Dimarts, 11 de juny de 2024. Aquesta ha estat la data escollida per publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la llei d’amnistia. Una passa definitiva perquè la llei de l’oblit penal per a l’independentisme entri en vigor amb plena presumpció de legalitat, constitucionalitat i legitimitat. La data triada no ha estat a l’atzar, ni de bon tros. Dos dies després de les eleccions europees i l’endemà de la constitució del Parlament de la XV legislatura que presidirà el diputat de Junts per Catalunya Josep Rull, precisament un pres polític indultat i que ara es podrà acollir a l’amnistia perquè li cancel•lin els antecedents penals.
Poques hores després de la seva publicació, però, no només defenses de diversos processats en diverses causes relacionades amb el Procés havien registrat els seus escrits reclamant l’aplicació de l’amnistia, sinó que jutges i tribunals han bellugat fitxa de manera immediata. La idea és que el temps és un factor determinant en el procediment d’aplicació de l’amnistia, sobretot, per a les altes instàncies judicials, que poden determinar el camí als jutjats territorials. El moviment dels jutges i també d’un organisme extravagant com és el Tribunal de Comptes obre una nova fase, en què s’han d’incorporar a la batalla protagonistes molt importants com ara la Fiscalia, les acusacions populars o particulars i, sobretot, els conceptes jurídics com la malversació o el terrorisme.
El TSJC, el primer de la classe
La sorpresa de la jornada ha estat la reacció immediata de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que presideix Jesús Maria Barrientos. Una sala especialment dura amb el Procés que ja ha demanat posicionament a les parts on hi ha hagut condemnats per desobediència o bé estan pendents encara de celebració de judici. Així, el TSJC ha demanat el parer sobre els casos del president Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, pel 9-N; del president Quim Torra, per l’afer de la pancarta; de l’exsecretari cupaire de la Mesa Pau Juvillà, pel cas del llaç groc al seu despatx de la Paeria de Lleida; de l’exconseller d’Exteriors, Bernat Solé, per la condemna per desobediència pel seu paper actiu durant el Primer d’Octubre quan era alcalde d’Agramunt (l’Urgell), així com dels dirigents d’ERC Josep Maria Jové, Natàlia Garriga i Lluís Salvadó, que, pel judici per malversació i desobediència que tenen assenyalat per a l’octubre d’enguany.
Curiosament, el TSJC ha estat més ràpid que el Tribunal Suprem. A més, la sala de Barrientos ha donat més termini a les parts, deu dies, que no pas la sala que presideix Manuel Marchena, que ha donat només cinc als condemnats i processats per la causa especial del Primer d’Octubre. En canvi, la magistrada del Suprem instructora del cas Tsunami Democràtic que afecta a Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, Susana Polo, els ha donat deu dies, tot i que encara no hi ha data ni de declaració. Precisament, i amb posterioritat al que ha dictat Polo, ha estat el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, qui ha dit la seva: també ha atorgat deu dies a les parts sobre la causa del Tsunami. En canvi, no ha comunicat res als processats en la causa Judes, que també està pendent de judici amb greus acusacions de terrorisme per als CDR processats.
Marchena és qui menys temps ha donat. Una dada important, tenint present que una resolució del Suprem pot encarar la doctrina en l’aplicació de la llei d’amnistia i podria preconfigurar el posicionament o les decisions en totes les causes que poden ser objecte de l’amnistia, en tots els jutjats de l’estat.
Llarena, a la seva
Una de les decisions que més ha fet aixecar les orelles a les defenses ha estat la de l’instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena. El magistrat també ha fet com el seu mentor Marchena i ha donat cinc dies a les parts. Ara bé, en la seva resolució ha destacat que manté les ordres de detenció estatals pels quatre polítics que empaita, que, a més de Puigdemont, són l’eurodiputat Toni Comín, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’exconseller Lluís Puig, que ja ha presentat la petició de l’amnistia.
La decisió de Llarena és, per algunes de les fonts properes al cas consultades per El Món, una maniobra matussera d’utilització de la llei. Llarena fa una interpretació agafant de base l’exposició de motius on s’afirma que són els Jutges els encarregats d’aplicar la llei aprovada pel poder legislatiu. Per tant, amb aquesta idea intenta obviar que les ordres de detenció queden sense efecte ex lege sense necessitat de donar vista a ningú. De fet, fa un poti-poti interessat i en perjudici del reu de l’article 4, que regula -expressament- en dos paràgrafs separats, les ordres de detenció de les mesures cautelars. Amb aquesta interpretació sui generis Llarena vol mantenir viva l’ordre de detenció superant l’esperit de la llei de deixar sense efecte automàticament les ordres de detenció.
