Era el 31 de març de 2023. La sala 1 del Parlament de Catalunya acollia una sessió de la comissió d’investigació sobre Pegasus. Entre els ponents d’aquell dia, Elies Campo, un dels investigadors de Citizen Lab que va destapar el Catalangate, és a dir, l’espionatge amb programaris com Pegasus o Candiru a polítics i persones relacionades amb el procés sobiranista. Aquell dia, l’aleshores diputat de Ciutadans (i ara diputat al Congrés pel PP) Nacho Martín Blanco va carregar els neulers contra Campo amb greus acusacions, fins al punt que el portaveu d’ERC a la comissió, Jordi Orobitg, va exigir a la presidència que eximís Campo de respondre les invectives. De fet, Martín Blanco només va assistir a aquesta sessió de la comissió i només a la compareixença de Campo.
Un profús atestat de la Guàrdia Civil explicaria d’on va treure la informació el diputat ara del PP contra un dels investigadors d’un cas que fins i tot el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ha admès. En concret, es tracta d’un ofici de la Unitat Central Especial 3 del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, signat pel comandant L-04282-W, del deu de gener de 2020. Un llarg atestat integrat a les diligències 85/19 que investiga Tsunami Democràtic sota la instrucció del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en mans del jutge Manuel Garcia Castellón.
Aquest document mostra el seguiment, espionatge i control a què va ser sotmès Elies Campo per part d’agents d’informació de l’institut armat. L’excusa per a la seva investigació va ser la seva “identificació”, per part dels agents, com un dels “desenvolupadors informàtics de l’entramat de Tsunami Democràtic”. Fins i tot, arriben a apuntar que la seva residència temporal a Suïssa serviria per “enquadrar-se en una cèl·lula de desenvolupadors informàtics que desenvoluparien projectes en benefici del moviment independentista català”. Així, la Guàrdia Civil va muntar “una activitat operativa” per seguir les passes d’Elies Campo tant de manera física -amb seguiments i peticions de rastreig dels seus viatges- com la intervenció de les seves comunicacions. L’espionatge, segons també ha pogut saber El Món, també va afectar el mòbil del seu pare per una confusió de noms.
Les piulades com a prova
En l’atestat, al qual ha tingut accés El Món, la Guàrdia Civil aporta com a indicis de la seva vinculació amb la plataforma independentista “retuits” de persones “independentistes” que publiquen coses a Twitter (X) sobre Tsunami Democràtic. O bé, tuits on informa fredament de les xifres que ha assolit el canal de Telegram de Tsunami, una dada oberta i força comentada a la xarxa durant la setmana de les protestes postsentència. Com que amb tuits no n’hi havia prou, els agents van procedir a fer arqueologia a la xarxa i van aportar al jutge una piulada de setembre de 2017 on oferia -com moltíssims usuaris- “llocs web alternatius per accedir a la pàgina web del Primer d’Octubre” que havia estat clausurada.
Pels investigadors aquesta piulada de tres anys abans demostra “l’aplicació dels coneixements informàtics d’Elies Campo en benefici del Moviment Independentista Català, per eludir les mesures judicials adoptades com el bloqueig judicial a les pàgines web que publicitaven la celebració del referèndum il·legal del Primer d’Octubre”. Tot per haver difós a través d’una piulada altres adreces on es podia accedir a la web.
A més, els policies aporten una dada especialment curiosa i és la participació de Campo a la plataforma Product Hunt. És a dir, una plataforma per compartir continguts oberts i on els usuaris presenten projectes o aplicacions i els sotmeten, si volen a votació. “Cal destacar que Campo va votar favorablement a l’aplicació de Tsunami Democràtic des d’un perfil anomenat Elies Campo”, indiquen curiosament com a prova de càrrec, per afegir que Campo seguia 556 perfils a la plataforma i ell era seguit per altres 530. Una activitat normalíssima entre tècnics informàtics i especialistes en la matèria.
