El magistrat de l’Audiència Nacional que porta el cas Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, està disposat a enfrontar-se amb Suïssa pel que considera falta de col·laboració judicial en la investigació contra l’organització, a qui persegueix per uns suposats delictes de terrorisme. En una interlocutòria publicada aquest dimecres, García Castellón critica el “biaix polític” de les autoritats suïsses, que s’han negat a localitzar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i a facilitar informació sobre un compte bancari que estaria darrere del finançament de l’organització. El jutge també ha retret a les autoritats suïsses que ni tan sols s’hagin dignat a respondre la petició que va fer el passat mes de novembre per celebrar una reunió de coordinació sobre el cas.
García Castellón està especialment molest perquè l’Oficina Federal de Justícia ha demanat informació addicional sobre la llei d’amnistia que s’està tramitant al Congrés dels Diputats. Des de l’inici de la repressió judicial pel Procés, Suïssa s’ha negat a col·laborar amb les autoritats judicials espanyoles perquè consideren que estan perseguint delictes polítics. De fet, Marta Rovira es va exiliar al país helvètic fa sis anys i no s’ha hagut d’enfrontar a cap ordre d’extradició, mentre que Ruben Wagensberg, també investigat pel mateix cas, s’hi ha traslladat recentment per preparar la seva defensa.
El jutge del Tsunami es vanta de currículum per alliçonar Suïssa
En la seva interlocutòria, el jutge de l’Audiència Nacional recorda a Suïssa que els tractats internacionals no permeten rebutjar peticions d’assistència judicial per motius polítics. De fet, García Castellón ressalta que ha passat bona part de la seva carrera dedicat a la cooperació judicial internacional i que ha servit com a magistrat d’enllaç entre Espanya i França i Itàlia. “L’experiència acumulada permet afirmar que la cooperació judicial es basa en un principi essencial per al bon funcionament dels mecanismes existents, la confiança entre les autoritats a l’hora d’atendre allò sol·licitat”, insisteix el jutge.
García Castellón es mostra especialment dolgut per l’escassa col·laboració de les autoritats suïsses i els retreu que no hagin volgut coordinar-se. El 27 de novembre va fer la petició formal per fer una reunió de coordinació i el 19 de gener, gairebé dos mesos després, va constatar que no li havien ni respost a la petició. “Aquesta situació resulta particularment estranya, atenent la confiança recíproca que sol caracteritzar la cooperació entre els dos estats”, diu el magistrat, que insisteix a assenyalar les bondats de la cooperació. “L’experiència demostra que la millor manera d’obviar comunicacions reiteratives, referents a notícies de premsa o equívocs és la comunicació directa entre les autoritats competents”.
García Castellón rebutja donar explicacions sobre l’amnistia
El magistrat del Jutjat d’Instrucció Central de l’Audiència Nacional també ha carregat contra Suïssa per haver demanat informació addicional sobre la llei d’amnistia. García Castellón ho considera “manifestament inadmissible”, ja que “no correspon als jutges formular opinions consultives sobre lleis en tràmit ni hipòtesis sobre normes no publicades ni en vigor, tal com, segur, ocorre a Suïssa”. El jutge no escatima crítiques contra les autoritats suïsses. “Els que estan familiaritzats amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE coneixen que aquest s’absté de pronunciar-se quan se susciten qüestions de naturalesa hipotètica o quan no té els elements necessaris per donar una resposta útil”, etziba el magistrat, que assegura desconèixer “qualsevol qüestió relativa a la norma citada i tampoc arriba a advertir quin interès pot tenir per qui atén una sol·licitud de naturalesa jurisdiccional interrogar sobre una hipotètica norma no aprovada”.
