Debat jurídic interessant el que hauran de tenir els magistrats de l’Audiència de Tarragona. En concret, hauran de respondre a la pregunta de si protestar contra la presència del monarca espanyol a Catalunya, en una manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, és independentista i, per tant, entra dins l’amnistia. Un debat jurídic que reclama la defensa d’en Toni, que va ser detingut pels Mossos d’Esquadra durant la protesta contra la visita dels reis espanyols, Felip de Borbó i Letizia Ortiz, al monestir de Poblet el 20 de juliol de 2020.
Una protesta convocada en el marc de la “gira autonòmica” dels monarques espanyols i en un ambient sociopolític caldejat després de la sentència del Procés que empresonava per a anys els líders institucionals i civils del referèndum del Primer d’Octubre. La jutgessa d’instrucció de Valls va decidir, el passat dos d’octubre, que l’actuació d’en Toni no entrava dins l’àmbit de la llei de l’oblit penal per l’independentisme perquè una cosa és protestar contra la monarquia i una altra de diferent, reclamar la independència.
Segons la jutgessa –que recollia els arguments de la Fiscalia–, els actes pels quals està encausant en Toni “no tenen el propòsit de reivindicació, promoció o procura de la secessió o independència de Catalunya, sinó protestar contra la figura del rei”. Per tant, tirava endavant el cas, instruït arran de la persistent denúncia d’un mosso d’esquadra. El caporal, que hi va incloure tots els articles del Codi Penal que se li van acudir, va denunciar en Toni per atemptat contra l’autoritat, desordres públics, lesions i, fins i tot, robatori amb violència i intimidació en grau de temptativa, perquè l’arrest es va produir quan va recollir una tauleta tàctil que havia caigut a terra i buscava de qui era.
La resolució del jutjat d’instrucció denegant l’amnistia per a aquest cas ha esperonat les defenses a presentar un recurs de reforma i apel·lació proposant un debat interessant a la magistratura tarragonina. És a dir, discernir si protestar contra Felip de Borbó i el que representa, en el marc d’una manifestació independentista, és independentista o no ho és i, per tant, si és amnistiable o no ho és. Tot tenint present el famós discurs de Felip VI del tres d’octubre del 2017, amb què animava a practicar un a por ellos general i generós. Un debat que, a priori, semblaria superat amb el benentès que l’amnistia s’ha aplicat a policies que defensaven, encara que fos a garrotades, la unitat d’Espanya.
Protesta implícita
Els advocats defensors, en un audaç recurs de quatre pàgines al qual ha tingut accés El Món, recorden que “la reivindicació de la independència de Catalunya porta implícita el rebuig a la monarquia del ‘Reino de España’. I afegeixen que, en la manifestació on es van esdevenir els fets, els manifestants independentistes manifestaven el rebuig Felip VI “com a expressió de la reivindicació de la independència de Catalunya”. “El lema de la manifestació ‘Catalunya no té rei'”, continua el recurs, “és prou explícit i expressiu en aquest sentit”, rebla l’escrit dels advocats d’en Toni.
Així, emfatitzen que en Toni participava en la protesta en la seva condició d’independentista i per “mostrar el seu rebuig al monarca com a representant de la sobirania espanyola sobre el Principat de Catalunya, a la qual en Toni s’oposa com a partidari de la independència de Catalunya”. A més, el recurs aporta una sèrie de proves documentals amb què s’acredita la presència massiva d’estelades a la protesta tot afegint i aclarint a la magistratura que és la bandera independentista per “antonomàsia”.
