Confrontació. Així es pot definir com s’ha viscut aquest migdia l’obertura solemne de l’any judicial a la seu del Tribunal Suprem, al convent de les Saleses de Madrid. De fet, la jornada ha arribat prou escalfada després de l’anunci de boicot de l’ala dretana de la judicatura, la fiscalia i del poder legislatiu, amb el líder del PP, Alberto Feijoo, al capdavant. La reclamació a la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, a través dels deu membres dretans del govern dels jutges, per tal que vetés la presència del Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, arran del seu processament ha suposat una rebel·lió judicial amb totes les lletres.
Una petició que ha tingut el suport explícit i per escrit de l’Associació Professional de la Magistratura (APM) i de l’Associació de Fiscals, de tendència clarament conservadora i majoritàries en les seves branques de representació. De fet, són dues entitats que fa anys mantenen una guerra oberta contra García Ortiz. La petició de l’ala dretana també demana relegar a un segon nivell el ministre de Justícia, el poderós Félix Bolaños, i proposava a Perelló implicar la Casa Reial espanyola en el boicot, atès que Felip de Borbó presidirà l’acte.
Garcia Ortiz, però, no s’ha arronsat i s’ha presentat per explicar la memòria de la fiscalia de 2024 davant la indiferència i les mirades desafectes del sector dur de la magistratura. Perelló, però, ha volgut anar processó i picar les campanes, mantenint el pols però carregant contra les crítiques que Pedro Sánchez i bona part de la política han emès contra “els jutges que fan política”. Els jutges han alertat al PSOE que es “defensaran”, tot una advertència.
Fer memòria als jutges
García Ortiz s’ha tret de sobre els dubtes de la seva presència amb una jugada de pissarrí, curteta i al peu. De fet, n’ha tingut prou en dir als jutges conservadors que intentaven que el monarca espanyol s’afegís a la conspiració, que l’estat de dret també s’aplica al fiscal general de l’Estat. Per això ha demanat als jutges recordar que la seva presència és una obligació legal i que, ara per ara, no està inhabilitat perquè ni tan sols s’ha celebrat cap judici. Per acabar-los d’estovar ha tirat de beta d’un concepte que, per pronunciar-lo ha fet una paradinha i tot, “la veritat”.
Respecto totes les opinions que es puguin manifestar sobre aquesta presència, i només faré una menció al respecte en aquest discurs. Si soc aquí com a fiscal general de l’Estat, és perquè crec en la justícia i en les institucions que la conformen”, ha sentenciat. “Crec en l’estat de dret, en la independència del poder judicial, en els principis de legalitat i imparcialitat, i, és clar, també en la veritat”, ha afegit. Tot una declaració d’intencions que fa surar el substrat polític i de vendetta gremial que alimenta el seu processament. No es pot oblidar que, també en una decisió inèdita, el CGPJ va emetre un comunicat on criticava que fos ratificat en el càrrec, després de les eleccions generals de 2023.
Perelló i les crítiques sota control
Pel que fa la presidenta del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Isabel Perelló, ha aprofitat el seu discurs per presumir de la igualtat de la magistratura i per haver enllestit la feina de renovar més d’un centenar de places judicials. També ha reclamat més recursos i ha arrufat el nas davant la reforma que impulsa Bolaños sobre l’accés a la carrera judicial. De fet, Perelló ha reclamat més negociació amb els jutges per portar a terme qualsevol canvi. En aquest sentit, només demanda més formació i més places per cobrir el dèficit de jutges.
“Sí que defensarem amb fermesa els principis essencials que defineixen el poder judicial i que fan que sigui digne d’aquest nom”, ha exclamat Perelló. “Aquestes desqualificacions són impròpies d’un estat de dret avançat en què regeix no només el principi de separació de poders, sinó també el de respecte mutu; en definitiva, la lleialtat institucional”, ha insistit en el seu discurs en referència a les crítiques que han rebut per part dels partits polítics i de l’executiu.
Això sí, ha procurat destacar que són “acceptables i legítims el desacord i la crítica”, però, amb condicions. És a dir, “no es pot desacreditar el poder judicial atribuint-li intencions o objectius que resulten obertament contràries als principis jurisdiccionals”. Perelló ha qualificat d’“inoportunes i rebutjables” les desqualificacions a la justícia per part d’altres poders públics. Un avís a navegants sobre el futur de les reformes que ha impulsat Bolaños, l’altra bèstia negra de la judicatura més escorada a la dreta.
