La tinent fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Sánchez Conde i el fiscal en cap de sala Penal, Joaquín Sánchez-Covisa, són els dos membres del ministeri fiscal encarregats de signar el contundent recurs contra la decisió de l’instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, de no aplicar l’amnistia a l’expresident Carles Puigdemont, i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, actualment a l’exili. Els dos fiscals, sense cap mena de recança, en un escrit d’onze pàgines al que ha tingut accés El Món, critiquen obertament la decisió del magistrat per incompliment del principi de legalitat.
“Exigeix el principi de legalitat penal, tant pel que fa a respecte a la seguretat jurídica com de l’autoria parlamentària, si abasta la definició dels delictes i les penes que es tradueixen en la raonabilitat semàntica, metodològica i axiològica de la interpretació judicial de la norma i de la subsumpció legal dels fets òbviament comprèn els pressupostos d’aplicació d’una llei d’amnistia”, argüeixen els fiscals. Una critica directa i sense embuts la reinterpretació que no només ha fet de l’aplicació de l’amnistia sinó del delicte de malversació.
De fet, els dos fiscals descriuen tècnicament que s’ha de considerar malversació entesa d’acord amb la llei d’amnistia i avalen que queda subsumida en la llei de l’oblit penal independentista. Així consideren que en cap cas es pot parlar d’un enriquiment personal ni cap guany personal o un increment de la fortuna personal. Per sostenir aquesta tesi, els fiscals aporten la mateixa sentència del Procés dictada el 14 d’octubre de 2019, on reconeixen obertament com i quin nivell de malversació van cometre els condemnats que s’adiu als termes amnistiables de la llei.
Unió Europea?
Rigorosa és també la impugnació que els fiscals presenten contra la tesi del Suprem que la malversació va afectar els interessos financers de la Unió Europea. “No només no hi ha cap constància que el capital gastat en la realització del referèndum procedís, en tot o en part, de fons europeus, tampoc és possible admetre que les despeses requerides per materialitzar la votació de què derivaria, de manera automàtica, la independència d’una part del territori, tingueren cap virtualitat lesiva -directa o indirecta- per als interessos financers de la UE”, raona.
Tantmateix, els dos fiscals aporten per avalar la seva versió la petició de la “lectura de l’ordinal 14 dels fets provats de la STS 459/2019 per comprendre que el veritable abast de l’activitat desenvolupada pels partícips en el moviment independentista mai no desembocaria en la creació d’un Estat sobirà, del que eren perfectament coneixedors els tres processats” que empaita Llarena.
