La causa Volhov comença a semblar una novel·la escrita per un imitador de Tom Clancy, això sí, amb poca traça. El titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, comença a veure elements de la coneguda com a trama russa del Procés per tot arreu. Tant és així que ha encomanat als agents de Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia investigar la suposada relació dels nanosatèl·lits de la Generalitat –del programa de la NASA catalana, que va impulsar en el seu dia l’aleshores vicepresident del Govern, Jordi Puigneró– amb el Kremlin.
Així, segons una resolució judicial que es troba al sumari del cas, a la qual ha tingut accés El Món, el magistrat va ordenar el passat 1 de juliol, al cap de la Comissaria General d’Informació, el comissari principal Eugenio Pereiro, que investigui la relació entre el llançament i posada en òrbita dels nanosatèl·lits com Enxaneta a través de l’Agència Espacial Russa. Un fet que el jutge assegura que “mostra la vinculació del Govern de la Generalitat i Rússia”.
De fet, el jutge està convençut que l’operatiu es va fer expressament per romandre “al marge de l’Agència Espacial Europea”. Una decisió que relaciona amb els informes del Parlament Europeu que embolicaven les operacions de desinformació provinents de Rússia amb el procés sobiranista. Una tesi auspiciada per la ultradreta espanyola a les institucions europees.
Quatre policies investigant
El jutge no té cap mania a recollir en el sumari, per sostenir la seva tesi, la nota informativa que va emetre el Departament de Seguretat Nacional espanyol, és a dir, l’organisme que centralitza els serveis d’informació interior i exterior i els cossos i forces de seguretat de l’Estat i que assessoren directament la Moncloa. Una nota que, a més, només replicava la informació de la nota de premsa que va emetre la mateixa Generalitat, el mateix dia de la posada en òrbita de l’Enxaneta.
El DSN destacava, igual que la Generalitat, que el nanosatèl·lit es va llançar a través de l’agència aeroespacial russa, “des del cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan)”. De fet, el mateix departament especificava que el llançament es feia en el marc de l’Estratègia New Space de Catalunya, que “té com a objectiu desplegar serveis de connectivitat global d’internet i la comunicació i l’obtenció de dades, especialment a zones sense cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals”.
Tot i això, i la tranquil·litat expressada pel Departament de Seguretat Nacional, el jutge creu que hi ha una relació entre el Kremlin i el Palau de la Generalitat per gestionar els nanosatèl·lits amb la intenció d’afavorir el Procés i perjudicar la unitat d’Espanya. Un argument per sostenir la comissió dels delictes de traïció i malversació. Per certificar aquesta informació, el jutge ha habilitat fins a quatre oficials del Cos Nacional de Policia, tots de la Comissaria General d’Informació. Concretament, els inspectors en cap 80.903 i 87.503; l’inspector 127.226 i el sotsinspector 102.704.
No només els satèl·lits…
El jutge també relaciona l’operativa dels satèl·lits amb l’informe del Tribunal de Comptes sobre el pressupost de l’oficina d’Acció a Moscou. És a dir, l’oficina de promoció econòmica del Govern, que quantifica en 2.613.124 euros des del 2011 fins al 2017, molt abans del projecte de la NASA Catalana. Uns diners per a una oficina “sotmesa a un règim de gestió indirecta mitjançant el contracte de serveis” a una persona. Una despesa que el Tribunal de Comptes va considerar que “no semblava justificada a efectes d’uniformitat i eficàcia en la gestió i el control”. També afegeix en el paquet un contracte de 32.628 euros negociat sense publicat cap a la persona que gestionava l’oficina de Moscou, tot i que els magistrats només consideren que “no era prou justificat a efectes d’eficàcia de gestió i control”, no pas perquè el servei prestat no es portés a terme.
Així mateix, Aguirre addueix un altre informe de la Sindicatura de Comptes sobre l’Agència Catalana de Turisme de l’any 2019. Un informe que apunta l’adjudicació d’un contracte de l’any 2015 que era prorrogable fins al 2020, d’uns 400.000 euros l’any, per valor de més de dos milions d’euros per a la “promoció de l’oferta turística catalana al mercat de Rússia i als països de l’ex Unió Soviètica”. L’informe de la Sindicatura retreia que el contracte “no delimitava de manera clara quines són les despeses incloses dins el contracte i quines no”. En cap cas, que la despesa no es produís. De fet, també criticava que els termes del contracte podien vulnerar els principis de concurrència i igualtat de tracte, perquè des de l’any 2002, la persona que va rebre l’adjudicació prestava serveis a la Generalitat des de l’any 2002. És a dir, la crítica de la Sindicatura era que s’havia d’obrir la licitació amb un procediment més obert per evitar “adjudicar sistemàticament al mateix operador”, no pas el sentit o el fons de la despesa.
Sopars i fòrums empresarials
Posats a buscar relacions russes i el finançament dels satèl·lits, el jutge inclou a l’equació una trobada patronal del 13 de juny de 2019 a Palafurgell (Baix Empordà), en el marc de la VIII Escola d’estiu Jordi Comas coorganitzada per la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, l’empresa Tick Translations i l’Ajuntament de Palafurgell. Una trobada que tenia com a principal objectiu “instruir a empresaris interessats a exportar a Rússia i als Emirats Àrabs”, on van impartir classes directius als quals el jutge també els busca les pessigolles per la carpeta de les “criptomonedes” de la trama russa.
En la recerca, el magistrat també intenta relacionar un “sopar de gala” de 14.900 euros amb motiu de la Fira MITT de l’any 2018, és a dir, la fira del turisme més gran de Rússia, i una altra de 12.000 euros celebrada al “luxós restaurant Turandot” per l’edició de la mateixa fira de 2019. Unes dades que, per cert, es troben al portal de transparència de la Generalitat i que van servir en l’ofensiva del Govern per promocionar Catalunya com una zona turística de primer nivell per l’aleshores mercat emergent del turisme rus. Tot plegat per trobar desesperadament indicis de com Rússia va participar en el Procés sobiranista, fins i tot, des de l’espai, amb els nanosatèl·lits.
