“L’advocat de la Comissió Europea ha actuat amb un discurs polític impropi d’un lletrat”. Així definia Gonzalo Boye la intervenció de l’advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca Caviedes, en les dues vistes orals al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal de Comptes i per l’Audiència Nacional, arran de l’aplicació de l’amnistia. Segons expliquen els defensors dels processats pel Tribunal de Comptes i pels encausats en el sumari de l’operació Judes, els quinze membres de la Gran Sala del TJUE i l’advocat general s’estranyaven del dens i desacomplexat sentit polític de l’argumentari d’Urraca exposat en les vistes d’aquest dimarts.
La bel·ligerància d’Urraca encara va agafar més volada en contrast amb el posicionament jurídic d’Andrea Gavela, cap de la delegació de l’Advocacia de l’Estat que defensava a capa i espasa la legalitat de l’amnistia i el respecte de la norma pel dret europeu. Un posicionament molt diferent de l’actitud més aviat política que aquest mateix òrgan estatal havia mantingut fins ara en plets relacionats amb el Procés en la justícia europea –les prejudicials sobre el conseller Lluís Puig i els processos sobre la immunitat de Carles Puigdemont– i que aquest dimarts també compartia el representant del ministeri fiscal. La batussa entre Gavela i Urraca va sorprendre els presents a la sala gran del TJUE.
De fet, la decisió de triar Urraca per posar veu a la postura del servei jurídic de la Comissió Europea va fer recelar els habituals del tribunal perquè és un expert en dret de la competència. Un camp on té cert prestigi per les seves actuacions en temes de competència energètica i companyies de serveis digitals, com ara Google. Dues matèries on la Unió Europea ha estat força bel·ligerant. Urraca ha participat en diversos cursos, seminaris i estudis sobre aquesta matèria en cimeres celebrades en institucions i entitats com ara la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo, la Universitat Complutense, la Borsa de Madrid i el lobby Crisis y Contratación Pública. D’aquí l’estranyesa que fos designat per dirigir un afer de dret penal i garanties processals, lluny del seu terreny. Però la situació política, canvis que es remunten a les darreres eleccions europees, un entorn molt específic, l’estratègia paradiplomàtica de la dreta espanyola i un parell de noms ho explicarien.
Sempre a Brussel·les
Cal partir del currículum d’Urraca, que és membre del Servei Jurídic de la Comissió Europea des del 2006. En aquest destí, ha centrat la seva feina i agenda en el dret de la competència i els ajuts i subvencions dels estats a les empreses provades. En aquesta posició ha exercit als Serveis Jurídics del Banc Central Europeu i ha estat lletrat del TJUE als gabinets de l’Advocat General Dámaso Ruiz-Jarabo, que després va ser un dels jutges europeus de la demanda de l’empresari José María Ruiz Mateos, el famós cas Rumasa, i que va defensar la capacitat de la Unió Europea d’imposar sancions econòmiques als estats que integren la Unió.
Urraca també va ser la mà dreta del jutge Marc Jaeger, luxemburguès, etern president del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) i creador de la frase “a Luxemburg no som polítics, som jutges i ens limitem a aplicar el dret comunitari”. I, abans d’arribar a Brussel·les, es va llicenciar en dret per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Navarra, i va obtenir un màster en lleis al Col·legi d’Europa (Bruges).
Sorpresa per la bel·ligerància a la sala de vistes
El posicionament d’Urraca, en representació de la Comissió Europea, ja s’havia posat negre sobre blanc. De fet, el govern espanyol i les defenses coneixien com podien anar les coses, però no preveien tanta virulència com la que van trobar a la vista, quan el van tenir cara a cara. Carlos Urraca ja havia signat l’escrit d’al·legacions contra l’amnistia, juntament amb Céline Valero, una altra lletrada del servei legal de la Comissió Europea, que, segons l’anuari Whoisho de la UE d’aquest mes de juliol, és la delegada en qüestions Eurozona i afers econòmics. És a dir, tampoc té cap ascendent entre els lletrats especialitzats en dret penal o processal penal davant la cúria europea.
Els dos signants, però, tampoc van ser uns temeraris en el seu escrit, perquè van deixar clar que l’amnistia i els delictes de malversació o la responsabilitat comptable de la qual s’acusa els condemnats per la sentència del Procés i pel cas davant el Tribunal de Comptes “no afectaven els interessos econòmics de la Unió Europea”. La seva faceta com a especialistes en afers econòmics no els hauria permès fer una valoració diferent, encara que la sala presidida per Manuel Marchena afirmés que la malversació d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa sí que afectava els fons europeus.
A canvi, els dos lletrats van remetre un informe el 9 de desembre de 2024 posicionant la Comissió Europea en les prejudicials contra el contingut polític de l’amnistia. És a dir, reconvertien el que havia de ser un informe tècnic en un al·legat polític de 36 pàgines, seguint fil per randa els argumentaris de la biosfera política i mediàtica de la dreta espanyola, incorporant-hi conceptes com “autoamnistia” i titllant la llei de producte d’un pacte polític per a una investidura que afectava “l’interès general”. L’informe va fer enfurismar el ministre de Justícia, Félix Bolaños, que va demanar explicacions sobre el contingut del text i va apuntar a un nom com a responsable final: Daniel Calleja, que era qui havia ordenat a Urraca i Valero signar i elaborar el document d’al·legacions.
La Comisión Europea pide RECHAZAR la cuestión prejudicial contra la amnistía: NO AFECTA A INTERESES FINANCIEROS DE LA UE.
