Maniobra del Tribunal Constitucional per fugir d’estudi davant una resolució que deixaria en evidència la sala penal del Tribunal Suprem. El Ple de l’alt tribunal s’ha tret les puces de sobre, i per unanimitat, amb la desestimació de l’enèsim recurs d’empara presentat pel president d’ERC, Oriol Junqueras, per la seva forma de prometre el càrrec com europarlamentari a les eleccions de 2019. La ponent de la sentència, la magistrada Laura Díez Bueso, ha tingut fàcil convèncer els seus companys de toga per rebutjar el recurs al·legant que s’ha perdut l’objecte del recurs perquè ja ha tingut una “satisfacció extraprocessal de la seva pretensió”. És a dir, un argument legal per evitar entrar en el fons del recurs i evidenciar la jugada de l’Estat contra la possibilitat que pogués esdevenir diputat a l’europarlament.
Junqueras va interposar el recurs contra la decisió de la Junta Electoral Central, ratificada judicialment, que li va denegar la possibilitat de fer servir mitjans diferents de la compareixença personal davant la Junta per dur a terme l’acatament de la Constitució, per completar els tràmits d’accés a la condició de parlamentari europeu. Això és, l’excusa que es va utilitzar per no deixar-li agafar l’acte i queda desprotegit de la immunitat com europarlamentari electe que posteriorment li va ser reconeguda. El Tribunal s’escapa d’entrar al·legant que ja va accedir a la condició de parlamentari, tot i que no ho va poder fer, perquè abans del reconeixement del Tribunal General de la Unió Europea no li va reconèixer la immunitat fins al desembre de 2019, quan ja havia estat condemnat.
El Parlament Europeu, la clau
La resolució argüeix que com va passar en les sentències 144/2022, de 15 de novembre, i 148/2022, de 29 de novembre, el Tribunal Constitucional ha tingut en compte que el Parlament Europeu va acceptar l’elecció d’Oriol Junqueras com a parlamentari a la sessió plenària de 13 de gener de 2020, amb efectes retroactius a l’inici de la legislatura. “Aquesta circumstància, posterior a l’acord impugnat de la Junta Electoral Central però prèvia al plantejament de la demanda d’empara, implica una satisfacció extraprocessal de la pretensió nuclear del recurs, és a dir, accedir a la condició de parlamentari europeu”, asseguren els magistrats.
“Per tant,”, continua la resolució, “la circumstància exposada ha conduït a apreciar l’extinció de l’objecte de la pretensió principal d’empara i de totes les seves derivades, cosa que justifica la decisió del recurs de protecció”. Així, en caure l’objecte encara que sigui de forma teòrica, cau el recurs. Una manera d’evitar entrar en el debat concret del parany que Manuel Marchena va parar per evitar aturar el dictat de la sentència.
