La sentència del Tribunal Suprem que obliga el MNAC a tornar les pintures a la sala capitular del Monestir de Vilanova de Sixena, a la Franja, posa entre l’espasa i la paret el govern de Salvador Illa. Per una banda, els informes i estudis elaborats pels experts en restauració adverteixen que traslladar les obres d’un espai a l’altre provocaria danys irreparables per a les pintures, que van quedar molt malmeses després d’un gran incendi l’any 1936. És a dir, qualsevol intervenció en aquestes obres tindria efectes molt negatius per al patrimoni. Per altra banda, però, el PSC sempre s’ha mostrat contrari a desobeir les sentències judicials. Aquests dos escenaris, doncs, dificulten a l’executiu català sortir ben parat de la sentència del Suprem que obliga el museu -controlat per un patronat on estan representades totes les administracions- a restituir les pintures a Sixena. O obeeix la sentència i malmet les obres, o desobeeix. I cap dels dos escenaris és plat de bon gust per al govern d’Illa.
Aquest dimecres a la tarda, arran de la sentència, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha comparegut breument davant la premsa per donar explicacions sobre la sentència del Suprem. Una compareixença en què la titular de la cartera ha defensat que la “prioritat” del Govern és “la preservació del patrimoni”, però ha evitat donar més detalls sobre com pretenen fer-ho i, alhora, obeir la resolució del Suprem. De fet, a preguntes de la premsa, la consellera s’ha limitat a dir que “els serveis jurídics” de l’administració catalana estan analitzant el contingut de la resolució i, en aquesta línia, ha avançat que les decisions finals les prendrà el patronat del MNAC. Tenint en compte que la consellera ha marcat la preservació del patrimoni com una prioritat, doncs, ara el govern de Salvador Illa es troba contra les cordes, ja que sempre s’han mostrat partidaris d’obeir les sentències judicials que els imposin, però els informes dels experts adverteixen que això provocaria danys en el patrimoni cultural.
El pes de la batalla política
El cas de les obres de Sixena arrossega molta cua política. La demanda va ser interposada pel Govern d’Aragó, en mans del Partit Popular, i va adherir a l’Ajuntament de Sixena, encapçalat per José Jaime Castellón Bonet (PSOE), que es va personar com a demandant. Un consorci que alimentava la batalla política per l’art de la Franja després que la Guàrdia Civil espoliés el Museu de Lleida aprofitant l’aplicació de l’article 155. En el procés van ser demandades l’Administració General de l’Estat i el MNAC, i es va personar com a intervinent, en qualitat de demandada, la Generalitat de Catalunya. Ara, aquesta sentència del Suprem ratifica la sentència dictada per l’Audiència d’Osca, que ja confirmava la sentència de primera instància. És precisament per aquest motiu que l’exconseller de Cultura Lluís Puig, el qual havia estat acusat d’un delicte de desobediència, ha defensat que totes les resolucions de la justícia “han estat a favor de l’Aragó”.
