Les sigles de Junts per Catalunya és de Junts per Catalunya i no del Partit Demòcrata Europeu Català, el PDeCAT. Així ho ha decidit el Jutjat de Primera instància número 3 de Barcelona, en una sentència d’aquest sis de juliol a la que ha tingut accés El Món, la jutgessa considera que el PDeCAT no té legitimació activa “ad causam” per demandar la nulitat dels actes acordats a l’Assemblea General Ordinària de JxCAT que establien un pacte electoral. Per tant, les sigles de Junts són de la formació que ara per ara encara lideren Laura Borràs i Jordi Turull, el motiu del judici.
La jutgessa soncs, s’ha mostrat fidel a la seva interlocutòria de les mesures cautelars del passat mes de febrer, negant que el PDeCAT pugui reclamar res. Fins i tot, retreu que els acusi de tenir recursos compartits perquè tenien un pacte de coalició electoral i per tant, és normal, repartir-se o compartir recursos logístics, econòmics i estructurals. De fet, la sentència compra l’al·legat de la defensa de Junts per Catalunya, dirigida per Quim jubert i Agustí Carles. A més, imposa les costes al PDeCAT del procés judicial.
Una batussa política i judicial
El judici sobre la propietat de les sigles de Junts per Catalunya es va encetar el sis d’agost del 2020, quan el PDeCAT va interposar una demanda per demanar la nul·litat de l’assemblea que celebrada un mes i escaig abans, el 27 de juny del mateix any, en què s’havia canviat la titularitat de la marca Junts, que fins aquell moment estava registrada a nom de treballadors dels PDeCAT.
La formació en què aleshores hi havia com a líder en David Bonvehí i en Ferran Bel secretari general va reclamar la suspensió de l’acord amb una mesura cautelar que va ser rebutjada. Ara amb el judici celebrat i el futur de la formació juntaire –pel que fa a la marca– ja ha quedat decidit. Ara bé, hi ha la possibilitat de recórrer encara per la formació que va néixer de les restes de Convergència Democràtica de Catalunya el juliol de 2016.
En la seva demanda, el PDeCAT impugnava els acords de l’assemblea general relatius a les modificacions estatutàries sobre el domicili social, la celebració de sessions telemàtiques així com els nomenaments d’un nou president, Carles Valls, la secretària de l’Assemblea, Montserrat Morante, la tresorera Irene Negre i Josep Pagès com a defensor de l’afiliat. La formació nascuda de la dissolució de CDC entenia que es vulnerava la llei de partits polítics així com el Codi Civil, tot esbossant una quantitat ingent de defectes formals en la convocatòria i en el transcurs del conclave on es va traspassar la propietat del partit. Ara la jutgessa ni gairebé entra en el fons i en 14 pàgines determina que el PDeCAT no tenia cap legitimitat per interposar cap demanda. És més, els condemna a costes.
4 
