivament sobre si les obres estaven o no en dipòsit al MNAC i, per tant, si existia el dret a reclamar-les. Per això, ara s’entra en una nova fase que pot tenir nous capítols. Serà la fase d’execució de la sentència, que és un procés que va més enllà del pim-pam polític del qual els darrers dies ha fet gala el govern d’Aragó, donant per fet i pressionant per un trasllat immediat de les obres romàniques al monestir de Sixena. De fet, el mateix museu de Sixena ja ho anuncia a través dels vídeos de la sala d’exposicions, com va comprovar El Món divendres.
Experts, entitats culturals, exconsellers de Cultura, conservadors, partits i institucions clamen per tal de mantenir les obres al MNAC i poder-ne garantir el futur. En canvi, el Govern del president Salvador Illa s’escuda en el fet que la sentència apunta al MNAC i no pas a l’executiu, i trasllada tota la pressió al museu català. També el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que és català, intenta guanyar temps jugant amb la semàntica. És a dir, advertint que s’ha de “complir” però que cal veure com “s’executa”. Més enllà de l’execució, un altra agrupació jurídica, Acció Cassandra, ha començat a recollir fons per obrir una nova batalla legal contra el trasllat, fora del procés d’execució, perquè com que no ha estat part del procés declaratiu ara no es poden personar en aquesta causa, però en poden, i volen, obrir una altra.
Jutges contra experts?
Deu departaments universitaris i institucions dedicades a l’art i el patrimoni van emetre un comunicat aquest divendres que insistia al MNAC i a la Generalitat a “exhaurir totes les vies jurídiques possibles” per convèncer els jutges per evitar el trasllat de les pintures murals de Sixena. Institucions com la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona o l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural remarquen que el Suprem passa de llarg de les qüestions tècniques i de les “nefastes conseqüències” que el seu desmuntatge, trasllat i instal·lació al seu lloc d’origen poden comportar. És a dir, una escletxa per la qual es podria aturar el trasllat.
En la mateixa línia s’expressava l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, entitat especialitzada en la conservació del patrimoni històric i artístic. En un comunicat, aquesta entitat demanava que les pintures romanguin al MNAC per criteris “exclusivament tècnics” i de “preservació del patrimoni comú”. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) també s’expressava en el mateix sentit, alertant de la “pèrdua irreparable de patrimoni”. El Parlament també s’ha afegit a la defensa així com un manifest de 9 exconsellers de Cultura, entre els que s’hi compta Caterina Mieras, una de les líders de l’associació espanyolista, Societat Civil Catalana.
Tot i aquests avisos, el govern d’Aragó vol anar per feina i enviar tècnics per al desmuntatge i trasllat de les obres. Ara bé, s’haurà d’esperar al 16 de juny que hi ha convocada la reunió del Patronat del MNAC. La trobada ha de servir per escoltar tècnics i experts i decidir les passes a seguir davant la sentència que determina el trasllat de les obres. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va confirmar dimecres d’aquesta setmana que el Govern aniria a la trobada juntament amb el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona, per abordar “des d’un punt de vista tècnic” quina és la millor solució possible.
Una sentència d’impossible compliment?
El primer pas és esperar que la sentència sigui ferma. És a dir, en cas que no es presenti en 20 dies cap incident excepcional de nul·litat per infracció article 24 la constitució de tipus processal, en base l’article 228 Llei d’Enjudiciament Civil -, s’obre el període voluntari de compliment. Segons fonts jurídiques consultades, en aquest cas és més complicat perquè per complir també depèn que Sixena estigui en condicions de rebre els murals de la Sala Capitular al monestir de Sixena.
Per altra banda, cal tenir present, segons les mateixes fonts, que la sentència condemna el MNAC “a restituir a la Sala Capitular del Monastir de Vilanova de Sixena les pintures murals, d’on es van extreure”. Per tant, o és un cas de lliurament d’un bé moble determinat -regulat a l’article 701 LEC- o d’una obligació de fer, perquè la sentència insisteix a restituir uns murals, que seria un fet regulat a l’article 705 de la LEC. A més, la resolució apunta que és una “obligació personalissima”, ja que es condemna el MNAC a que sigui el museu el que ”restitueixi” els murals com a dipositari d’aquests.
Així, es podria entendre que podria venir qualsevol dels reclamants “arrencar-los i emportar-se’ls a Sixena”. Però ja no seria restituir, sinó arrencar, emportar-s’ho o lliurar. “Conceptes que són molt diferents”, segons les fonts jurídiques consultades. “Restituir vol dir que el MNAC i els seus tècnics ho facin. Si no, la sentència hauria dit que els condemnava a entregar, lliurar o traslladar”, opinen les mateixes fonts. De fet, la decisió dependrà del jutjat d’Osca que executi la sentència, que ha de dir en quines condicions i quin termini cal fer-ho. Serà aleshores quan el MNAC podrà al·legar la “impossibilitat tècnica de complir amb la sentència”. Es podran presentar peritatges, demanar una vista, es dictarà una interlocutòria i es podrà obrir una via per a un recurs d’apel.lació. En aquests casos, normalment qui demana executar la sentència, si el jutge estima la impossibilitat de complir-la, pot reclamar un equivalent pecuniari de la prestació de fer. Però, pel que es veu, la intenció de l’administració aragonesa és continuar amb l’execució “peti qui peti”. En aquest cas, el Govern d’Aragó pot contractar un servei i passar el càrrec al MNAC, amb petició de danys i perjudicis inclosa. Fins i tot, es pot demanar la imposició de multes mensuals al MNAC mentre no compleixi la sentència.
A Osca i un altre procediment
A més del paper del Jutjat d’Osca, és possible que entri una variable privada. És a dir, obrir un nou plet dirigit a protegir el patrimoni. Aquesta és l’opció que planteja Acció Cassandra, que lideren els advocats Josep Rosell i Lluís Gibert, que han portat la defensa dels acusats de delictes d’odi per oppsar-se a la imposició del 25% de castellà en una escola de Canet o la querella contra Pablo Casado per les seves declaracions contra els docents catalans. De moment, estan buscant finançament, -10.000 euros- per iniciar els tràmits judicials i impedir el trasllat. L’associació de juristes busca una manera d’interferir perquè, com que no són part en el plet declaratiu, no es poden personar en el procés d’execució.
Una estratègia que implicaria enfocar els canons a administracions com el ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya, responsables del patrimoni cultural i artístic que diposita el MNAC. Segons Rosell, la setmana entrant iniciarien els tràmits amb un desplaçament a Sixena, on farien un acte notarial de fe pública sobre el contingut del Museu. Després repetiran la mateixa maniobra al MNAC. I, per altra banda, entraran en contacte amb l’odre religiosa cessionària dels drets al govern de l’Aragó per iniciar un nou procés judicial, del qual encara tanquen serrells, a l’espera de l’executòria.
