La causa del Tsunami Democràtic comença a tenir derivades inèdites en el sistema processal espanyol. La darrera decisió del titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel Garcia Castellón, que ha estat traduir al francès l’informe apòcrif dels fiscals rebels de la sala penal del Tribunal Suprem per remetre’l a Suïssa. L’objectiu és preparar el document per remetre’l a Suïssa tot i que el fiscal antiterrorista de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, ha posat el crit al cel perquè no és un document que es pugui incloure en el sumari perquè no està signat per ningú.
El pla de García Castellón es va delatar en una providència del jutjat del passat 22 de febrer. Amb aquesta resolució el jutge reclamava un document sense signatura del que s’havia tingut coneixement pels mitjans de comunicació on fiscals de la sala penal del Tribunal Suprem apostaven per considerar els fets del Tsunami Democràtic eren terrorisme. Una decisió extravagant jurídicament perquè en cap cas és un document que es pugui incorporar perquè “no està autentificat ni remès oficialment pels seus autors”. La decisió del magistrat va ser recorreguda just l’endemà per Carballo que va criticar amb duresa la decisió.
La intenció del jutge no és altre que mostrar que part del ministeri públic està a favor de les seves tesis. L’objectiu és convèncer a les autoritats suïsses, que han de gestionar possibles diligències contra la secretària general d’ERC, Marta Rovira i possiblement contra el secretari de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, que les protestes postsentència van ser terrorisme-. O en tot cas, com afirma el Tribunal Suprem, en la seva interlocutòria d’obertura de la causa penal contra el president a l’exili Carles Puigdemont, terrorisme de carrer o kale borroka.
El fiscal i les parts, a totes contra la decisió
El ministeri fiscal no es va estalviar crítiques a la possibilitat que García Castellón remetés a Suïssa l’esborrany amb què fiscals de sala del Suprem apostaven pel terrorisme. De fet, són el gruix del sector dur del ministeri públic en oberta oposició contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i de la seva mà dreta, la tinent fiscal Maria Ángeles Sánchez Conde, que descartaven del tot la possibilitat del terrorisme. Aquest document, apòcrif, estava inspirat pel tàndem Fidel Cadena i Javier Zaragoza, fiscals de sala al Suprem i membres actius i directors de l’acusació contra els líders independentistes del Procés que van acabar condemnats per sedició.
El passat 23 de març, el fiscal Carballo va demanar formalment la revocació de la resolució que ordenava incloure en el sumari explicatiu a Suïssa aquest document. Entre els principals arguments és que “no és procedent la unió d’un document no autentificat ni remès per les vies
oficials ni, per tant, la seva traducció i menys encara la seva remissió a les autoritats suïsses”.
Una raó contundent que enduria tot recordant que significa la figura del ministeri fiscal i els seus principis legals. Així, Carballo, “posava de manifest el principi d’unitat d’actuació del ministeri fiscal, òrgan constitucional únic per a tot l’Estat”. “Els seus integrants actuen com una mateixa persona a través dels seus propis òrgans”, remarca Carballo per reclamar que la fiscalia només actua amb una veu, i amb la veu oficial i que s’ha pronunciat ja davant el Tribunal Suprem. El fiscal no està sol en la petició, les representacions dels imputats també ho han demanat. Però, el jutge, de moment, tot i que encara no ha resolt ja ha passat la petició de traduir al francès el famós informe fantasma dels fiscals.
