Queda encara molta feina per fer, però, la instrucció del cas Santos Cerdán pot apuntar cap a altres derivades i protagonistes. Un dels noms que ha començat a treure el cap és el cas de l’exministre José Blanco. De fet, tant les declaracions de l’exnúmero tres del PSOE empresonat i del també ex secretari d’organirzació del partit, exministre i encara diputat no adscrit José Luis Ábalos -en llibertat- ja mencionaven el nom de l’exresponsable de Foment i home fort dels socialistes espanyols, i de la Moncloa, durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol. De fet, el mateix Koldo García ja va intentar esquitxar Blanco en les primeres perquisicions judicials sobre la presumpta trama.
En les seves declaracions al jutge Leopoldo Puente, a les quals ha tingut accés El Món, tots dos apuntaven al ministre Blanco com un aconseguidor de noms per tal de cobrir alts càrrecs de govern. Tot a través de la seva consultora Acento. El nom de l’exministre de Foment, que va estar imputat pel cas Campeón, també ha tornat a emergir al despatx del magistrat Puente en rebre dos informes de l’Agència Valenciana Antifrau en els quals s’esmenten “irregularitats” referents, d’una banda, al sobrecost d’un milió d’euros en una obra impulsada per Foment i Adif a Albal (València), quan Blanco era ministre i, de l’altra, a l’absència de l’aprovació dels comptes en diversos exercicis de la fundació Fiadelso, que gestionava la família Ábalos.
El jutge Puente ha remès aquest dimarts els dos informes als agents de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) que investiguen el cas, per tal que emetin un informe i avaluïn aquesta informació pel que fa a la seva possible relació amb la causa que instrueixen respecte al pagament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública. El nom de Blanco, però, fa emergir el nom de la seva consultora, Acento Public Affairs, SL, una empresa que prové d’Extrem Unit SL i que, malgrat diversos canvis d’objecte social, s’ha consolidat com una empresa de “serveis de consultoria estratègica, activació i execució d’anàlisis, plans, projectes en l’àmbit de les relacions institucionals i assumptes públics en l’àmbit local, autonòmic, nacional, europeu i internacional per a entitats públiques i privades, nacionals i internacionals”. Tant Koldo García com Ábalos apunten a Blanco com un possible cap d’una xarxa d’influències per aconseguir contractes públics per als clients de la seva consultoria. La derivada política no s’ha fet esperar i Vox, braç polític de la investigació, ja ha presentat una bateria de preguntes al Congrés per esbrinar els possibles tentacles polítics de Blanco, abans que hi hagi qualsevol decisió judicial.
Als àudios ja hi apareix
A l’informe de la UCO del 5 de juny que va servir al jutge per engarjolar Santos Cerdán, ja apareixen converses on Koldo explica les relacions de Blanco amb el ministeri de Transports. De fet, una conversa que la Guàrdia Civil situa el 2 de febrer de 2018, ja avisa Cerdán l’extraordinària complicitat entre Isabel Pardo de Vera i Blanco. Una altra conversa del 12 de desembre de 2023 els investigadors la destaquen perquè Koldo assegura que Blanco li ha “demanat de tot” i emfatitza la relació entre l’exministre i la presidenta d’Adif i el rol que juguen cadascú en l’entramat polític del ministeri.
De fet, el passat 24 de juliol es va difondre l’existència d’un àudio, gravat per Koldo el 7 de maig del 2021 a l’hotel madrileny d’AC Marriot Cuzco, dos mesos abans de la destitució d’Ábalos. Blanco hauria demanat aclarir per què una empresa que representava la seva consultora se la marginava en les adjudicacions del manteniment de les carreteres. La reunió va ser confirmada pel mateix Blanco a diversos mitjans de Madrid, tot i que hi va treure ferro, i va descartar que el jutge pugui interpretar que la trobada es feia en el marc del pagament de comissions a canvi d’adjudicacions perquè insisteix que mai no ha participat d’aquesta trama.