El TJUE a escena, però per un òrgan administratiu
Sens dubte, la sorpresa de la jornada ha estat el Tribunal de Comptes. Ha estat el primer organisme parajudicial que ha suspès el dictat d’una sentència, per proposar a les parts la necessitat de plantejar una qüestió prejudicial. Un cop d’efecte que ha sorprès a moltes de les parts implicades perquè, de facto, el Tribunal de Comptes no és un organisme judicial, sinó un aparell administratiu de control i fiscalització de la despesa pública. La idea de la qüestió prejudicial es basa en el fet que són preguntes de Jutge estatal a jutge europeu per aclarir conceptes. En aquest cas, la premissa d’una possible falta de legitimació es podria encabir en l’argumentari de les defenses i l’aixecament immediat de les mesures cautelars, com ara embargaments, o el retorn de les quantitats pagades.
Overbooking de les defenses
Amb els moviments dels jutges s’obre una nova pantalla. Ara hauran de dir la seva les defenses i les acusacions que han estat part en els processos objecte de l’amnistia. Per una banda, les defenses ja feia temps que havien preparat el terreny. A primera hora del matí, els advocats d’ERC han presentat 37 peticions d’amnistia a dirigents de la formació, Alerta Solidària n’ha presentat 53, -entre aquest el d’Adrià Sas o Jesús Rodríguez, tot i que la xifra es podria ampliar a més de 60, al cap del dia.
Per la seva banda, Jordi Turull ja ha presentat la seva petició, i els advocats dels Síndics Electorals del Primer d’Octubre, també han presentat els escrits. En canvi, la defensa de Carles Puigdemont ha volgut esperar al moviment del Tribunal Suprem. Òmnium Cultural també ha demanat l’amnistia pel seu membre de la Junta, Oleguer Serra, i ha posat en obert diversos formularis pels possibles afectats per l’amnistia. On hi ha hagut un allau de registres de petició ha estat al Jutjat d’Instrucció 13 i 18 de Barcelona que han instruït bona part de l’acusació del Procés. Tot i això, les defenses són conscients que possiblement esperaran les resolucions del Suprem per escatir aquells aspectes més dubtosos de la llei d’amnistia.
Fiscalia, una de les claus
Les defenses també tenen una orella parada al paper de la fiscalia. El rol del ministeri públic és clau pels processos d’amnistia. De fet, la Fiscalia General de l’Estat no ha elaborat cap instrucció general, però sí que “coordinarà” que el ministeri públic digui el mateix a l’Audiència Nacional que al Jutjat d’Instrucció 13. Per això ha elaborat una llarga “estimació” de casos susceptibles d’entrar en l’amnistia. El seu protocol serà esperar a les defenses i si, en el termini de dos mesos, algun dels casos que preveien no s’ha impulsat l’amnistia, ho farà el ministeri públic aplicant la seva tasca de garant de la legalitat.
Un dels punts més complexos serà el posicionament de la fiscalia al Tribunal Suprem. En concret dels quatre fiscals -Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Javier Rodríguez i Consuelo Madrigal- que ja van advertir amb un informe que la malversació no podia entrar en l’amnistia. Un informe de 127 pàgines molt criticat per advocats, fiscals i jutges en entendre que superava les seves funcions. En tot cas, fonts de la fiscalia avisen que si el parer dels quatre fiscals és diferent del del conjunt del ministeri, prevaldrà l’opinió de la Fiscalia General de l’Estat, a través de la Tinent Fiscal del Suprem que estatutàriament li atorguen aquesta condició.
La malversació, el dubte
Un dels punts més interessants d’aquest procés d’aplicació de l’amnistia és el concepte de malversació. Precisament, és on rau el punt de crisi entre els fiscals del Procés i el Gabinet Tècnic de la Fiscalia General de l’Estat. Així com pel gruix de les defenses. Val a dir que la malversació és el delicte pel que es mantenen inhabilitats, malgrat els indults, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa o Jordi Turull i penja l’amenaça sobre Jové o la gran majoria d’encartats en el Jutjat d’Instrucció 13. Però el mateix informe dels fiscals han deixat una escletxa a les defenses, aprofitant la literalitat de la llei d’amnistia respecte a la malversació.
En concret, la llei exclou de l’oblit penal la malversació que suposi un enriquiment personal dels autors. Un fet diferencial que van imposar els independentistes en la negociació amb el PSOE. Un extrem que la sentència del Procés no constata i amb què volen bloquejar una presumpta qüestió prejudicial davant el TJUE. En aquest sentit, les defenses recorden que durant el referèndum del Primer d’Octubre els comptes de la Generalitat de Catalunya van ser intervinguts pel Ministeri d’Hisenda.
És a dir, el que es va imputar per sentència als condemnats per malversació “no van ser disposicions de fons públics que s’haguessin traduït en una despesa material i efectiva en detriment del patrimoni públic, sinó que consistien en la mera aprovació de despesa destinada a la celebració del referèndum“. Una aprovació que mai es va executar o dur a terme, per la qual cosa difícilment es podria parlar d’enriquiment personal del meu principal o d’il·lícita disminució dels cabals públics. Per tant, amb la llei a la mà, poden bastir una defensa que la malversació per la que van ser condemnats entra de ple en l’amnistia.