— Félix Bolaños (@felixbolanosg) June 10, 2025
Un exjefe de gabinete de dos comisarios del PP coló su argumentario en el escrito. Le han relevado de su puesto. Por lo que sea.https://t.co/QLHqGNI1iY
Calleja, un nom a tenir en compte
La conducta d’Urraca a la sala de vistes és la darrera etapa d’un llarg procés estratègic de la paradiplomàcia espanyolista camuflada en alts funcionaris de l’Estat o en institucions internacionals. En aquest cas, Calleja seria un punt clau per entendre la contraofensiva a l’amnistia des dels serveis jurídics de la Comissió Europea. Daniel Calleja Crespo, ara ja exdirector del servei jurídic de la CE, és un veterà funcionari amb més de 35 anys d’experiència a la capital comunitària i era el cap d’Urraca i Valero, amb qui té molta confiança, quan es va fixar la posició que ahir es va defensar a la Sala Gran del TJUE. Calleja s’hauria aprofitat d’un buit de poder arran de les eleccions al Parlament Europeu de l’estiu de 2024, perquè al desembre els membres de la Comissió Europea ja plegaven i els actuals encara havien d’agafar les carteres. Moment que va enxampar amb la guàrdia baixa els responsables polítics de la Unió, que ni es van assabentar de l’informe presentat i signat pels dos lletrats de confiança de Calleja, Urraca i Valero.
Per entendre el moviment de Calleja, cal contextualitzar el seu currículum. El funcionari va començar la seva singladura com a advocat a la multinacional Procter & Gamble, on va estar-se només dos anys, del 1984 al 1986, fins que va entrar a treballar com a membre del servei legal de la Comissió Europea. Però l’any 1992 va fer un canvi de rumb, sense deixar estar les institucions comunitàries, per anar a exercir, fins a l’any 2004, com a cap de gabinet dels comissaris europeus del sector més dretà del PP, començant per Abel Matutes i continuant amb l’exministre de l’Interior Marcelino Oreja i Loyola de Palacio, vicepresidenta de la Comissió. Només va interrompre la seva relació amb el PP a Europa durant nou mesos, quan, de gener a octubre de 1995 va ser cap de gabinet del president de la Comissió Jaques Santer, un europeista moderat que va haver de dimitir –i amb ell el seu govern europeu– entre acusacions de corrupció, abús de poder i frau.
El 2020, Calleja va ser nomenat director general dels serveis jurídics de la Comissió, on exercia sense amagar-se’n com un funcionari de l’òrbita del PP. Bolaños, quan va saber el contingut de l’informe, no es va poder estar d’assenyalar per Twitter “un excap de gabinet de dos comissaris del PP”, que va acusar d’haver “colat el seu argumentari en l’escrit”. El ministre també afegia que l’havien rellevat de la direcció pel motiu “que fos”. Bolaños es referia al fet que Calleja va ser rellevat del càrrec el passat mes de maig –quan ja havia colat l’argumentari que al cap d’unes setmanes s’acabaria fent oficial– i destinat com a director de la Representació de la Comissió Europea a Espanya. En les noves funcions, actuarà com a representant oficial de la Comissió Europea a Espanya, sota l’autoritat política de la presidenta Ursula von der Leyen, auspiciada pel sector més dur del PP. A ningú se li fa estrany que fos Bolaños qui provoqués el relleu tan immediat després de l’elaboració de l’informe per cobrir de manera urgent un lloc que feia dos anys estava vacant.
Un exmagistrat del TGUE en la mateixa capelleta
Urraca també té altres relacions significatives. Per exemple, amb un altre excompany de la cúria jurídica europea. Amb el qual, fins i tot, comparteixen cursos i seminaris a la influent i poderosa Acadèmia de Pràctica Jurídica Europea. Es tracta d’Ignacio Ulloa Rubio, exmagistrat del Tribunal General de la Unió Europea (2013-2019) i un dels artífexs del manual d’actuació per a jutges i magistrats espanyols per aturar l’amnistia. Per cert, Ulloa va ser el primer secretari d’Estat de Seguretat, quan era ministre de l’Interior, de Jorge Fernández Díaz, per a qui la fiscalia demana ara 15 anys de presó pel cas Kitchen. Una etapa en la qual Ulloa va proposar mesures de dubtosa legalitat, com ara canviar els funcionaris de presons per vigilants privats.
Ulloa va publicar un dens article al diari La Ley –una mena de BOE molt influent per als juristes– on feia una comparació entre el dret de la Unió Europea i la llei d’amnistia. Feia un estudi de la distribució de competències entre la UE i el parlament de l’Estat espanyol i afirmava que l’amnistia vulnerava el principi de seguretat jurídica i el dret de la Unió. A més, esbossava un esquema sobre el possible plantejament de qüestions prejudicials, per part dels tribunals espanyols competents en les matèries anteriors davant el TJUE. L’article és la mare del posicionament d’Urraca.
Ulloa va ser el protagonista de l’acte de presentació del manual de combat jurídic contra l’amnistia en un acte a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Un esdeveniment organitzat per la Plataforma Cívica per la Independència Judicial per presentar una “guia per al plantejament de qüestions inconstitucionals i/o prejudicials europees sobre la llei d’amnistia”. A l’acte van assistir una trentena de persones entre les quals hi havia l’exfiscal en cap de Barcelona Ana Magaldi i José Domingo, un dels prohoms d’Impulso Ciudadano. Ulloa va ser l’encarregat de presentar el manual per assessorar els jutges, fiscals i acusacions per entrebancar l’aplicació de l’amnistia. A la vista de tot plegat, tots els camins del PP, ara, porten a Brussel·les.
