Dilluns interessant al Tribunal Suprem. Una jornada de declaracions marcades tant pel comitè federal del PSOE de dissabte com per les maniobres d’alguns mitjans de Madrid apuntant cap a l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, mentor de Pedro Sánchez i el màxim negociador amb Junts a Suïssa. El magistrat Leopoldo Puente, encarregat de la instrucció del cas Santos Cerdán, ha pres declaració a dos empresaris claus en el que seria la suposada trama de pagaments de comissions a canvi d’obra pública que ha portat a l’ex número tres del PSOE a la presó.
Així, han passat per l’antic monestir de les Saleses, seu del Tribunal Suprem, Joseba Antxon Alonso, administrador únic de Servinabar i “amic” de Cerdán, i l’exresponsable d’Acciona Fernando Merino, que ja no treballa en aquesta empresa i que hauria maniobrat amb els investigats -tant Cerdán, com José Luis Ábalos i Koldo Garcia– per l’adjudicació d’obra pública. El jutge els ha retirat el passaport, per tant, no poden sortir d’Espanya, i a més els obliga a comparèixer cada quinze dies al jutjat. En la seva resolució, Puente, que no està per floritures en els seus redactats, admet desacomplexadament que no es creu cap de les versions dels imputats.
La pressió sobre el PSOE s’incrementa, perquè ara el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha citat per al 21 de juliol dos noms centrals de la trama segons l’informe de la Unitat Central Operativa: Isabel Pardo de Vera, expresidenta d’Adif, i Javier Herrero, ex director general de Carreteres. Per altra banda, la majoria del PP al Senat ha convocat per a aquest dimarts la presidenta del Congrés, Francina Armengol, per segona vegada, per tal d’aclarir la seva relació i les trobades amb Víctor de Aldama en el marc del Cas Koldo.
No van arribar a ser socis
La declaració d’Antxon Alonso era prou esperada i més després que l’UCO aportés a la instrucció un document privat de la venda d’accions de Servinabar a Cerdán. Un document que, per altra banda, mai es va elevar a públic ni es va registrar. Antxon Alonso, com va fer Cerdán en la seva declaració, ha tret ferro al contracte on consta que l’ex número tres socialista va adquirir, per 6.000 euros, 1.350 participacions (el 45%) d’aquesta empresa, que va aconseguir obres del govern navarrès per més de 75 milions d’euros.
De fet, l’ha definit com un esborrany de l’any 2015, que té el seu origen quan Cerdán va sospesar deixar la política pels fiascos electorals dels socialistes a Navarra. Finalment, i lluny de tornar al seu lloc de feina d’encarregat de manteniment en una empresa o esdevenir soci de Servinabar, al final es va mantenir en política activa i el contracte no es va formalitzar. Un contracte que suposadament Cerdán va estripar i, que Alonso en va guardar una còpia en un maletí, amb documents que tenien més de vint anys d’antiguitat. En la interlocutòria posterior a la declaració d’Alonso, a la qual ha tingut accés El Món, el jutge diu que no veu “cap motiu per conservar un document d’aquestes característiques” si és cert que no es va arribar a validar mai.
Pagaments, però “privats” i a una… fundació
Un cop justificat el document, Antxon Alonso, que només ha contestat a la seva defensa, ha negat haver pagat comissions a canvi d’adjudicacions públiques. Ara bé, sí que ha admès pagaments a Koldo García, assessor d’Ábalos al ministeri de Transports, però per obres privades. És a dir, Koldo García treballava a “comissió” de Servinabar, entre 2015 i 2016, per aconseguir obres privades. Una tasca per la qual rebia una retribució mensual i amb caràcter mercantil, és a dir, com a autònom.
En la seva declaració, Alonso també hauria reconegut que Servinabar va fer una donació a Fiadelso, la fundació vinculada a Ábalos. Tot i això, ha deixat clar que es va realitzar per motius fiscals, per desgravar, com altres donacions que ha esmentat, a equips de futbol i de rugbi i a l’ONG Save The Children. El jutge no s’ha acabat d’empassar aquesta versió. Ans al contrari. En la seva resolució de mesures cautelars per als dos empresaris, Puente ha argumentat que “no s’explica fàcilment el motiu pel qual Antxon, bon amic de Santos segons proclama, conservava el document privat, tants anys després, al seu propi domicili; com tampoc que, molt posteriorment a la data en què es va signar el contracte, el mes de juliol de l’any 2018, intervingués Santos Cerdán en una donació efectuada per Servinabar -donació expressament reconeguda per l’investigat en la seva declaració- per import de 4500 euros, precisament a una fundació, Fiadelso, estretament vinculada a un altre dels investigats a aquest procediment, Ábalos Meco, i la seva família”.
