Havia de passar i, finalment, ha passat. Un testimoni s’ha dirigit al ministeri fiscal i al tribunal per etzibar-los: “S’han equivocat”. I ningú li ha volgut formular cap més pregunta davant l’evidència que ha expressat el testimoni número 45, José Antonio Gálvez, sorprès per haver estat citat en el profús i intens judici contra els Pujol-Ferrusola a l’Audiència Nacional. “No conec ningú, no tinc ni idea de per què em citen”, “no tinc ni idea de què m’estan parlant”, “jo no he treballat mai per a aquestes empreses que em diuen”… han estat les respostes a les primeres preguntes del ministeri fiscal i el tribunal, que s’han donat per vençuts per la convicció, posat i to del testimoni, que semblava un vegà en una barbacoa de la patronal dels escorxadors.
Ha estat una de les perles de la sessió celebrada aquest matí, a la qual s’ha d’afegir que han esperat durant tres hores un testimoni que ha resultat que havia mort i un altre d’interessantíssim, que ha declarat tot fumant un vapejador i que ha regalat una veritable masterclass sobre negocis immobiliaris en ajuntaments estrella del PSC. Són riscos que cal assumir quan se supera amb escreix els 200 testimonis.
Ho sap prou bé el president del tribunal, José Ricardo de Prada, que a cada jornada té una retirada més clara a l’actor Brian Cox a la sèrie Succession. Per això, cada vegada que pregunta al testimoni –dins les “preguntes generals de la llei”– si té “algun parentiu, amistat o relació de qualsevol altra classe amb els acusats, el ministeri fiscal o la defensa”, les cares de sorpresa dels interrogats, que demanen “qui hi ha” en aquesta llista, obliguen el tribunal a una resposta de protocol sorneguera i resignada. Així, somriuen indissimuladament i, amb rostre caritatiu, detallen: “Hi ha divuit acusats, com entendrà…”.
Quatre operacions
En la jornada d’avui, a la immensa sala de la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, només plena de lletrats defensors i amb Jordi Pujol Ferrusola com a únic acusat present físicament, en la solitud de la primera fila, s’ha centrat en una operació d’ampliació d’una refineria de Repsol, una compravenda de terrenys a l’Hospitalet de Llobregat, una inversió d’Isolux a la Baixa Califòrnia (Mèxic) i la instal·lació d’unes plaques solars a Alcázar de San Juan, a la província espanyola de Ciudad Real.
Tot plegat, operacions en què l’entorn societari i comercial de Jordi Pujol Ferrusola hauria tingut algun paper i hauria cobrat comissions. Curiosament, inversions de caràcter privat i principalment en un dels feus del PSC, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, on CiU era absolutament irrellevant. La feina de la Fiscalia, i a remolc, de l’Advocacia de l’Estat –escandalosament ajudada pel president del tribunal– ha estat mirar d’acreditar que les comissions cobrades no corresponien a cap projecte real i que hi havia ús d’informació privilegiada. L’intent no ha reeixit i la jornada l’han guanyada, per punts, les defenses.
“Senyor fiscal, no és un perit”
El primer a desfilar per l’estrada, seguint el criteri del tribunal de prioritzar els testimonis que s’acosten al carrer Límite, –on encara hi ha les restes dels molls de càrrega dels magatzems de l’extingida Galerías Preciados-, ha estat Martín Sicilia, director de projectes de Técnicas Reunidas. Un testimoni que havia de servir per aclarir com Pujol Ferrusola es va assabentar d’un projecte d’ampliació d’una refineria de Repsol a través de Copisa i hi va poder entrar. A la tercera pregunta del fiscal, Fernando Bermejo, el president del tribunal li ha recordat que tenia al davant un testimoni i “no un perit”, per tal que reorientés el seu interrogatori sobre fets en lloc de demanar valoracions o explicacions de sistemes de contractació entre empreses privades.
Sicilia ha recordat amb vehemència al tribunal que l’empresa per a la qual treballava era “més que una enginyeria” i que lliurava projectes “claus en mà”. El sistema de contractació de Técnicas Reunidas era, bàsicament, demanar ofertes tècniques i comercials a una sèrie de proveïdors i venedors que tenien en una llista, que després s’avaluaven, i fins i tot a empreses de fora de la llista. En aquest cas, es tractava d’una ampliació de la refineria de Repsol. Un projecte “palpable” perquè tothom sabia, en el sector, que havia d’ampliar la instal·lació. D’aquí que el testimoni hagi admès que no li estranya que algú del sector de la construcció o del sector energètic s’assabentés que buscaven una constructora.
El testimoni, però, ha insistit que no coneixia a Jordi Pujol Ferrusola ni cap de les dues empreses que el fiscal entén com a pont per a comissions, IMISA i Project Marketing. De fet, li ha mostrat una factura de l’any 2009, enviada a Copisa a través de Project Marketing, per import de 208.000 euros, la suposada comissió per a Pujol Ferrusola per haver aconseguit el contracte d’ampliació de la refineria. A preguntes del lletrat del primogènit de Jordi Pujol, Cristóbal Martell, s’ha remarcat que l’operació era “absolutament privada” i que el client final era Repsol, i no cap administració pública. Martell ha insistit en aquesta qüestió fins que el magistrat Ricardo de Prada li ha fet saber amb un calculat somriure que “la resposta havia estat clara”. Punt per a la defensa.