Amistats perilloses i viatges ‘compromesos’
Tot i el nul indici criminal, els agents continuen buscant encara que siguin sospites. Així l’informe recull les “seves relacions” amb altres investigats en la causa del Tsunami Democràtic. Per exemple, aporten una repiulada com a prova d’aquesta “relació”, d’un tuit de Ryan Zurrer, un investigador de projectes amb seu a Suïssa, amb què lloa una conferència de Jordi Baylina, també investigat per la Guàrdia Civil. De fet, el reconeix com un “mite” en l’àmbit de la “governança” a través de la xarxa. El simple retuit de Campo ja és pels analistes una prova de la “relació”.
A més, la Guàrdia Civil especula amb què “no es descarta la participació de Campos, en alguna de les fases de desenvolupament de l’aplicació de la plataforma Tsunami Democràtic”. En aquest sentit, l’únic indici aportat no té res a veure amb Tsunami, perquè els investigadors només informen que “ha estat enllaç de certs desenvolupaments de la xarxa social Telegram a Suïssa”, sense sostenir cap detall, cap nexe o cap relació concreta o general de la seva activitat per Telegram amb Tsunami.
Però, els investigadors no es donen per vençuts i fan un doble salt mortal. Així escriuen a l’atestat que “destaca que Elies Campo durant els darrers dos anys ha efectuat dos vols des de l’aeroport del Prat amb destí a Brussel·les, podent tenir per finalitat mantenir trobades amb l’entorn dels líders independentistes pròfugs de la justícia residint en aquesta ciutat”. Una especulació, sense cap més base, que el pressentiment agosarat i interessat dels agents investigadors.
Seguiments i el telèfon del pare
“Amb aquests antecedents”, justifica l’atestat, els policies van iniciar una “activitat operativa” que va servir per destinar unitats policials d’informació a espiar-lo i fer seguiments. Així l’empaiten a l’aeroport quan el va a buscar la seva parella, sense ni tan sols informar d’on provenia el seu vol, o una reunió que va celebrar durant el desembre de 2019 amb el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, a qui també investiguen per voler crear una “república digital”.
A més d’aquests seguiments, la Guàrdia Civil va demanar la interceptació de les comunicacions de Campo amb un software que permetés de forma remota i telemàtica poder entrar en els seus aparells. És a dir, un sistema d’spyware com Pegasus que pogués captar la informació, agendes de contactes, documents, arxius i la geolocalització de l’aparell. Una petició que el jutge va autoritzar en considerar Elies com un dels “responsables del manteniment de la plataforma de Tsunami Democràtic”, anant més enllà fins i tot de l’opinió dels agents policials. Un argument expressat pel magistrat de suport de Manuel García Castellón, Alejandro Abascal.
Per altra banda, Meritxell Borràs, la presidenta de l’Agència de Protecció de Dades va informar el passat 3 de novembre que dos facultatius de l’Hospital Clínic van denunciar un possible espionatge mitjançant programari Pegasus. La denúncia es va presentar el 22 d’abril del 2022. Segons va comunicar l’hospital, es podria haver accedit a les dades personals emmagatzemades als dos dispositius que podien incloure dades de salut de pacients. Els dos treballadors afectats per l’espionatge de l’Hospital Clínic són familiars directes d’un membre de Citizen Lab, de fet, el pare de Camp. Segons, Borràs, “la raó per la qual se’ls va espiar és ben simple: una confusió entre dues persones que tenen el mateix nom i cognom“. “Un error com aquest, de per sí inexcusable, és més greu encara amb una eina com Pegasus, que posa en risc totes les dades de l’investigat i de la gent que s’hi relaciona, en aquest cas pacients”, va alertar l’exconsellera en una compareixença parlamentària. Una prova més que l’espionatge a Campo va continuar fins i tot, després de tancar, la primera instrucció de Tsunami Democràtic.
