La cinquena jornada del judici per l’Operació Mito celebrada aquest dilluns va començar escapçada. De nou, la funcional sala de vistes de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares es va omplir com un ou de processats, lletrats i policies en un macrojudici que incorpora de facto, cinc judicis, amb tot el problema de logística, eficàcia i, no cal dir-ho, de justícia que comporta. Una d’aquestes peces que integren el judici a la suposada estructura de narcotràfic i narcotransport que dirigia José Ramon Prado Bugallo, alies Sito Miñanco, és la que casualment implica Gonzalo Boye per blanqueig, l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont.
Segons el programa, era el torn d’un agent del Cos Nacional de Policia que va participar en seguiments de la gairebé cinquantena d’investigats i un testimoni colombià que des del país sud-americà podia haver estat interessant per a la defensa de Boye. De fet, podia haver reblat la tesi dels seus advocats que dia rere dia desvirtuen una instrucció cap al seu client, força prospectiva, amb testimonis de càrrec que curiosament xerren a canvis de beneficis processals pactats amb la fiscalia.
Però, un canvi de darrera hora, va reconvertir la sessió en una única testifical d’un inspector del Cos Nacional de Policia, el tip 111.116 del Grup 2 Grup de Resposta Especial pel Crim Organitzat, els GRECO, destinat a Galícia. Un canvi que encara entrebanca més un judici sense agenda, és a dir, que se saben els dies de vistes, però no qui intervindrà, perquè el ritme dels interrogatoris generat per la multitud de processats i unes sessions que només s’allarguen fins a les dues del migdia fan impossible seguir una agenda més o menys previsible.
Guevara torna a marcar el terreny de joc
La sessió, però, va pagar la pena. De fet, un dels protagonistes principals, que fins i tot aixeca somriures d’hipotètics narcos que seuen allà acusats de transportar tones i tones de cocaïna, és el president del Tribunal, Fèlix Guevara. El togat participa amb ofici als interrogatoris, conscient que bona part de la lentitud és seva, perquè obliga a assistir als acusats a la vista cada dia. Si no hi hagués públic, els lletrats ben segur que anirien més per feina.
Aquest dilluns Guevara va tornar a marcar el guix del terreny de joc, centrant els interrogatoris amb els fets i el contingut dels atestats, que la seva memòria prodigiosa s’encarrega de recordar. Per altra banda, va parar els peus a la fiscal que collava al policia per saber com s’instal·laven les “sonoritzacions” a les cases i vehicles objecte d’investigació. El que en l’argot policial es coneix com a “xixarra”, i en l’argot popular, els micros. “Senyora fiscal, no ho pot explicar…”, li va recordar el magistrat tot assenyalant amb la vista la parròquia que tenia asseguda al davant. El moment més oníric va ser quan un advocat feia malabarismes per evitar el control del jutge i Guevara li va estirar les orelles amb tendresa: “No em sigui gallec!”. La sala va esclatar a riure, entre altres coses, perquè la majoria dels ocupants de la banqueta podrien protagonitzar un anunci de “Rianxeira”.
Llanxes supersòniques
La part interessant de la vista va arribar amb l’interrogatori de Jacobo Teijelo, l’advocat del principal acusat, Sito Miñanco. Teijelo sabia molt bé les cartes que tenia i com a vell músic que no perd el compàs, va traçar amb gràcia les preguntes i el jutge va aplicar la llei de l’avantatge. El lletrat es va agafar a l’hipotètic sistema de recollida de la droga del vaixell al mar amb les llanxes que suposadament, Miñanco fabricava en unes drassanes camuflades a Cambados (Pontevedra). La tesi del policia és que hi havia un punt de recollida, el “cabo de San Vicente” on el vaixell amb la cocaïna procedent de Sudamèrica descarregava els farcells de droga i els portava cap al centre logístic de Galícia.
L’advocat, però, semblava el timoner de La Caça de l’Octubre Roig. És a dir, s’havia preparat el guió amb un compàs, un escalímetre i una matemàtica bàsica sobre una carta de navegació. El policia va caure en el parany. Les distàncies en milles entre els punts de recollida, la ubicació del vaixell a alta mar, el viatge d’anada i tornada, i el pes de la droga i de la tripulació feien impossible, matemàticament parlant, el sistema que plantejava la policia. O les llanxes eren de la NASA o tot plegat, eren vuit i nous i cartes que no lliguen. Fins que Guevara en veure com patia el testimoni va tallar l’interrogatori i va prohibir tornar a parlar de milles a la sala. Teijelo se n’havia sortit, els números de navegació de la policia no quadraven.
Tovallons de paper, com en Messi
Un altre dels punts destacables de la vista va ser quan el testimoni va explicar com un tovalló els havia donat la clau de la investigació. Segons l’inspector utilitzaven com a centre d’operacions un xalet de Villagarcía de Arosa (Pontevedra). Durant les vigilàncies van recuperar un tovalló que Juan Antonio Fernández, un dels altres principals imputats, va tirar en una paperera amb anotacions sobre motors, llanxes i planadores pel que els va fer reforçar les sospites que preparaven una operació de narcotràfic per via marítima. En sentir la declaració, un murmuri general es va aixecar a la bancada.
“Ja ha sortit el tovalló”, comentava un dels acusats amb ulleres de pasta, rebeca de llana gruixudota i pentinat cap enrere. Al descans, les explicacions dels processats i els advocats en aquesta mena de judicis, van aclarir el concepte de la “maniobra Messi”, és a dir, els misteriosos tovallons de paper que porten escrita la clau de volta. El nom s’esdevé pel famós contracte del Barça a un dels més grans genis del futbol en un tovalló. “En aquestes investigacions sempre, sempre, apareix un tovalló que la policia troba en una paperera!”, comenta un lletrat mentre recull el canvi de la màquina de cafè.
Així, diversos togats repassaven el cas del “Mexicà de Vigo”, que la policia va detenir per haver-se deixat un tovallonet escrit a la taula de la cafeteria Jamaica de Vigo, també en un cas de tràfic de 3.600 quilos de cocaïna. Un altre va recordar un altre tovalló, una operació a la Costa del Sol, on també els suposats narcos havien deixat el tovallonet amb les pistes en una altra paperera. “Massa tovallons, per tan poca tapa”, reflexionava un dels acusats amb una ironia un punt gallega. Una metàfora de la sessió d’aquest dilluns que espera el testimoni de Colòmbia i els policies que volen implicar Boye.
