La comissió d’investigació al Congrés sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017 continua avançant. Ara s’hi esperen dos testimonis que han aixecat una gran expectativa dels grups polítics de la cambra baixa espanyola, perquè poden ajudar a aclarir els punts més foscos d’una entrebancada investigació i instrucció que ha deixat llacunes i ha alimentat tota mena de suspicàcies. Seran Mohammed Houli Chemnal, un dels condemnats per aquells atacs que encara continua a la presó de Còrdova, i Gerard Gustave Gaston Trouvay, ciutadà francès veí de la urbanització Montecarlo d’Alcanar (Montsià), que va explicar en el judici que havia vist la fugida d’una furgoneta propietat de l’imam de Ripoll, cervell dels atemptats, després de l’explosió del xalet on es preparaven els explosius per al que havia de ser un atac amb bombes, quan se suposa que Abdelbaki Es Satty havia mort en la deflagració.
Tots dos declararan per videoconferència el pròxim dia 13 de febrer, el mateix dia que es votarà una proposta de Junts per desclassificar encara més documents considerats secrets. Dos testimonis que els grups qualifiquen de necessàries per aconseguir l’objectiu de la comissió: trobar la veritat. Els diputats esperen que Houli, que va anar canviant de versió –n’ha donat cinc en total– des de la seva primera declaració als investigadors dels Mossos, detalli com es va articular la cèl·lula i aporti detalls dels rols de cadascun, així com el paper de l’imam en tota la preparació dels atemptats. També podrà escatir el misteri del quart home de la casa d’Alcanar que, tot i trobar-se’n una fotografia, mai es va saber ni qui era ni cap de les seves dades. D’altra banda, els diputats esperen que Gaston detalli l’episodi de la furgoneta marxant del lloc de l’explosió i que va ser trobada dies després. Una Mercedes Sprinter, amb matrícula 2958BVZ, localitzada el 21 d’agost al carrer Sant Isidre de Sant Carles de la Ràpita, a vint minuts de la casa d’Alcanar.
Houli, des de la presó
Houli compleix una pena de 43 anys de presó. La seva història comença amb la seva primera declaració davant dels Mossos, feta just després de l’explosió de la casa d’Alcanar i un cop recuperat mínimament del sotrac. Una declaració del suposat únic supervivent d’aquell sinistre que va tornar a obrir el dubte de quanta gent hi havia a la casa la nit de l’explosió, el 16 d’agost del 2017. En el primer relat dels fets, Houli va assegurar a la policia que l’imam –que oficialment va morir en l’accident– no hi era. Houli, a l’Hospital Mare de Déu de la Cinta de Tortosa i encara com a testimoni, va dir que a la casa hi podien haver entre “4 o 5 persones”. Però a mesura que va avançar la investigació va reduir el nombre d’ocupants de la casa a dos, a més d’ell mateix.
Davant els agents dels Mossos amb número de TIP 13.925 i 15.926, instructor i secretari de l’atestat, va relatar una versió més detallada sobre els habitants de la casa que enterboleix el relat oficial dels morts a l’explosió. Segons relata aquest atestat, al qual ha tingut accés El Món, Houli “no recorda si dimarts o dimecres va arribar a casa un amic de Youssez Aalla, Abdelbaki, que era l’imam de Ripoll fa un temps, de la mesquita que hi ha davant del Consell Comarcal”. Tot seguit, Houli concreta als Mossos que “Abdelbaki anava de camí al Marroc i va passar la nit a la casa amb ells”. “Conduïa una furgoneta blanca”, va afegir i subratllava que “l’endemà va continuar el seu camí”.
Canvi de versió
Per tant, segons les seves primeres explicacions, l’imam no era a la casa la nit de l’explosió perquè havia marxat a primera hora del matí del dia del sinistre. La dada també embolica més la troca perquè un sergent dels Mossos i una acta de dos agents de la Unitat Central Especial d’Informació de la Guàrdia Civil van aportar a la Sala Tercera de l’Audiència Nacional informacions que indicarien que a la casa hi havia fins a 4 persones. Un informes que van quedar enterrats en el dens sumari del cas.
Ara bé, això no va quedar aquí, l’11 de setembre de 2017, Houli va canviar de versió. Així ho demostra un document, al qual ha tingut accés El Món i que ja ha estat lliurat a la comissió. Es tracta d’un informe del Grup de Control d’institucions penitenciàries del Centre Penitenciari Madrid II a Alcalá de Henares on relata detalls que es contradiuen clamorosament amb la primera versió dels fets. A més, els “controladors”, que no s’identifiquen, agraeixen la col·laboració d’Oussama Zeaaj, que identifiquen amb la persona que ha permès la nova declaració que corrobora la tesi policial que ja es començava a esbossar.
Els veïns, esperats
Els diputats també esperen amb fruïció el testimoni Gerard Gustave Gaston Trouvay. La seva declaració policial, ratificada en el judici, és que va arribar a la urbanització Montecarlo el 12 d’agost amb la seva família. Els agents de la Comissaria General d’Informació, com l’instructor 7.930, li van prendre declaració el dia 19 a tres quarts de dotze del matí. En el seu testimoni, recollit pels investigadors a mà i al qual ha tingut accés El Món, el ciutadà francès explica que “van sentir una explosió”.
Aleshores “van sortir corrents al carrer i van veure com sortia a gran velocitat una furgoneta de color blanc”. Els agents fins i tot van constatar i destacar que “n’apunta el model o marca, descrivint-la tipus Renault Master o similar”. A més, el testimoni va afegir als Mossos que la furgoneta va passar corrent pel davant del domicili on eren “en direcció a l’entrada/sortida de la urbanització”. Després no van poder afegir res més perquè “amb la seva família van marxar directament de la zona de l’explosió”.
En Gustave és un dels dos testimonis que feien dubtar de la convicció que l’imam era a la casa durant l’explosió. L’altre va ser el d’Elianne Navarro que va declarar que va sentir bordar el gos i va veure un cotxe que arribava a la casa d’Alcanar sense llums i sense el motor arrencat. Dos testimonis que la sentència va qualificar “d’imprecisos” per no atorgar-los prou rellevància per investigar amb més profunditat la figura de l’imam i certificar de manera indubitada la seva mort.
