La causa del Tsunami Democràtic és un gran calaix de sastre que, entre altres coses, permet als agents d’informació de la Guàrdia Civil espiar desenes per persones sospitoses de ser independentistes. Presumiblement, amb un programa del mateix tipus que el conegut Pegasus que defineixen com un “software de dispositius mòbils”. Així ho acrediten les diligències, a les quals ha tingut accés El Món, on apareixen les comunicacions intervingudes a Oriol de Balanzó, un dels guionistes del famós programa radiofònic –premiat amb un Ondas– La Competència, que dirigeixen Òscar Andreu i Òscar Dalmau a l’emissora RAC 1.
De fet, segons un atestat qualificat de “secret” per part de la Unitat Central Especial número 3 del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, , especialitzada en terrorisme interior, Oriol de Balanzó és, a més de “periodista”, un actiu “membre de l’associació secessionista Òmnium Cultural”. Fins i tot, l’arriben a qualificar-lo d’una de les figures “més rellevants del moviment independentista”. Per als investigadors de l’institut armat, Oriol de Balanzó hauria arribat a “oferir un enllaç amb l’organització de Tsunami Democràtic”. A hores d’ara, el periodista no consta com a investigat en les actuacions.
Converses des del setembre del 2019
L’informe policial és del 7 de novembre del 2019, i recull en 80 pàgines la informació sostreta a través d’un “software en dispositius mòbils” que “de manera remota i telemàtica permetia l’examen a distància i sense coneixement dels investigats del contingut dels seus dispositius mòbils”. Un programari que ha recollit informació tant per a les diligències 104/17, com per a les 99/18 com per la es 85/19, tres causes contra l’independentisme dirigides pel jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, del qual és titular Manuel García Castellón. L’atestat, a més, està fiscalitzat per la Secretaria d’Estat de Seguretat i per la poderosa Unitat Especial de Policia Judicial per a delictes de Terrorisme, Tepol.
Amb aquest sistema, Balanzó va ser monitorat durant el mes de setembre del 2019, just abans de la sentència del Procés. Tot arran de converses que mantenia amb altres investigats del cas, com ara l’activista Maria Àngels Gonyalons o l’empresari Ramir de Prorrata. De totes les converses, la capitana H-12150-G, que signa l’informe, en destaca una a través de l’aplicació Signal que es desenvolupa el 6 de setembre del 2019. En aquell moment, segons els analistes policials, es preparava la plataforma de Tsunami. En la conversa, segons infereix la policia, Balanzó hauria ofert suport del col·lectiu En Peu de Pau, tot i que aleshores no estava “molt operatiu”, i un enllaç amb algú de Tsunami Democràtic.
L’informe s’entesta a relacionar diverses persones, com Oriol de Balanzó, a través d’una “interactuació amb les més altres esferes polítiques i institucionals catalanes, proclius i encoratjadores de l’independentisme”. Així, considera els investigats, on afegeix el guionista del programa d’humor, “elements directament amenaçadors contra l’Estat i greument subversius” i subratlla que utilitzen mitjans “xifrats i protegits per actuar impunement i executar les seves activitats orientades a la confrontació continua contra les institucions, la desconnexió digital [d’Espanya] i la secessió territorial”.
