El judici contra la família Pujol Ferrusola ha arribat a l’adolescència. Aquest dimecres ha celebrat una interessantíssima quinzena jornada. Un dia que li ha costat un disgust al fiscal Fernando Bermejo per la manera de formular els seus interrogatoris als testimonis. En concret, sobre les suposades transferències que es feien entre clients de comptes corrents de la Banca Reig d’Andorra, sense que se n’assabentessin els titulars i on apareixien suposats traspassos de diners de Jordi Pujol Ferrusola. És a dir, el sistema de falses compensacions, un mecanisme habitual al sector bancari andorrà de fa 30 anys, de repartiment d’efectiu que arribava al Principat.
La fórmula que fins ara utilitzava Bermejo era preguntar als testimonis directament si havien rebut una transferència del primogènit de l’expresident Pujol o de la que aleshores era la seva dona, Mercè Gironès. Fins que Cristóbal Martell, l’advocat de Jordi Pujol Ferrusola, se n’ha atipat i ha cridat a l’alto demanant empara al tribunal presidit per José Ricardo de Prada, que li ha donat la raó i ha obligat Bermejo a canviar el guió de les seves preguntes perquè les defenses s’han atipat de la intencionalitat i l’objectiu tendenciós que comportaven.
De fet, un detall interessant és el moment en què la defensa ha elevat la protesta al tribunal, quan queden només tres testimonis que apareixen com a beneficiaris de suposades transferències. D’aquesta manera no només s’ha desvirtuat la tesi del fiscal, de moviments estranys dels comptes a Andorra, sinó que s’ha pogut veure el llautó de com treballava la banca andorrana al segle passat per captar fons. Si una cosa ensenya el judici és que a Andorra no vivien ni del formatge de bola, ni del sucre, ni de la mantega.
“No és així”
La defensa de Jordi Pujol Ferrusola ha volgut deixar clar al tribunal el seu desacord amb les preguntes amb el comodí “vostè va rebre…?”. “Amb tot el respecte que em mereix el senyor fiscal, cada vegada que diu ‘vostès van rebre…?’, no és un fet que es trobi a les actuacions”, ha argumentat Martell. “No és així, i una vegada i una altra va fent la pregunta en aquests termes i no és així”, ha protestat el lletrat.
La base de la seva reclamació és que Andorra va remetre a l’Audiència Nacional uns butlletins de transferències escrits a mà de la Banca Reig, que després no es reflectien en els extractes bancaris dels clients. Tant és així que molts dels testimonis, en assabentar-se de l’existència de les suposades transferències, no van demanar explicacions al banc o sí que ho van fer, com la testimoni María Luisa Serrate, que va admetre que “s’ho havia pres de conya”, perquè mai van veure reflectits aquell import de milions en els seus comptes.
Un exemple que rebla el clau de la falsedat d’aquests ingressos ha estat el testimoni d’avui de l’advocat Josep Romeu Bosch, que era lletrat i assessor –segons li ha fet dir el tribunal– de Mercè Reig, filla dels propietaris de la banca. Quan es va assabentar de l’existència d’aquests butlletins de transferència, anys després, ni tan sols va preguntar als seus clients què havien fet amb el seu compte.
“Era per agilitzar”
Per això, Martell ha reclamat que, si el ministeri públic vol fer afirmacions d’aquesta mena, presenti suport documental amb indicis recollits al sumari, que té més de 70.000 folis. El president del tribunal ha defensat que la fórmula “utilitzada pel ministeri fiscal s’autoritza en el sentit que és una afirmació que ens evita, en principi, haver de mostrar els documents acreditatius d’aquestes circumstàncies”. A continuació, però, ha afegit que si hi havia algun “problema” pertocava “modificar la forma d’interrogatori”. Així, amb tacte, li ha ordenat al fiscal que “en comptes de fer l’afirmació posi de manifest els documents en funció del que es faci”.
Martell ha insistit que l’afirmació del ministeri fiscal “no té acreditació documental, no existeix acreditació documental i no ho manifesta en la sala”. El fiscal no s’ha pres gairebé la crítica i ha recordat el número del volum del sumari on es troba la documentació remesa per les autoritats andorranes. Efectivament, és el tom 6 de la causa, només hi ha els butlletins de transferència, manuscrits, sense reflectir-se en els comptes corrents dels testimonis. Martell ha remarcat que també volia “facilitar l’agilitat” del judici, però que igualment demanava un mínim d’acreditació de les preguntes del fiscal. “En tinc prou que el ministeri fiscal digui on ell entén que van rebre els diners, després ja ho veurem tots, perquè el paper parla sol, si es van rebre-ho o no, però en tinc prou per agilitat”, ha defensat. La resposta del president del tribunal ha estat clara: “Efectivament, el tribunal té l’obligació d’evitar afirmacions que es facin al testimoni que no tinguin suport, perquè significa partir d’un principi que no s’ha de tenir per acreditat”. El fiscal no ha tornat a utilitzar la fórmula.
