Sense més explicacions que una nova interpretació de l’auxili internacional i l’al·legació d’un defecte de forma i manca de fons. Finalment, la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Madrid ha denegat la Comissió Rogatòria Internacional sol·licitada per la Secció d’Instrucció Especialitzada número 2 d’Andorra, una reclamació de col·laboració judicial entre Estats que té com a origen la querella presentada davant la justícia del Principat contra l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy; els exministre d’Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández; l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez; membres de la cúpula d’Interior i del Cos Nacional de Policia així com agents destinats a Andorra, com Ignacio Cosidó, Eugenio Pino i Bonifacio Díez. Tots per la seva presumpta implicació en la trama andorrana de l’Operació Catalunya. Un cas que va néixer el 2015 arran d’una primera querella presentada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra i Drets.
La Sala estima el recurs d’apel·lació presentat pels recurrents després que el jutjat d’instrucció número 32 de Madrid acordés acceptar la comissió. En la resolució, els magistrats entenen que si bé “l’auxili que se sol·licita té el seu encaix en el Títol III del Conveni Europeu d’assistència judicial en matèria penal (Estrasburg, 20 d’abril de 1959), allò que s’ha sol·licitat excedeix de la simple notificació de la querella, mentre que es tracta de traslladar l’acte d’imputació derivat de l’admissió de la querella per part de l’autoritat judicial andorrana”. És a dir, que la justícia andorrana pretenia utilitzar una comissió rogatòria per comunicar una imputació sense complir els requisits formals.
Poc explicativa andorrana
En concret, els magistrats Valentín Javier Sanz, Alberto Varona i Francisco Bruñen, consideren en les seves explicacions en vuit pàgines, que no poden ajudar a Andorra pel fons de la seva resolució. Així, raonen que la “sol·licitud no compleix els requisits que exigeix l’article 14 del Conveni , ja que no es concreta una exposició sumària dels fets i menys una descripció individualitzada dels fets que s’imputen a cada querellat”. Consideren que ja és prou motiu “per denegar l’auxili sense més consideracions”. En definitiva, entenen que la batllessa andorrana no s’ha explicat prou bé i no ha aportat prou elements per entendre que els pot imputar.
Aquesta resolució no pot ser recorreguda. Ara bé, fonts del cas consultades per El Món sí que assenyalen que es pot demanar una nova comissió rogatòria tenint presents els defectes detectats per l’Audiència de Madrid. Una decisió que obriria un nou camí processal. De fet, també hi havia obert un recurs contenciós administratiu per com el ministeri de Justícia va tramitar l’auxili judicial. Al capdavall, si una cosa grinyola en aquest cas, és que tots els jutjats en primera instància van acordar donar compliment a la petició andorrana, però després, els tribunals superiors van tombar les decisions o bé, van entrebancar la decisió amb curioses interpretacions del dret administratiu i del dret penal, així com una batalla de competència entre magistrats.
