Nova etapa en la batalla del poder judicial espanyol contra l’independentisme i la llei d’amnistia a través de la causa del Tsunami Democràtic. Aquesta nova fase, segons fonts de l’Audiència Nacional, podria acabar amb més imputacions. De fet, podrien superar el centenar de persones. La fórmula seria aplicar la plantilla basca amb la recuperació del concepte kale borroka, una figura jurídica creada expressament per lluitar contra els desordres públics a Euskadi protagonitzats per col·lectius sobiranistes.
De fet, aquest diumenge al vespre s’ha conegut l’orientació d’un primer dictamen del fiscal encarregat d’informar el Suprem sobre el cas, Álvaro Redondo. Segons ha avançat El Confidencial i ha confirmat Europa Press, s’oposa al fet que l’alt tribunal investigui Carles Puigdemont per terrorisme. Segueix, per tant, la mateixa argumentació que el seu company de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, que va recórrer contra el pas fet pel jutge instructor de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, en considerar que no hi havia prou indicis per procedir contra Puigdemont i que, a més, els fets no eren constitutius de terrorisme, sinó de desordres públics greus. Tot i això, les mateixes fonts expliquen que l‘informe encara no és definitiu perquè s’ha de sotmetre a l’examen de la junta de fiscals penal del TS.
El procés de les diligències 85/19, reiniciat pel titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, quan s’acostava el pacte entre ERC i Junts i el PSOE per la llei d’amnistia, de moment implica una desena de persones, entre les quals hi ha el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també exiliada. Tots amb una imputació per delictes de terrorisme. Però la causa està pendent del Tribunal Suprem, perquè el jutge instructor l’hi va enviar en entendre que hi havia dos presumptes implicats aforats, Puigdemont i Rovira. La sala penal del Suprem, que té sobre la taula l’expedient i la proposta de García Castellón perquè el Suprem se’n faci càrrec, va remetre a la fiscalia adscrita a l’alta magistratura espanyola la consulta perquè informés sobre la petició, que ara ha contestat amb un primer dictamen, a l’espera del resultat de la junta de fiscals.
La fiscalia antiterrorista de l’Audiència Nacional, en mans de Miguel Ángel Carballo, s’ha oposat frontalment a considerar els indicis recollits per la Guàrdia Civil com a terrorisme –com a molt, hi veu desordres públics greus–, i el seu company de toga al Tribunal Suprem Álvaro Redondo tampoc hi veu terrorisme i nega l’opinió que Puigdemont formés part d’una estructura piramidal terrorista.
L’última paraula la té la junta de fiscals del Suprem
Ara bé, fonts pròximes al cas apunten que el ministeri públic adscrit al Suprem no deixarà a la cuneta García Castellón i podria fer encaixar els fets, almenys, en allò que la doctrina qualifica de terrorisme de baixa intensitat, popularment conegut com a kale borroka. Una opinió que podria ser admesa pel Tribunal Suprem i que, al capdavall, permetria a García Castellón continuar la seva instrucció i deixaria el president a l’exili i la secretària general dels republicans en una mena de llimbs jurídic. En tot cas, aquesta decisió serà definitiu dimarts, en la reunió de la junta de fiscals.
Una interpretació extensiva del concepte terrorisme al Codi Penal
L’opinió de la fiscalia del Suprem és necessària per decidir sobre la inhibitòria presentada per García Castellón, que planteja traspassar-los el cas al·legant que ja no n’és competent pels aforats. De tota manera, l’opinió del ministeri públic tot i que important, no és vinculant. Els fiscals del Suprem, ara per ara, entenen que si bé no hi ha raons, indicis o proves clares de terrorisme, sí que hi hauria sospites fundades de “desordres públics agreujats”, que alguns membres de la junta de fiscals relacionen amb la kale borroka, que comportarien penes de fins a cinc anys de presó amb l’actual article 573 del Codi Penal. Una reminiscència interpretativa del concepte que estava contemplat en l’antic article 577 del Codi Penal. És a dir, un article que castiga desordres públics quan tenen finalitats terroristes. L’article determina que són conductes que “subverteixin l’ordre constitucional”, alterin “greument la pau pública” o generin un “estat de terror a la població o en una part d’ella”.
Aquest concepte de terrorisme de baixa intensitat va provocar en el seu moment una dura batalla jurisdiccional. Diversos magistrats van retreure, a través de vots particulars, que una aplicació extensiva del concepte de terrorisme en accions de violència al carrer trencava el “consens internacional jurídic sobre com es definia el terrorisme”, fins i tot, encara que es fessin en suport o reivindicació d’organitzacions terroristes. L’aplicació de la doctrina de la kale borroka va ser efectiva per rebaixar el nivell de conflictivitat al carrer, ateses les altes condemnes que s’aplicaven en casos de danys materials al carrer o lesions a membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Nova aparició en escena dels fiscals del Procés
Aquest dimarts, la junta de fiscals penals del Tribunal Suprem, amb vells coneguts del Procés –Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno–, haurà d’informar els magistrats sobre si consideren que l’alt tribunal és competent per instruir la causa o no. Les mateixes fonts apunten que podrien optar pel camí del mig, per no deixar en evidència ni García Castellón -que va amb tota la cavalleria- ni el seu company de toga de l’Audiència Nacional, el fiscal Carballo. De moment, Álvaro Redondo, però, s’ha posicionat de la banda de Carballo, sense concretar més.
L’opció que tenen sobre la taula és proposar a la sala penal que rebutgi la inhibitòria, però advertint que els fets que instrueix García Castellón indiquen que podrien ser terrorisme de baixa intensitat, com a desordres públics greus. Així, els jutges del Suprem podrien retornar la causa a l’Audiència Nacional amb permís per continuar la instrucció. Deixarien oberta la porta a García Castellón perquè, més endavant, els torni a remetre la causa si encara considera implicats Puigdemont i Rovira. Aquesta maniobra permetria al jutge del Tsunami intensificar les diligències d’investigació com, per exemple, localitzar els deu primers processats. I, fins i tot, podria ampliar aquesta xifra, a la vista de la quantitat de persones que s’han investigat policialment en el sumari, encara sense imputar judicialment, que superen, de molt, el centenar de persones.
Precisament, aquest tipus de “terrorisme de baixa intensitat” –de patent espanyola– seria el que la llei d’amnistia vol neutralitzar amb el ja famós article dos del text per regular les exclusions. L’article explicita que deixa fora de l’empara de l’amnistia només casos de terrorisme que “afectin drets humans”. Una definició que hauria de blindar la llei davant els jutges que pretenguin que no es poden amnistiar imputats en casos de kale borroka: si bé les accions de kale borroka provoquen danys materials, no comporten morts o segrestos. Junts, però, vol que s’elimini del tot la referència al terrorisme en la llei d’amnistia perquè no es refia de la interpretació que en facin els jutges. Aquesta és una de les esmenes que el PSOE va vetar dimarts i va provocar que els de Puigdemont votessin en contra de l’aprovació de la llei per forçar una pròrroga per continuar negociant. En tot cas, aquesta tàctica del Suprem també obriria la porta a una reforma de la proposició de llei d’amnistia redefinint, com es va fer en el seu dia, l’article del Codi Penal sobre les accions de desordres públics que es podrien considerar terrorisme de baixa intensitat.
