Sense manies. La Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya ha registrat tres escrits amb què demana a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arxivar les querelles presentades pels partits i organitzacions ultres arran del fiasco de la detenció del president a l’exili Carles Puigdemont, el passat vuit d’agost. D’aquesta manera, el tinent fiscal Pedro Ariche, amb una esmerilada anàlisi de les querelles, i no sense un punt d’ironia, carrega contra els escrits presentats per Vox i Hazte Oir, fins i tot fent explicacions “dialèctiques”, sobre procediment penal.
Les dues organitzacions van presentar sengles querelles contra el president Pere Aragonès; contra el president del Parlament, Josep Rull; contra el llavors conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, contra el director general de la Policia, Pere Ferrer, i l’aleshores cap del Cos dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, així com l’advocat Gonzalo Boye. Tot plegat per delictes com ara el del compliment del deure de perseguir delictes, de l’article 408 del Codi Penal, del de desobediència, de l’article 410 del Codi Penal, de denegació d’auxili a l’Administració de Justicia, del 412 del Codi Penal i d’un delicte d’encobriment. La fiscalia considera que no hi ha cap indici, raonadament, que s’hagi comès cap il·lícit penal i demana a la sala que arxivi les querelles.
“Meres especulacions”
El fiscal Ariche no se n’està de desqualificar els termes de la querella, per exemple, contra Elena. “El ministeri públic no comparteix en absolut el relat ple de meres especulacions i prejudicis de biaix ideològic que ofereixen els querellants”, argüeix. “No consta així cap indici que per part dels querellats s’impartís als caps directes de les unitats desplegades ordre o instrucció que tendís a afavorir la seva inacció i, en conseqüència, possibilitar l’incompliment policial de l’ordre judicial de detenció vigent sobre Puigdemont”, afegeix.
Per altra banda, fiscalia considera que l’informe dels Mossos justifica degudament el motiu de la no detenció quan va ser detectat a la via pública, per l’elevat nombre de persones que l’acompanyaven i que es van concentrar. Després del parlament, continua, va ser la “imprevisió d’altres possibles escenaris i la planificació una mica rígida per part dels responsables policials de la concreta ubicació on s’hauria de practicar la detenció el que va determinar el fracàs final de dispositiu”. Sobre Rull, Aragonès i la resta, el ministeri públic recorda que ni tan sols acompanyaven Puigdemont.
