L’exdirector d’El Periòdico, Enric Hernàndez, ha comparegut aquest matí a la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost de Barcelona i Cambrils. Un testimoni demanat per donar explicacions per tal d’aclarir l’episodi de “The Nota”, és a dir, l’avís emès per part dels serveis d’informació dels Estats Units sobre un possible atemptat a la Rambla de Barcelona i que, els Mossos d’Esquadra, en van tenir coneixement “a efectes de seguretat ciutadana, però no de lluita antiterrorista”.
Hernàndez ha assenyalat que la informació provenia de “dues altes instàncies polítiques” de la Generalitat de Catalunya, que era la “font original”. Una de caràcter polític i l’altra, de caràcter més tècnic. Són dues fonts que el mes de maig de 2017 van explicar a El Periódico l’existència d’aquest avís d’un eventual atac de la Rambla. De fet, una de les fonts va aclarir que l’avís el signava la CIA i no pas l’FBI nord-americà. En tot cas, van acordar “no publicar-ho” per evitar “crear psicosi col·lectiva” amb “l’acord” que quan prenguessin “mesures precautòries” com ara “pilones” o “altre tipus d’elements precautoris que impedissin l’entrada de cotxes”, ho publicarien.
En tot cas, Hernàndez ha defensat l’autenticitat de l’avís i ha recordat el “seguit de desmentiments” que va generar per part del govern de Carles Puigdemont. Un fet que l’exdirector d’El Periòdico considera que es va produir perquè “danyava la seva reputació” i, “per tant, la desmenteixen”. És més, també conclou que l’existència d’una nota així “esberlava la narrativa de construcció d’estructures d’Estat”. De fet, Hernàndez ha defensat que el diari no va manifestar cap crítica a la gestió dels Mossos d’Esquadra”.
“Sí que puc dir filiacions”
El periodista ha advertit als diputats que no de les fonts no podia donar noms, “però sí filiacions d’on procedeix la informació”. Segons ha detallat, van tenir la informació per doble font el mes de maig, un càrrec polític i l’altre un càrrec més tècnic. “L’avís, tal com estava concebut, era perquè els Mossos d’Esquadra són competents en matèria de seguretat ciutadana”, ha afegit Hernàndez. “Per tant”, ha prosseguit, “calia avaluar en els òrgans que corresponguessin si era o no era el cas o la necessitat de prendre mesures de seguretat a la Rambla”. En aquest sentit, ha recordat que el debat venia de lluny des del 2015 arran de l’atropellament massiu en un mercat de Nadal de Berlín.
Hernàndez ha reivindicat el titular de “La CIA va prevenir fa dos mesos els Mossos”. Una informació en la qual “no es va citar el senyor Trapero, no es va citar cap càrrec dels Mossos d’Esquadra”. “Des del punt de vista d’El Periòdico, en cap moment, ni el 17 i 18 d’agost, quan publiquem l’existència d’una alerta, ni el 31 d’agost, quan publiquem la textualitat de l’alerta, manifestem ni expressem cap dubte sobre la gestió dels Mossos ni sobre si es podria haver previngut o evitat o no l’atemptat”, ha arguït.
“El que succeeix és que un cop publicada aquesta primera notícia sobre l’alerta dels Estats Units, es produeix un seguit de desmentiments”, ha remarcat. Així ha recomanat “contextualitzar” que els fets passen “l’agost del 2017” quan falten dos mesos i escaig per “l’anomenat referèndum de l’1 d’octubre, i, per algun motiu, les esferes polítiques de la Generalitat, i aquí sí que he de parlar de l’aleshores president Puigdemont, del conseller Forn, i en el seu cas també el major dels Mossos, consideren que aquesta informació danya la seva reputació i la desmenteixen”.
“Una tasca d’investigació”
Hernàndez ha tret ferro al desmentiment perquè “no és cap novetat” pels periodistes. Ara bé sí que ha admès que “quan es desmenteix una notícia publicada en un mitjà s’activen els protocols per analitzar si és el diari o el mitjà el que ha comès l’error o si les fonts que les desmenteixen estan faltant a la veritat”. “Un cop publicat el primer avís, es produeix una tasca d’investigació que condueix a la consecució del document que acredita l’existència de l’alerta”, ha exposat. Seguint aquest fil considera que al periodista “li arriba per una altra via” i que són “vies que no puc revelar” vinculades a la lluita antiterrorista “nacional i internacional”.
En tot cas, el mail que va enviar el comissari Manuel Castellví, cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, al major Josep Lluís Trapero, el 18 d’agost, informant sobre l’avís “acredita que aquells representants polítics o no polítics que van negar haver rebut l’advertència o l’avís dels Estats Units entre el 17 d’agost i el 31 d’agost van faltar, la veritat”. De fet, ha asseverat que li estranyaria molt que el major Trapero no tingués coneixement de la nota després del mail i després que el mateix correu va ser localitzat en el material que els Mossos van enviar a cremar a la incineradora.
“Percepció contra l’Estat”
“La percepció que tenim els qui coneixem aquesta conversa és que s’està intentant atribuir al govern espanyol una deslleialtat a la lluita antiterrorista”, ha subratllat Hernàndez a preguntes del portaveu del PP, Santi Rodríguez. “Nosaltres aquesta part que és la intencionalitat la captem de la conversa, però no és tangible, per tant, mai no l’hem fet servir, però traiem aquesta conclusió, que la motivació per filtrar aquesta informació és airejar una suposada deslleialtat del govern central”, ha reblats.
Per això ha tornat a assenyalar el context en el marc del Procés. “Jo crec que és evident, això ja és una lectura més d’analista polític, és evident que els atemptats del 17 d’agost van motivar una mobilització, jo crec que ben rebuda per la ciutadania dels Mossos, la reacció que van tenir, sobretot, entre els consellers i el mateix president, que la van elogiar com una policia d’Estat”, ha opinat. “Això era dos mesos i mig abans de l’anunciat referèndum de l’1 d’octubre, i per tant formava part d’aquella narrativa de la construcció d’estructures d’Estat que s’arrossegava els darrers dos anys en vigílies d’aquella votació”, ha adduït.
“Per tant, sí que hi va haver un aprofitament del moment polític en vigílies de la votació de l’1 d’octubre, i també hi va haver una resposta, des del meu punt de vista errònia, dels que van desmentir aquesta informació sobre el butlletí d’amenaça, va ser considerar que tot el que entelés la imatge dels Mossos atemptava contra els seus interessos polítics de cara a l’1 d’octubre”, ha exposat. “Recordo que aquell agost tota informació que trenqués el relat oficial de la Generalitat era acollida amb força animadversió, i aquest va ser el cas de l’avís dels Estats Units”, ha sentenciat. I ha acabat lamentant els “intents de boicot” i les “amenaces” contra el diari.
