Lluís Puig no va entregar a l’Aragó les 44 obres de Sixena del Museu de Lleida que li reclamava el jutjat d’Osca perquè va poder, i no pas perquè no volgués. Aquesta ha sigut, en essència, l’estratègia de la seva defensa, exercida per Jaume Alonso-Cuevillas, en el judici que s’ha celebrat aquest dijous al matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La vista ha arrencat amb les qüestions prèvies, en què la defensa ha demanat la suspensió del judici fins que Puig, que està exiliat, pogués participar-hi per videoconferència, ja que la justícia belga està en un període d’adaptació de la nova legislació, més exigent amb la protecció del dret a la defensa en aquestes situacions, i encara no té els recursos organitzats per aplicar-la. Caldria, per exemple, la presència d’un jutge i altre personal. Cuevillas ha demanat la suspensió temporal perquè més endavant sí que serà possible fer aquesta connexió per declarar com a imputat. Tanmateix, i després d’una aturada perquè el tribunal pogués deliberar, el magistrat que presidia la vista, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha comunicat que es desestimava la petició i que es podia fer el judici en absència de l’acusat, ja que no se li demanava pena de presó perquè el delicte imputat, de desobediència, no ho preveu.
Un cap s’ha reprès, hi ha hagut altres entrebancs. D’entrada, la presència del predecessor de Puig en el càrrec de conseller de Cultura, Santi Vila, ha sigut totalment estèril, ja que com a acusat en un altre procediment pel mateix cas –ell no és aforat i no el jutja el TSJC– s’ha acollit al dret a no declarar. I després ha vingut un primer intent de prendre declaració a un testimoni de l’acusació, Itziar Alcalá Prats, cap de béns mobles del govern de l’Aragó, que va ser designada perita en el cas pel jutjat d’Osca. Els problemes de so han obligat a tornar a suspendre la vista per intentar solucionar-los, però la provatura ha sigut infructuosa i s’ha reprès la sessió amb altres testimonis. A partir d’aquest punt s’ha començat, finalment, a entrar en el debat sobre la suposada culpabilitat o innocència de Puig.
Amb una fiscalia que ha mantingut un perfil baix i a penes ha fet preguntes als testimonis, el protagonisme ha sigut per a Jorge F. Español Fumanal, l’advocat de l’acusació particular, en representació de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena –amb una tensió constant amb Barrientos, que li ha tallat les ales una vegada i una altra per expressions i preguntes que ha considerat impertinents– i la defensa de Jaume Alonso-Cuevillas. La batalla i el debat ha sigut sobre si Puig va desobeir obertament i de manera reiterada –que és el que exigeix la jurisprudència– o les complicacions tècniques i jurídiques del cas li van impedir entregar les obres reclamades abans de ser destituït pel 155, a finals d’octubre del 2017, menys de quatre mesos després de prendre possessió del càrrec i rebre el requeriment judicial que l’acusen d’haver desobeït.
L’acusació particular: “Es pretén fer creure que aquest senyor és innocent, però si és independentista!”
La tesi de l’acusació, tant de la fiscalia com de l’advocat Español, és que hi havia la decisió política de la Generalitat i, per tant, del conseller de Cultura de no lliurar a Sixena les 44 peces que eren al Museu Diocesà de Lleida, que havien estat adquirides a les monges que regentaven el monestir de Sixena, als anys 80, per 300.000 pessetes. El fet que altres peces que eren al MNAC ja haguessin estat entregades –en l’etapa de Santi Vila, abans de Puig– no fa desistir l’acusació dels seus arguments. Segons el fiscal, simplement, la Generalitat “va entregar el que va voler i no va entregar el que no va voler”. El que no ha exposat el ministeri públic ha sigut quina seria la raó d’aquesta voluntat variable.
Sense tenir una explicació alternativa, la fiscalia ha rebutjat els arguments de la defensa, que ha recordat que les peces del museu de Lleida formaven part d’una col·lecció declarada d’interès cultural que estava “en possessió” d’un consorci format per la Generalitat, la Diputació de Lleida i el Bisbat de Lleida. La conselleria de Cultura, per tant, no podia entregar les peces pel seu compte.
Mentre que la fiscalia s’ha limitat a no creure’s els arguments de la defensa, l’acusació particular ha anat molt més lluny. “Es pretén que aquest senyor és innocent, però si és independentista! Segur que està orgullós de no haver entregat les obres, i el fet és que no va fer res per tornar-les, cap acció en aquest sentit”, ha dit, deixant al descobert la lectura política i no jurídica ni tècnica –des del punt de vista del patrimoni artístic– que fa del cas l’Ajuntament de Vilanova de Sixena. Per posar-hi la cirereta, el lletrat Español ha afegit: “No sé per què ho nega, hauria de reivindicar-ho, com a independentista quedaria millor, si no és que ha canviat de bàndol com ha fet Santi Vila”.
