Ja fa una setmana que el judici del cas Mercasa va quedar vist per a sentència. Una vista oral llarga, intensa i delicada que jutjava un sumari de corrupció internacional d’empresaris espanyols i empreses públiques espanyoles a Angola. El tribunal, que presidia amb ofici la magistrada Teresa Palacios, ara ha d’avaluar si una conxorxa de 17 persones i diverses empreses com Icantema, Tuy Cincuenta i el Consorci Mercasa Incatema Consulting (CMIC) va pagar comissions irregulars a funcionaris i polítics d’Angola i la República Dominicana per obtenir contractes com ara el de la construcció d’un mercat central d’abastiments a Luanda, la capital angolesa. La fiscalia, com a qüestió prèvia, va retirar l’acusació a l’empresa pública Mercasa, perquè amb la reforma del Codi Penal ja no es poden acusar empreses de titularitat pública.
La prova practicada en la vista oral ha deixat al descobert documentació on constaven comissions de fins al 9,5%, una trama de blanqueig internacional, personatges de novel·la, comissionistes, trucs per poder aconseguir contractes públics a l’estranger i l’ampli catàleg de suposats suborns, des de visites mèdiques a vacances pagades, passant per entrades a la llotja del Bernabéu o sopars de luxe a Suïssa. Als disset acusats se’ls atribueixen delictes de corrupció en transaccions internacionals, falsedat documental continuada, malversació de diners públics, blanqueig de capitals i organització criminal. Tot plegat per un projecte claus en mà d’un mercat central majorista a la capital d’Angola, Luanda, que ascendiria a 500 milions de dòlars des de la signatura del contracte, que és de l’any 2006.
Tot i la ingent prova practicada, hi ha un element que ha quedat soterrat durant la vista oral. De fet, un cop va acabar la instrucció també va desaparèixer discretament. És la figura de l’ambaixador d’Espanya a Luanda entre el gener de 2009 i el juny de 2012, José María Castroviejo, que segons el jutge instructor “hauria acompanyat en tot moment el procés irregular” per a l’adjudicació del contracte a Mercasa. Castroviejo va ser destituït pel ministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo el 29 de juny de 2012. Setmanes després, el seu nom sortia implicat en el cas Mercasa. Curiosament, la destitució, segons l’acta del Consell de Ministres, a la qual ha tingut accés El Món, va ser en una reunió del govern presidida per Soraya Sáenz de Santamaría. El destí anterior de Castroviejo havia estat Bòsnia-Hercegovina.
L’instructor ho tenia clar
Segons el sumari, Castroviejo apareix en diverses converses dels principals implicats, com ara la del comissionista portuguès Guillermo Augusto de Oliveira Taveira Pinto amb el seu fill, encara buscat per la justícia. O entre Ángel Ventura Cano i Francisco Pardo de Santayana, membres de les societats que participaven de l’entramat de Mercasa. La instrucció del cas va detectar unes interessants converses durant cinc dies del mes d’octubre de 2012 entre Castroviejo i Oliveria Taveira. Uns contactes que seguien els que com ambaixador havia dut a terme per “desbloquejar” el deute de l’administració angolesa amb l’entramat espanyol.
Atès el relat del sumari, un cop cessat va continuar les negociacions, però ara a “canvi d’un preu”, i va proposar oferir diners a les autoritats angoleses per tal d’esperonar-les a pagar el deute. Una negociació en què els representants de l’entramat li van demanar que superés els percentatges que havien establert i pactat amb funcionaris i alt càrrecs a través d’Oliveira. El jutge va entendre que “aquestes intervencions que podria haver dut a terme les hauria fet amb l’expectativa d’obtenir un premi”, una recompensa esperada “sota la premissa de gestions realitzada”.
30.000 euros
Comptat i debatut, Castroviejo va percebre almenys 30.000 euros per part d’Incatema, una de les societats del consorci que va obtenir l’adjudicació del Mercat de Luanda, en concepte de liquidació dels seus serveis. De fet, el diplomàtic de carrera va mantenir una relació professional remunerada amb Incatema que va finalitzar el 13 de novembre del 2012, després d’assabentar-se de la incompatibilitat de Castroviejo per a aquesta tasca.
Davant la prohibició de cobrar, va constituir, només 18 dies després de deixar el càrrec, la societat BETEL MARTIN SOLUCÓES LDA. A través d’aquesta companyia, els responsables de l’entramat espanyol li van pagar els serveis. De fet, a la vista han aparegut mails en què els mateixos imputats reconeixen que és l’empresa “a través de la qual facturarà Castroviejo”. Finalment, i després de signar un contracte, es va emetre una factura amb el concepte “Servicios prestados a la entidad INCATEMA. En Angola a su pedido (3 meses x 10.000,00)”.
“En definitiva”, concloïa la instrucció, “Castroviejo hauria fet ús de la mercantil angolesa BETEl MARTIN SOLUQOES LDA per tal de rebre contraprestacions econòmiques per part d’Incatema per determinats serveis”. Els correus desprenen que els serveis de Castroviejo van servir per intermediar amb el govern d’Angola per saldar el deute, “malgrat la incompatibilitat existent per aquesta activitat pel seu càrrec d’ambaixador”. El jutge, però, no el va imputar. El misteri continua, malgrat les tres setmanes de judici.
