Alfonso Brezmes Martínez de Villarreal, “l’agent del Regne d’Espanya” davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), ha estat el responsable d’explicar la cúria europea que Espanya no ha aplicat l’amnistia als condemnats pel Procés. Així ho ha fet, en un document de deu pàgines, al que ha tingut accés El Món, i que respon a la petició del TEDH, del passat 18 d’octubre, amb què demanava explicacions sobre l’aplicació de la llei de l’oblit penal pels condemnats en el judici del Procés que han interposat demanda per vulneració de drets fonamentals.
La resposta de l’advocacia de l’Estat, admet que ni Oriol Junqueras, ni Raül Romeva, ni Jordi Turull, ni Dolors Bassa, ni Jordi Sànchez han pogut ser objecte de l’amnistia per les maniobres del Tribunal Suprem. Així desgranen l’estratègia de la sala penal de l’alta magistratura europea a través de qüestions d’inconstitucionalitat per aturar l’aplicació de la llei als condemnats el 14 d’octubre de 2019 pels delictes de desobediència, malversació i -en primera instància, per sedició -article ja derogat. A més, detalla els recursos d’inconstitucionalitat interposats pels condemnats per malversació per la negativa de la sala que presidia Manuel Marchena a retirar-los la condemna. En síntesi, justifiquen la no aplicació de l’amnistia per motius aliens al govern, sinó al poder judicial.
Tot a l’espera del Tribunal Constitucional
Segons l’escrit del lletrat, fins que el Tribunal Constitucional no es pronunciï, l’amnistia no es podrà aplicar als condemnats pel Suprem, així com altres condemnats, processats o investigats en el marc del Procés independentista. Ara bé, sí que l’escrit registrat al TEDH, l’advocat de l’Estat deixa clar que la llei d’amnistia no és “incompatible” amb els processos oberts a Espanya per la mateixa causa. En aquest sentit, afegeix que el “govern considera compatible la defensa del Regne d’Espanya de les decisions adoptades per la jurisdicció espanyola en el cas, concretament de la STS de 14 d’octubre del 2019, amb l’adopció de la Llei d’Amnistia”. En el mateix document aporta els termes de les resolucions del Suprem i del Constitucional.