Renovables
Tot just després han declarat la resta de testimonis -els que han pogut declarar- per videoconferència. Un sistema telemàtic que és un veritable forat negre del procés judicial i que recorda el botó d’un joc amb la divisa “Premi i provi sort!”. Així, per pantalla han aparegut testimonis relacionats amb la inversió en unes plaques solars per part de Copisa a Alcázar de Sant Juan, un poble de la província de Ciutat Real famós pel seu carnaval i pels molins que es relacionen amb el Quixot. Una compra d’accions a Adara Fotón SL, propietària de la instal·lació i propietat de dues persones que han testificat i han assenyalat que no coneixien Jordi Pujol Ferrusola.
Un dels protagonistes de l’operació, Manuel López, un home amb fer d’encarregat de planta de El Corte Inglés, i un dels responsables de l’empresa Renovalia, que va contactar amb els propietaris d’Adara per a la venda a Copisa, ha admès que va coincidir una o dues vegades amb Pujol Ferrusola, en reunions en un despatx professional. Fins i tot, ha reconegut que va conèixer la seva dona, Mercè Gironès. Fet que ha neguitejat Oriol Rusca, l’advocat de Gironès, que mira de recordar sempre que la seva clienta està separada del principal acusat del judici.
El testimoni ha fet trontollar una part de l’acusació, en què s’especulava amb la possibilitat que les dues factures de 69.600 euros que va pagar Copisa a Imisa, empresa de Jordi Pujol Ferrusola, tenia altres orígens que les plantes fotovoltaiques. El fet que López admetés que havia conegut no només el primogènit de l’expresident sinó també la seva dona ha donat plena cobertura a la tesi de la defensa, que considera que els diners que percebia tenien origen en la feina d’aconseguidor de Pujol Ferrusola.
Un màster immobiliari amb vapejador
Un famós mem d’internet es basa en la sensació de llibertat que es pot obtenir quan es gaudeix d’una bona jubilació. “El dia que estigui jubilat no en diré res… però hi haurà senyals”, apunta el mem, aportant alguna imatge d’un caprici, un luxe o simplement, el fet d’haver perdut les manies. L’exemple fàctic d’aquest acudit s’ha viscut en el testimoni número 38, Antonio Lodeiro, que, a més d’explicar amb plasticitat com funciona el mercat immobiliari, ho ha fet pipant un vapejador amb tota la comoditat, des de casa seva, i escortat per un quadre d’una barra de taverna.
Loderio era un testimoni important, representant de Comapa -promotora de Copisa- perquè formava part d’una operació que obsessiona la Fiscalia, la compra d’uns terrenys al carrer Sant Feliu a l’Hospitalet de Llobregat. Una operació immobiliària que va implicar la compra de les finques per part de Novensaruro Immbuebles, una altra societat de Copisa, a Focio, propietat d’Enrique i Laura Cutillas i del seu pare. Imisa va percebre per aquesta operació 226.576,93 euros de Novensaruro. A més, també haurien intervingut en l’operació Mercè Riera, dona de Ramon Gironès –pare de Mercè Gironès, ja mort tot i que avui encara l’esperaven com a testimoni– i Xavier Corominas, urbanista i arquitecte. La Fiscalia entén que, per aquesta transacció, Pujol Ferrusola hauria cobrat només per fer “l’extravagant gestió” de donar informació sobre una possible venda.
Lodeiro ha negat aquesta versió dels fets tot aprofitant per explicar al ministeri fiscal com funcionaven les coses en el mercat immobiliari. En aquest sentit, ha posat com a exemple aquests terrenys, que ja havia intentat vendre una vegada però no se’n va sortir perquè “l’Ajuntament de l’Hospitalet no podia veure la família Cutillas i no volien facilitar una requalificació de terreny de naus industrials a habitatge, com era lògic”. Així, que la feina de Gironès que, va facturar a través de Riera, i de Coromines era de fer “d’aixecadors de sòl” i que anaven a “comissió d’èxit”. És a dir, gent que busca terrenys per construir i ho proposen a les promotores del sector. Fins i tot, ha exposat la xifra de les comissions que es cobraven per aquesta mena d’operacions: un 3%. La xifra ha corregut com un calfred a la sala per la mala fama del percentatge. En tot cas, Ludeiro ha justificat que l’operació funcionés perquè Gironès coneixia Cutillas i al final el va convèncer d’acceptar les condicions de l’Ajuntament per requalificar els terrenys i poder vendre. Tot a través de Copisa, que va ser avisada de la possibilitat dels terrenys per part d’Imisa. A les preguntes sobre qui governava l’Hospitalet, Lodeiro, ha fet una pipada i, desconcertat, ha sentenciat: “A l’Hospitalet sempre governen els socialistes”. No hi ha hagut més preguntes.
