La titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de San Lorenzo del Escorial, Míriam Matias, ha decidit obrir el procediment iniciat per la família d’un català enterrat al Valle de los Caídos, ara anomenat com a Cuelgamuros. Tot plegat després que fa quatre mesos que Teresa Álvarez Miret i Josep Montmany Álvarez, filla i net respectivament d’en José Álvarez López, després d’una feinada ingent durant més de quinze anys, presentessin una denúncia contra l’Estat espanyol per crims de guerra, delicte que no ha prescrit encara.
Ara la primera passa s’ha assolit. Una primera pantalla absolutament imprescindible i que ha trigat a arribar. La fiscal del cas, Margarita Ranz, s’ha fet esperar perquè feia setmanes que tenia sobre la taula la petició de posicionament sobre la competència del jutjat en la qüestió. Finalment, en un dens escrit de tres pàgines, va pregar al jutjat tirar endavant amb la petició d’exhumació i de reconeixement dels fets que postulaven els impulsors del procés que “el cadàver d’un soldat català republicà va ser segrestat per l’Estat i enterrat en una fosa comuna”. Ara la jutgessa, haven” escoltat a les dues parts, ha donat el tret de sortida al que es preveu serà un llarg camí judicial.
Plena competència objectiva i territorial
Segons la interlocutòria dictada per la jutgessa, el passat 25 de març, a la que ha tingut accés El Món, el jutge admet la seva competència objectiva i territorial, i allunya el cas del contenciós administratiu. De fet, la resolució té certa relació amb la sentència que aquesta setmana ha dictat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid que permet les exhumacions en el mausoleu a través de Patrimoni Nacional, l’organisme de l’Estat. En tot cas, la instructora considera que té tota la competència per investigar les “violacions dels drets hu“ans ocorregudes durant la dictadura així com el període que va des de la mort del dictador fins a l’entrada en vigor de la Constitució espanyola, per assegurar el dret al coneixement de la veritat, que va ser llargament ocultada, i la tutela judicial efectiva de les víctimes i els seus familiars, que permeti la declaració de fets passats davant de la jurisdicció civil”.
És a dir, la jutgess” determina que és competent pel reconeixement que “José Álvarez López va mo“ir durant la Guerra Civil, formava part de les tropes republicanes, i les seves restes van ser traslladats, durant la Dictadura, a la Valle de los Caídos, havent-se confirmada per la mateixa direcció del Vall que les restes estan registrades amb el núm. 5.289 i situades al Columbari nº 1.226, lloc corresponent a la Cripta Dreta”. Un cop aquest procedim”nt acabi hi pot haver el reconeixement judicial perquè, segons la resolució, “es tracta d’establir la “ealitat i les circumstàncies de fets passats determinats”. Per tant, un cop compl”rt, aquest primer tràmit judicial, resta la via per l’estratègia de la denúncia per crims de guerra que pretén la filla de la víctima i el seu net, acompanyats de l’advocat Josep Rosell que s’ha mostrat satisfet amb la nova resolució. De fet, no comptava al cent per cent amb el suport del ministeri fiscal en la primera fase del procediment.
Desenterrat el 1959
José Álvarez López va ser un combatent republicà que va caure abatut a la batalla de l’Ebre i va ser enterrat al cementiri d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). Però l’any 1959, vint anys després de la seva mort, i amb el desconeixement de la família, en José va ser desenterrat i traslladat a la basílica franquista del Valle de los Caídos, el mausoleu feixista aixecat per presoners de guerra i amb la cobertura de l’Església catòlica espanyola.