La defensa: “Si hagués entregat les obres ara l’estarien jutjant per prevaricació”
Per donar suport als seus arguments, la defensa ha preguntat a diversos testimonis vinculats amb la conselleria de Cultura per les dificultats tècniques a què s’enfrontava Lluís Puig per fer l’entrega de les obres requerides pel jutjat d’Osca que s’encarregava de l’execució de la sentència favorable a l’Ajuntament de Vilanova de Sixena després d’anys de reclamació. El primer que ha volgut deixar clar Cuevillas ha sigut el contingut de la interlocutòria del juny del 2017 que se li va comunicar a Puig el 7 de juliol, el primer dia que posava els peus a la conselleria, l’endemà de prendre possessió del càrrec al Palau de la Generalitat. “Se li donava de termini fins al 25 de juliol per comunicar com pensava fer l’entrega, no pas per fer-la”, ha recordat. I el que va fer Puig va ser lliurar a la funcionària del TSJC que li havia entregat el requeriment un escrit redactat pels serveis jurídics del departament, signat per ell, en què feia notar la complexitat de l’expedient i demanava temps per poder-lo estudiar. I mai van rebre resposta.
Per exposar aquest aspecte del cas, la defensa ha cridat a declarar Maria Pilar Bayarri, cap dels serveis jurídics del Departament de Cultura. “El conseller volia complir el requeriment, però no podia perquè la Generalitat no estava en possessió de les obres, la possessió era del consorci del Museu Diocesà de Lleida. De fet, el museu havia demanat personar-se com a part interessada en la causa, però la jutgessa ho va desestimar. Però l’Audiència d’Osca va donar la raó al museu, els va reconèixer la legitimitat per personar-se, i la jutgessa en va fe cas omís”, ha resumit Bayarri.
També Xavier Muñoz Puiggròs, lletrat de la Generalitat que va portar el plet civil en el cas Sixena, ha declarat en el mateix sentit. Tant a preguntes de la fiscalia –ha sigut un dels pocs testimonis als quals el ministeri públic ha plantejat alguna qüestió– com de l’acusació particular, Muñoz ha tornat a diferenciar “la propietat” de les obres de “la possessió”. “Encara que el conseller fos, per raó del seu càrrec a la Generalitat, el president del consorci del Museu, eren dues persones jurídiques diferents”, ha fet notar al tribunal. “Tampoc depenia del director del museu, que no sé quines funcions té exactament, però en tot cas la capacitat de decisió sobre les obres era del patronat directiu del consorci”, i no d’una sola persona física, ha conclòs Muñoz.
Aquests testimonis són els que han permès a Cuevillas, en el seu informe final, advertir que Puig no va desobeir, sinó que es va informar sobre quina era la situació, quins tràmits s’havien de fer i quins podia fer ell. “Si hagués tirat pel dret i hagués entregat les obres sense comptar amb el consorci, del qual era president però també un membre més, ara no l’estarien jutjant per desobediència sinó per prevaricació”, ha sentenciat abans de demanar-ne la lliure absolució.
L’acusació particular, indignada per la petició d’una “multa de mileurista” que demana la fiscalia
La fiscalia ha mantingut la seva petició de dos anys d’inhabilitació –cosa que li podria fer perdre l’acta de diputat que té al Parlament de Catalunya– i d’una multa de 6.000 euros –a raó de 18 euros per dia. Per a l’advocat de l’acusació particular –que ha assegurat que “en altres països podria demanar tres o quatre anys de presó per a Puig–, aquesta multa seria totalment insuficient. “Seria una multa per a un mileurista, no per a un conseller, i les multes es fixen en funció de la renda. No sé què farà el tribunal en aquest cas, però 18 euros, no!”, s’ha escandalitzat l’advocat Español. El judici, en tot cas, ha quedat vist per a sentència i ara està en mans d’un tribunal presidit per Barrientos, que ja va condemnar Laura Borràs i Quim Torra entre d’altres. Aquesta vegada, però, s’ha mostrat extremadament garantista i ha tallat, per no pertinents, moltes de les preguntes i manifestacions d’Español, que ha arribat a dir que tenia “por” de ser expedientat disciplinàriament pel tribunal i ha estat a punt de fer perdre la paciència al president del TSJC.
