El dia que fa vuit anys del referèndum del Primer d’Octubre, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha comunicat al president Quim Torra que ha admès a tràmit la seva demanda per la retirada del seu escó per ordre de la Junta Electoral Central en base la tesi de la “inhabilitació sobrevinguda“. És la segona demanda que els togats d’Estrasburg admeten del president Torra després que el passat mes de febrer admetessin la primera per tot el procés seguit en la inhabilitació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional espanyols.
En aquesta ocasió, el TEDH ha admès provisionalment la demanda i ha convidat el govern espanyol a presentar un “informe amb els fets i les seves observacions, a tot estirar el 21 de gener de 2026”. De fet, el mateix TEDH ofereix el mateix termini a l’Estat espanyol per tal d’arribar a una solució “amistosa” del plet. En tot cas, un cop Espanya hagi respost es donarà trasllat de nou a la defensa de Torra, dirigida per Isabel Elbal i Gonzalo Boye, per tal que al·leguin el que considerin adient a la vista de les respostes d’Espanya.
Una retirada de l’escó dubtosa
Més enllà que la primera demanda continuï el seu curs, -que avaluarà si es van vulnerar els drets polítics del president Torra amb la seva inhabilitació per la pancarta- en aquest cas, es debatrà la legalitat respecte als drets fonamentals que un organisme com la Junta Electoral Central pugui retirar l’acta de diputat de manera “sobrevinguda” quan la sentència encara no era ferma. Una retirada d’escó que va obrir un altre plet i que el Tribunal Suprem va ratificar i el Tribunal Constitucional es va treure de sobre. Torra, per tant, ha aconseguit que prosperin dues de les tres demandes interposades al TEDH, després que al juliol de l’any passat el mateix tribunal va inadmetre la seva demanda per l’espionatge amb Pegasus.
