El Govern de Salvador Illa té clar que un dels punts forts de l’Estat és la judicatura i tot el seu entorn. Dues fotografies mostren aquesta estratègia aprofitant l’escletxa política que li permet el discurs sobre la reincidència i la seguretat. En aquest sentit, una de les imatges més potents dels darrers dies ha estat la fotografia amb el Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Palau de la Generalitat. I, en segon terme, la reunió de treball que va mantenir el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, amb el ministre de Justícia, Félix Bolaños, la mà dreta a l’executiu de Pedro Sánchez i un dels seus valedors de l’estratègia política, així com el coordinador de l’acció legislativa de la llei d’amnistia.
La lectura de les dues reunions en l’actual context sociopolític és prou sucosa. Per una banda, la imatge del president de la Generalitat fent costat a García Ortiz en un moment que està processat per una estrambòtica denúncia per revelació de secrets. I, en segon lloc, pels acords signats entre el conseller i el ministre sobre memòria històrica i l’ampliació de jutjats per afrontar una polèmica força popular com és la multireincidència. Fonts de les quatre bandes de la trobada emfatitzen les trobades com a “molt positives” o “fenomenals”.
Una alta institució de l’Estat
La reunió amb el Fiscal General de l’Estat es va celebrar el passat 18 de desembre, es va allargar prop d’una hora i en la que també hi va participar Espadaler. La trobada es va celebrar tot aprofitant una visita de García Ortiz a la capital catalana. La fotografia de la reunió, però, tenia un doble objectiu. En primer terme, sobre el paper del ministeri públic en el pla de xoc contra la multireincidència i la continuïtat de l’aplicació de la llei de memòria democràtica. “La col·laboració institucional és clau per garantir-la”, remarquen des de Palau. Però, en segon lloc, el missatge més polític implícitament era mostrar el suport a una de les “principals institucions de l’Estat” davant l’ofensiva judicial i mediàtica que està patint.
D’aquesta manera, la presidència de la Generalitat volia oferir públicament una imatge de suport al ministeri fiscal. Tot plegat, tenint present que ha estat el fiscal general de l’Estat qui ha defensat l’aplicació de l’amnistia, malgrat la batalla interna que ha suposat, davant uns organismes judicials, no només refractaris a aplicar-la sinó contraris a la llei.
El fet que hagi fet quadrar fiscalies especialitzades del Tribunal Suprem o l’Audiència Nacional, o fins i tot, en casos com el de l’exconseller d’Interior Miquel Buch i l’exsergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, en què la fiscalia catalana arrossegava els peus a l’hora de demanar l’aplicació de la llei de l’oblit penal, identifiquen García Ortiz com un element indispensable en el procés que els socialistes anomenen “normalització” sociopolítica catalana. D’aquí la importància que el president Illa ha volgut donar a la trobada. Un gest recíproc i validat des del número 4 del carrer Fortuny de Madrid, seu de la Fiscalia General de l’Estat.
Més fiscals i mantenir les polítiques de memòria històrica
Per altra banda, des de la conselleria detallen que la reunió també va servir per explicar el pla de xoc contra la multireincidència, que aspira a desembussar els jutjats d’instrucció, sobretot a l’àrea de Barcelona. Fonts del departament que dirigeix Ramon Espadaler asseguren a El Món que Álvaro Ortiz es va comprometre a aportar els fiscals que es “necessitin per desplegar el pla”. De fet, aquest punt és un dels més reivindicats pel degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús M. Sánchez García, que en una trobada amb la premsa a principis de desembre, un cop signat l’acord del 4 de desembre per crear cinc jutjats nous a Barcelona. Sánchez García temia que el ministeri públic no pogués aportar més fiscals per poder donar eficàcia al nou desplegament judicial.
Així mateix, Espadaler també va aprofitar la reunió per oferir tota mena de detalls sobre el Memorial del Camp de la Bota. El passat mes de novembre, el conseller va anunciar la construcció d’un monument memorial dedicat a les 1.686 persones afusellades al Camp de la Bota durant el franquisme, entre el 1939 i el 1953. Una demanda històrica de les entitats memorialístiques. De fet, tant des de la fiscalia com de la conselleria insisteixen en l’interès que desperta aquest memorial. A més, fonts de les dues institucions recorden que “per alguna cosa Catalunya va ser pionera a posar en marxa una fiscalia responsable per a qüestions de drets humans i memòria democràtica”. En aquest sentit, fonts de l’entorn del conseller subratllen que és una veritable obsessió del conseller mantenir les polítiques de memòria històrica.
Bolaños i el Govern
La trobada de Bolaños amb el president Illa no ha estat l’única amb el Govern de la Generalitat El passat 27 de desembre, Espadaler s’hi va reunir a Madrid. Un conclave en plenes festes per acabar de perfilar com pot afectar Catalunya el desplegament de la Llei Orgànica d’Eficiència del Servei Públic de la Justícia, aprovada fa tot just tres setmanes pel Congrés dels Diputats i que entra en vigor aquest mes de gener. Al capdavall, és la llei en què se sustenta la creació de cinc jutjats nous.
En aquesta línia, Espadaler ja va posar sobre la taula la possibilitat d’ampliar el pla de xoc de Barcelona a altres punts del país tensionats per l’allau de casos que han de gestionar. Així, va remarcar la necessitat de donar resposta a la manca d’unitats judicials més enllà de les acordades en el pla de xoc, per tal de “descongestionar altres jurisdiccions i territoris diferents de l’àmbit penal a la ciutat de Barcelona”.
