Cap problema. Els agents infiltrats poden fer i desfer sense donar explicacions a les víctimes. Aquest és el posicionament de la fiscal del cas de l’agent del Cos Nacional de Policia que es va infiltrar als moviments independentistes de Girona i Salt i mantingués una relació amb l’activista Òscar Campos amb l’objectiu d’aconseguir informació.
En un escrit de vuit pàgines, al que ha tingut accés El Món, i que ha enviat al jutjat, la fiscal del cas justifica que l’agent no va fer servir mitjans “il·lícits” per ser parella de Campos. De fet, argumenta que gràcies a aquesta relació “va aconseguir complir la missió” que tenia encomanada. Però el ministeri públic fa una passa més enllà i entra en el suport legal de la figura dels infiltrats.
Malgrat que llei no reguli expressament la figura “d’agent infiltrat per obtenir intel·ligència criminal”, la fiscalia sí que creu que la legislació empara que fes servir aquesta “tècnica” i ocultés la seva identitat. Tot plegat, serveix a la fiscalia per argumentar la inadmissió a tràmit de la querella contra l’agent per tortura, lesions psíquiques i revelació de secrets, dirigida per Benet Salellas. El ministeri fiscal conclou que ni tan sols de manera indiciària es va cometre cap delicte.
“Impedir accions radicals-violentes”
La tesi de la fiscalia és que no es va produir un “accés indegut a la informació”. “Precisament”, raona, “és la funció que se li havia encomanat, per tal de tractar d’impedir el desenvolupament d’accions de caràcter radical-violentes en el marc de l’estratègia global secessionista”. Entre aquestes accions, la fiscal enumera actes de “sabotatge”, “participació en manifestacions no autoritzades” o participació en “accions manifestament il·legals”.
Curiosament, la fiscal fa una estranya confessió. En detall, que defineix la figura de l’agent infiltrat que té per escomesa “obtenir intel·ligència criminal”. Una informació que en cap cas ha d’estar relacionat amb un procediment judicial. És a dir, que la informació i dades que obté l’agent no passa necessàriament per obrir o cobrir un procediment penal. Un argument que ha fet posar les mans al cap a la defensa de l’Òscar. “La fiscal considera que existeix una figura legal -no prevista a la llei- d’agent infiltrat d’intel·ligència que pot obviar tots els límits dels drets fonamentals perquè la seva funció no és obtenir proves penals. Però llavors, la informació per a què és?”, es pregunta el despatx Salellas davant l’afirmació del ministeri públic.
Per altra banda, la fiscal també defensa que fos la parella de l’espiat, com una manera natural d’obtenir informació. A més, també interpreta com a legal el fet que assistís a les reunions al despatx d’advocats dels activistes i s’assabentés de l’estratègia de defensa jurídica. La fiscal assegura que la seva presència en aquestes reunions es van celebrar en el context de ser la “seva parella i amb el seu consentiment”. Fins i tot, arriba a retreure a la querella que no es concreta quina informació va obtenir d’una relació “íntima” amb criteris “d’igualtat”.