Noms per alts càrrecs i ajuda per a Iberia
Segons les declaracions de Santos Cerdán, quan el PSOE de Pedro Sánchez va arribar al govern espanyol i es van nomenar els ministres calia “formar equips”. Per això es va demanar a les federacions territorials del PSOE possibles noms, però, en el cas del ministeri de Transports, van demanar ajuda a José Blanco, que ja havia estat en el càrrec. Cerdán va especificar al jutge que Blanco havia passat un llistat de noms a Ábalos. Un extrem que Ábalos també va confirmar en la seva declaració. Ara, però, l’encara diputat no adscrit, ha fet una passa més enllà i ha enumerat noms que va proposar-li Blanco i l’ajuda que li va demanar suposadament per protegir el nom d’Iberia, que hauria contractat la seva consultora.
Ho va exposar en una entrevista a El Confidencial que ha servit a les defenses per ampliar l’espectre d’actuació i esperar més informes de l’UCO per aprofundir en la importància de Blanco en tot el procés. De fet, fonts del Suprem asseguren que el jutge ja té la pista i podria, d’un moment a l’altre, demanar la seva compareixença, si algun dels imputats ho demanés, o si, després dels informes d’Antifrau del País Valencià, la Guàrdia Civil el convenç per citar-lo com a investigat.
Atès el relat exposat per Ábalos, que continua en llibertat, Blanco li va proposar els noms d‘Isabel Pardo de Vera, la presidenta d’Adif, ara imputada en el cas. També li va recomanar el president de Renfe, Isaías Taboas, alies “Panxo”. Un home fort del PSC i de la màxima confiança del president José Montilla, que durant molts anys va dominar el nucli dur de l’aparell del partit, compartint sala de màquines amb José Zaragoza. De fet, era l’ombra de Montilla i assegurava: ”Si Montilla enraona poc, jo encara menys”. Un altre dels noms era el de Sergio Vázquez, que havia estat cap de gabinet de Blanco i ara és president d’INECO, una enginyeria de capital públic per a la mobilitat sostenible. Vázquez també va integrar a l’equip d’Ábalos Ricardo Mar, home de confiança de Blanco. I, finalment, entre altres, el subsecretari del ministeri, Jesús Manuel Gómez.
Acento, la gran consultora de PSOE, PP i… ERC
Acento és una gran consultora que està inscrita en els registres de lobbys i transparència de la Unió Europea, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, dels Grups d’Interès de Castella La Manxa, de la Generalitat de Catalunya, del Parlament de Catalunya, de la Comunitat i de l’Ajuntament de Madrid, i de la Generalitat Valenciana. Segons els darrers comptes presentats al registre mercantil, el 2024 les seves vendes van augmentar gairebé un 22%, fins a fregar els 10 milions d’euros. Una xifra de negoci que s’incrementa força des dels 7,8 milions de l’any 2023. De fet, els guanys declarats al BORME són de 2,09 milions, és a dir, un 47% més que el 2023, quan va registrar 1,4 milions. En aquest sentit, la consultora ja registra quatre exercicis consecutius d’augments en la facturació i se situa, segons la premsa especialitzada, en el lobby més influent i rendible de l’Estat.
Blanco és el soci fundador i CEO d’Acento. I la presidència, en canvi, recau en un ídol del PP, Alfonso Alonso, que va ser alcalde de Vitòria, diputat i ministre de Sanitat. De fet, era el representant de l’ala liberal del PP. I, com a vicepresidenta, Blanco hi té Maria Lledó, exsecretària General per Afers Europeus del ministeri d’Exteriors, una diplomàtica de carrera que és investigadora del Real Instituto Elcano, -el think tank de l’Estat- i que l’exministre va recuperar quan José Luis Albares va descartar renovar-la com a alt càrrec del govern. Entre els noms de l’equip executiu també hi ha Miquel Gamisans, excap de comunicació del Govern de la Generalitat i home pròxim a ERC, que n’és el director general adjunt.
Entre els noms del seu consell assessor també destaquen el de l’exalcalde de Barcelona i exministre Joan Clos; el del tinent general Ignacio Bengoechea Martí, un militar especialitzat en la internacionalització de les forces armades; un dels intel·lectuals del PP i exsecretari general de Cultura amb el PP de Mariano Rajoy, José Maria Lassalle, o Elena Valenciano, exeurodiputada socialista i persona de confiança d’Alfredo Pérez Rubalcaba.
