Jerez de la Frontera. Diumenge dia 11 de novembre. L’Associació de Fiscals, poderosíssima associació majoritària al ministeri públic, celebra el seu congrés. Un conclave en plena polèmica política per l’anunci de l’acord entre PSOE, ERC i Junts per Catalunya sobre l’amnistia. El corrent de fons és una animadversió dels fiscals contra el pacte, que implica que el socialista Pedro Sánchez continuï d’inquilí a la Moncloa com a president del govern espanyol a canvi d’amnistiar els represaliats del Procés.
El congrés el clausura un home clau en l’organigrama de control de l’Estat del PSOE, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que fa una defensa fèrria de la institució davant un públic que mira amb desconfiança els canvis, la reforma i el posicionament mediàtic ponderat que reclama. El final del discurs és un seriós avís a navegants. “Vull aprofitar aquest moment entre companys per manifestar que qualsevol posicionament del ministeri fiscal respecte a l’anunciada llei d’amnistia exigeix, en tot cas, conèixer-la en la seva literalitat, i aquest posicionament es farà a través de les vies estatutàries i en els procediments en què l’ordenament jurídic demana la nostra intervenció”, adverteix el fiscal general de l’Estat.
De la retòrica als fets: una carta d’avís
Com va afirmar en el mateix discurs Álvaro García Ortiz, no hi havia “retòrica” en les seves paraules. “La carrera fiscal i, per descomptat, aquest fiscal general vetllaran sempre per la independència dels tribunals i procuraran davant d’aquests òrgans la satisfacció de l’interès social”, va afegir. “És el nostre imperatiu constitucional i legal”, va reblar. Era el principi de la recta final de l’estratègia del fiscal general de l’Estat per evitar que la institució jeràrquica que dirigeix, el ministeri fiscal, sigui un més dels entrebancs que està generant el sistema judicial espanyol, que ha reaccionat de forma extremadament irada contra la llei que amnistiarà independentistes. Una posada en pràctica de la famosa expressió de Pedro Sánchez, amb la pregunta “de qui depèn la fiscalia?”, del novembre del 2019.
Les paraules de García Ortiz no es van quedar en el simple discurs. I, un cop presentat el text de la proposició de llei orgànica d’amnistia, va remetre una carta dirigida especialment a la seva màxima oposició dins el ministeri fiscal, però també al total de 2.691 fiscals que actuen a l’Estat espanyol. La missiva estaca dedicada, sobretot, als quatre fiscals de sala del Tribunal Suprem, els omnipotents Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, els fiscals del judici del Primer d’Octubre. Una carta dura en què recordava l’estructura jeràrquica del ministeri públic com a garantia de la seguretat jurídica. El contingut de la carta deixava clar que, com a màxim representant d’una institució que “ha de vetllar per la separació de poders de l’Estat”, ordenava que els fiscals s’abstinguessin de fer cap mena de pronunciament públic sobre la llei.
L’avís, amb to d’amenaça, també incidia en el fet que l’únic posicionament que el ministeri fiscal es podria permetre seria quan la llei fos publicada de manera definitiva al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). “En tot cas”, emfatitzava, “el posicionament serà tècnic i jurídic i la fiscalia espanyola el farà a través dels canals estatutaris i en els procediments en els quals es demanda la nostra intervenció”. En aquest sentit, aixecava el dit als quatre fiscals del Procés i la resta d’integrants del ministeri públic sobre els quals té autoritat com a fiscal general de l’Estat. Així, subratllava que “s’ha de mantenir una posició pública que reforci el principi d’imparcialitat del ministeri fiscal en virtut de la qual actua amb plena objectivitat i independència en defensa dels interessos que té encarregats“.
Les paraules del fiscal general de l’Estat constitueixen un esbós del paper que haurà de tenir la fiscalia en els processos que es poden veure afectats per la llei d’amnistia. El ministeri públic és una peça fonamental que pot permetre o facilitar que la resolució dels casos amnistiables sigui més o menys ràpida i posar a prova l’eficàcia de l’aplicació de la llei.
La reforma de la fiscalia que es prepara, en el mar de fons
De fet, però, l’objectiu de Pedro Sánchez amb la fiscalia és doble. Per una banda, deixar màniga ampla per a l’esperada reforma del ministeri fiscal i de les seves funcions, restablir i reforçar el principi de jerarquia. Una forma d’evitar que la fiscalia del Suprem o de l’Audiència Nacional o una fiscalia territorial esdevinguin regnes de taifes o un niu de metralladores contra les instruccions que es donin des del capdamunt del ministeri públic amb l’aplicació de llei d’amnistia i en altres casos.
El pla és ambiciós, perquè la reforma que es prepara al ministeri públic implicarà una revisió per la porta del darrere del poder judicial. Sobretot, pel que fa a les instruccions de les causes, que podrien passar a mans dels fiscals i deixar els magistrats que ara són d’instrucció com a jutges de garanties. Una qüestió delicada que sempre s’ha anat demorant. La reacció agressiva per part del poder judicial contra el concepte polític de lawfare ha estat una declaració de guerra al poder legislatiu i executiu. El Tribunal Constitucional no forma part del poder judicial, ans al contrari, és un organisme pensat per controlar els tres que Pedro Sánchez ja té sobre un control jurídic ‘progressista’. Per això, hi ha la sospita que la voluntat del nou poder legislatiu serà intentar reformar el poder judicial i, com a peça imprescindible, el ministeri fiscal.
Canvis que ja s’han fet i l’estratègia d’anar cas per cas
De moment, ja hi ha queixes de les associacions de fiscals per canvis quirúrgics que la Fiscalia General està fent en fiscals de segona i tercera categoria, en fiscalies territorials. Canvis que es preveuen que poden beneficiar el compliment sense problemes de les ordres de fiscalia en llocs com a Sabadell, Terrassa, Granollers, Girona o Tarragona.
És a dir, que el paper de la fiscalia serà clau per controlar l’actitud restrictiva de certs jutges en l’aplicació de la llei de casos concrets que la llei deixa marge de joc als magistrats en la seva aplicació. Per exemple, en casos de manifestants sense una relació directa amb el referèndum del Primer d’Octubre o la consulta sobiranista del 9-N, però detinguts en protestes que no s’entendrien sense el Procés sobiranista. De fet, aquest és un dels casos que l’entitat Alerta Solidària ha posat com a model de causes que s’escaparien a la llei d’amnistia que està a punt de tramitar-se.
El Consell Fiscal
Un dels estaments imprescindibles de l’estratègia del ministeri públic és el Consell Fiscal. Un òrgan que presideix el fiscal general de l’Estat i integrat pel tinent fiscal del Tribunal Suprem, el fiscal inspector en cap i nou fiscals pertanyents a qualsevol de les categories del ministeri fiscal. El Consell Fiscal pot funcionar en Ple i en Comissió Permanent i els seus acords s’han d’adoptar per majoria simple, però si hi ha empat, qui mana i bascula és el vot del president.
La seva competència bàsica és elaborar els “criteris generals amb vista a assegurar la unitat d’actuació del ministeri fiscal, pel que fa a l’estructuració i el funcionament dels seus òrgans”. Juntament amb el Consell fiscal, el fiscal general de l’Estat haurà d’establir i ordenar els criteris en l’aplicació de la llei d’amnistia i la revisió de casos. De fet, com va passar amb la derogació del delicte de sedició i la reforma del delicte de malversació, quan la fiscalia territorial catalana fins i tot va demanar una ampliació de termini al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per poder formular els escrits d’acusació un cop rebés instruccions del fiscal general de l’Estat.
