La por guarda la vinya. Aquest és l’esperó que ha impulsat el grup parlamentari de Junts per Catalunya al Congrés a presentar la proposta d’una reforma legal per intentar neutralitzar les maniobres processals de l’Estat per impedir una virtual candidatura electoral del president a l’exili, Carles Puigdemont. El moviment s’havia fet abans que se sabés que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, convocaria avui les eleccions al Parlament per al 12 de maig. Però ara, que donen per fet –sense acabar-ho de dir– que Puigdemont serà el seu cap de llista, els juntaires encara tenen més motius per reclamar aquesta reforma. En concret, la formació ha presentat una esmena al projecte que es deriva del decret llei òmnibus de reforma de la llei d’agilització de la justícia, que es va convalidar el passat mes de gener. La intenció de la reforma és eliminar l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Un article, aplicat als condemnats del Procés, que preveia retirar automàticament l’escó als processats per rebel·lió o per terrorisme.
La decisió del Tribunal Suprem d’obrir una causa penal per terrorisme a Puigdemont, en el marc de la causa del Tsunami Democràtic va disparar les alarmes a la seu de Junts. Des dels juntaires van sospitar que la decisió de la Sala Penal podria ser la porta per aplicar aquest article de cara a la contesa electoral de les europees, en el cas que el cap de files de Junts s’hi volgués presentar. Amb aquesta premissa, Junts ha presentat l’esmena que reclama abolir aquest article, cosa que ara també els interessa de cara als comicis del Parlament. De fet, ja és la segona vegada que Junts presenta aquesta proposta. El febrer del 2023, el diputat juntaire Josep Pagès va registrar una proposició de llei d’esmena, però va ser rebutjada amb els vots de PSOE, PP, Vox i Ciutadans. Era abans del 23-J, i ara ha canviat l’aritmètica a la cambra baixa espanyola.
“Una interpretació extensiva”
L’argument del grup parlamentari de Míriam Nogueras és que tant les Nacions Unides, que ho ha expressat en diverses resolucions, com la Comissió de Venècia veuen excessiu prendre el càrrec a un representant electe sense haver estat jutjat, i demanen “cautela” en executar efectes suspensius de les responsabilitats electes. “Els efectes perversos de la interpretació extensiva de l’article 384 bis s’han manifestat també en la vulneració del principi fonamental de la presumpció d’innocència que comporta la seva aplicació”, raonen des de Junts. Així, recorden que les mesures imposades abans de la fermesa de la sentència a l’acusat s’han de limitar a les que es consideren oportunes per aclarir els fets i no anar més enllà, perquè topen amb la presumpció d’innocència.
L’article 384 bis de la LecCrim estableix que, un cop signada “una interlocutòria de processament i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del mateix mentre duri la situació de presó”. Un article que va servir en el seu moment per retirar les actes de diputat a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.