De fet, el magistrat va una passa més enllà i apunta que el pagament de 4.500 euros a la fundació, quan Koldo ja era assessor d’Ábalos, coincideix amb la reclamació de pagaments que feia una de les filles d’Ábalos, també vinculada a la fundació. Una donació en què, a criteri del jutge, “hauria intervingut activament Santos Cerdán i que, pel context dels missatges de l’informe de l’UCO, encara que ho negui l’investigat podria haver tingut un caràcter repetit o periòdic”.
Acciona, Servinabar i Koldo
En la seva declaració, Antxon Alonso ha emfatitzat que Servinabar es va presentar a 20 concursos i només li van adjudicar cinc obres i en unió amb Acciona. Una pràctica habitual, segons han detallat els dos empresaris, que consisteix en el fet que una gran empresa es presenti a una licitació amb una altra societat local, i més en territoris com el País Basc i Navarra. En tot cas, Alonso ha defensat la legalitat de les cinc obres que van aconseguir, que l’UCO, en canvi, situa com a origen de la trama de pagaments de comissions.
En aquesta línia, l’exdirectiu d’Acciona Fernando Merino ha contestat a la defensa, al jutge i al ministeri fiscal per precisar que va ser un dels tècnics de la companyia a Navarra, entre el 2014 i el 2019. Uns anys en els quals va conèixer Alonso, Koldo i Cerdán. Pel que fa a l’ex número tres del PSOE, ha assegurat que el va conèixer com a “agent social” perquè formava part de l’agenda de visites com a dirigent de l’oposició local. De fet, ha reduït la seva relació a “prendre algun pintxo” i ha matisat que, en canvi, “mai van sopar”.
Tot i això, van treballar junts com a UTE en una adjudicació per una mina de potassa, la Mina Muga, en la qual Servinabar ja treballava per a serveis auxiliars. En aquesta UTE va ser on van conèixer Koldo, ja que hi feia tasques com ara guiar camions o prendre mostres dels terrenys. Ara bé, el punt que més ha cridat l’atenció de l’instructor és que Acciona va pagar factures de Koldo emeses per un bar, el Frankly. Unes factures que l’UCO interpreta com a falses i considera un instrument per al blanqueig de capitals. En canvi, Merino ha defensat les factures al·legant que eren factures reals per àpats, tot detallant que el bar tenia un petit reservat on es feien reunions amb Geoalcali i altres proveïdors. “Koldo tenia autorització per celebrar-hi trobades per feina”, ha raonat.
Més fronts al PSOE
Després d’aquestes declaracions, que el jutge considera que no desvirtuen els indicis de criminalitat, també augmenta la munició per al setge al PSOE mediàtic i polític, a més del judicial. Just després de la jornada de declaracions dels dos imputats, el Jutjat Central d’Instrucció número dos de l’Audiència Nacional ha citat per al 21 de juliol Isabel Pardo de Vera, expresidenta d’Adif i de l’exdirector general de Carreteres Javier Herrero. Dos noms claus en la trama descrita per l’UCO en l’atestat principal de la investigació.
Per altra banda, la majoria del PP al Senat, ha convocat per a aquest dimarts la presidenta del Congrés, Francina Armengol, per segona vegada, per tal d’aclarir la seva relació i les trobades amb Víctor de Aldama, en el marc del cas Koldo. De fet, Aldama, peça imprescindible en la causa Koldo de l’Audiència Nacional i que ha generat el sumari de Cerdán, continua en llibertat mentre l’ona expansiva del seu cas es va ampliant.
Així, la investigació comença a obrir-se cap a la consultora de l’exministre José Blanco. I, per altra banda, l’ofensiva mediàtica comença a polir l’objectiu de Zapatero. En concret, i relacionat amb el cas Hidrocarburs, en mans del titular del Jutjat d’Instrucció número cinc de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, per les suposades consultes que l’expresident espanyol hauria fet a l’expresident de l’Audiència Nacional, Juan Ramón Navarro, per saber si l’investigaven en una causa relacionada amb Veneçuela enllaçada amb el cas Hidrocarburs. Navarro també va ser qui va passar informació de l’absolució del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, a Ábalos, dos mesos abans de la sentència.
