Finalment, la Sala Penal del Tribunal Suprem ha acordat per unanimitat declarar la seva competència i obrir causa per investigar i, si escau, enjudiciar l’expresident de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont i el diputat al Parlament , Rubén Wagensberg, per delictes de terrorisme a relació amb els fets investigats en el cas ‘Tsunami Democràtic’. Una causa que fins ara instruïa el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel Garcia Castellón. El Tribunal Suprem designa instructora d’acord amb el torn establert a la magistrada Susana Polo. La resolució d’avui ha estat escrita per Juan Ramon Berdugo, un dels magistrats durs del tribunal del Procés.
Els magistrats conclouen que respecte a aquests dos aforats és “necessari i pertinent que siguin cridats al procediment, a fi de ser escoltats com a investigats, amb tots els drets i garanties previstes al nostre ordenament jurídic” Així recorden que aquesta “diligència de recerca que no pot fer l’instructor, sinó només aquesta Sala Segona perquè es tracta d’aforats”. Amb aquesta decisió, els magistrats carreguen contra l’opinió del ministeri fiscal, que després d’una guerra interna, va rebutjar en un dictamen que el cas fos terrorisme i que, ni de bon tros, Puigdemont hi estigués embolicat. La base de la decisió dels togats és que els actes de Tsunami Democràtic reflectirien el que s’entén per kale borroka.
D’acord amb l’exposició raonada i amb la kale borroka
L’alt tribunal adopta aquesta decisió després d’analitzar l’exposició raonada de 96 pàgines elevada per Manuel García Castellón, en què exposava els indicis que a parer seu acrediten la participació dels dos aforats en els fets investigats. En la llarga interlocutòria, notificada avui, també declara la falta de competència de la Sala per instruir i, si escau, jutjar les altres 10 persones investigades que no són aforades. El motiu és que no creuen que hi hagi la “unitat necessària de comportament” que exigeix la mateixa Sala per acceptar la competència respecte a no aforats.
El tribunal no té cap dubte que els fets que s’imputen a ‘Tsunami Democràtic’ s’incardinen en el delicte de terrorisme i recull almenys una desena de sentències de terrorisme de carrer que consolida la seva doctrina sobre aquest delicte. De fet, aquesta era una de les possibilitats que la fiscalia esgrimia en els seus debats tal com va informar aquest diari. De fet, aporten pràcticament una desena de sentències en aquest sentit que, suposadament, els donen la raó per concloure que les protestes postsentència van ser terrorisme.
L’aeroport del Prat, la clau
La interlocutòria se centra principalment en la protesta del 14 d’octubre, dia de la publicació de la sentència, a l’aeroport del Prat. Així mateix, emfatitzen que el moviment ‘Tsunami Democràtic’ respon a “la lluita per combatre la Sentència 459/2019 del Procés en què s’havia condemnat per sedició i malversació agreujada a diversos membres del Govern , traslladant a l’opinió pública internacional la injustícia palmària de la resolució i organitzant actes violents per evitar-ne el compliment”. En aquesta línia, addueixen que “Puigdemont era el president d’aquell Govern i estava, i continua sent, fugat de la justícia, evitant el seu enjudiciament per aquesta Sala Segona”.
En el seu relat, els togats asseguren que els incidents registrats al Prat són “susceptibles de ser subsumits en delictes de detenció il·legal -o coaccions”. Tot plegat perquè entenen que hi va haver un “bloqueig de l’entrada i sortida a l’aeroport del Prat de Barcelona per una multitud de persones congregades amb bitllets d’avió falsos i targetes d’embarcament”. Un fet que no corrobora pas la instrucció de Garcia Castellón i que va ser el punt clau perquè el fiscal Álvaro Rendodo, decidís finalment no elevar la causa al Suprem per terrorisme.
També insisteixen que “es va pertorbar el servei d’aviació internacional i els serveis d’aeroport i el trànsit aeri”. “Es va impedir l’accés d’usuaris i la tripulació i es va aïllar la torre de control de l’aeroport, on es va voler obligar a romandre els controladors aeris, amb la idea de provocar la paralització de l’aeroport i la suspensió massiva de vols”, afegeixen. Una afirmació que no es correspon perquè en cap moment els controladors van ser reclosos. Al capdavall, els togats remarquen que estan convençuts que es va viure “una situació absoluta caos i violència en què Tsunami actuant amb perfecta coordinació i amb els seus ‘membres’ amb passamuntanyes que cobrien les cares, van emprar instruments perillosos i artefactes de similar potència destructiva als explosius, com ara extintors d’incendis, vidres, làmines d’alumini, tanques, carrets metàl·lics o portaequipatges, que van llançar contra els agents de l’autoritat”. També hi posen al paquet les lesions dels policies i la falsificació massiva de bitllets i targetes d’embarcament per accedir a les instal·lacions.
